Bigatà: «L’Evangeli era font de compromís i brollador de valors humanistes»

L’historiador vallesà, Josep Maria Bigatà, ha rebut enguany l’Ajut a la formació, que atorga la Fundació Joan Maragall a persones joves que vulguin treballar en el camp del diàleg entre la fe i qualsevol dels àmbits de la cultura. En el seu projecte “La participació dels moviments apostòlics en la formació de les perifèries urbanes de l’àrea antifranquista. Així, el cas de Terrassa (1939-1968)” pretén mostrar “com l’Evangeli, per a tots aquells moviments, era font de compromís, i brollador d’uns valors humanistes universalitzables al conjunt d’habitants de la zona, més enllà de la creença i dels compromisos de cadascun”.

Quin paper van tenir els moviments apostòlics en la construcció dels barris perifèrics de la postguerra a la transició?

Van tenir dos papers. El primer, van ser molts, numèricament, els cristians que s’implicaren en el moviment veïnal i l’autoorganització dels barris. En segon lloc, i més important: van bastir d’uns valors humanistes i de comunitat a la societat que es volia construir. 

Quin model de societat van impulsar?

Molts d’ells tenien un mètode d’acció i vivència de la fe molt clar i senzill: el de la revisió de vida, practicada per la JOC, l’HOAC i l’ACO. Era el veure, jutjar i actuar. Veure la desigualtat, valorar com afecta a l’individu i actuar per construir una societat humana. Meditaren qüestions com la del salari, els drets de l’obrer i la injustícia urbana aplicant-les a iniciatives comunitàries que creaven una identitat col·lectiva.

Per què l’Evangeli va ser-ne el catalitzador?

L’Evangeli va ser la font de politització de moltes persones que van prendre consciència de la seva situació d’injustícia amb el testimoni de Crist o amb la militància dels cristians, i els va commoure fins a fer-se càrrec de la situació material. En aquest sentit, va implicar també a no creients.

Entrevista realitzada per Òscar Bardají i Martín per al Full Dominical del 8 de novembre