Barcelona bendice los vehículos en la festividad de San Cristóbal

La archidiócesis celebra la fiesta del patrón de conductores y viajeros

12 Jul, 2021
Església de Barcelona

Fotografía: R. Ripoll

El pasado sábado 10 de julio se celebró la festividad de san Cristóbal patrón de conductores y viajeros, con la tradicional bendición de coches, motos, bicicletas, y otros vehículos. Los coches que se reunieron en la capilla de san Cristóbal en la calle Regomir de Barcelona, recibieron lavanda bendecida con la plegaria y los volantes de san Cristóbal por parte de Mn. Garbiel Carrió.

Conoce la leyenda de san Cristóbal

La leyenda explica que en la Palestina del siglo III vivía un gigante llamado Réprobo. Él quería servir a Dios y en esta investigación un ermitaño le dijo que la mejor manera de hacerlo era ayudando a la gente a traspasar un río peligroso y así lo hizo. Acompañado de un tronco de palmera como bastón socorría a los viajeros a atravesar un río caudaloso.

Una noche de tormenta un niño le pidió ayuda para atravesar el río y él aceptó el reto, pero cargar a la criatura se le hacía tan pesado a Réprobo que su movilidad quedaba dificultada. Entonces, le comentó al niño que pesaba más que el mundo entero. El niño respondió que en efecto él era Cristo, quien había hecho el mundo, y desapareció milagrosamente. Justo después el gigante vio como su bastón había arraigado en la tierra y florecía. Desde aquel momento, san Cristóbal se representa con el niño Jesús sentado a su hombro y sosteniendo un árbol con todo el ramaje que le hace de bastón.

Etimología del nombre Cristóbal

Con la cristianización de la historia del gigante Réprobo, se le ha cambiado el nombre a Cristóbal, que proviene de la palabra griega-latina Cristophorus, que quiere decir, literalmente, “el portador de Cristo”. También, la leyenda añade que san Cristóbal se dedicó a predicar el cristianismo hasta que fue perseguido, martirizado y decapitado en Samos (Licia).

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Escogió de entre ellos a doce, a los que también nombró apóstoles.

(Lc 6,12-19)