Barcelona beneeix els vehicles en la festivitat de Sant Cristòfol

L’arxidiòcesi celebra la festa del patró de conductors i viatgers

12 Jul, 2021
Església de Barcelona

Fotografia: R. Ripoll

El passat dissabte 10 de juliol es va celebrar la festivitat de sant Cristòfol patró de conductors i viatgers, amb la tradicional benedicció de cotxes, motos, bicicletes, i altres vehicles. Els cotxes que es van aplegar a la capella de sant Cristòfol al carrer Regomir de Barcelona, van rebre espígol beneït amb la pregària i els volants de sant Cristòfol per part de Mn. Gabriel Carrió.

Coneix la llegenda de sant Cristòfol

La llegenda explica que a la Palestina del segle III hi vivia un gegant anomenat Rèprobe. Ell volia servir Déu i en aquesta recerca, un ermità li digué que la millor manera de fer-ho era ajudant a la gent a traspassar un riu perillós i així ho va fer acompanyat d’un tronc de palmera com a bastó socorria els viatgers a travessar un riu cabalós.

Una nit de tempesta un nen va demanar-li ajuda per travessar el riu i ell va acceptar el repte, però carregar la criatura se li feia tan feixuc a Rèprobe que la seva mobilitat quedava dificultada. Llavors, li va comentar al nen que pesava més que el món sencer. El nen va respondre que en efecte ell era Crist, qui havia fet el món, i va desaparèixer miraculosament. Just després el gegant va veure com el seu bastó havia arrelat a terra i floria. Des d’aquell moment, sant Cristòfol es representa amb l’infant Jesús assegut a la seva espatlla i sostenint un arbre amb tot el brancatge que li fa de bastó.

Etimologia del nom Cristòfol

Amb la cristianització de la història del gegant Rèprobe, se li ha canviat el nom a Cristòfol, que prové del mot grec-llatí Cristophorus, que vol dir, literalment, “el portador de Crist”. També, la llegenda afegeix que sant Cristòfol es va dedicar a predicar el cristianisme fins que va ser perseguit, martiritzat i decapitat a Samos (Lícia).

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)