Amar concretamente

Entrevista a Llum Delàs, directora de la Fundació de l'Esperança que acoge personas en situación de pobreza y exclusión

07 Nov, 2018
Església de Barcelona

La Fundació de l’Esperança nació el 2013 para acoger personas en situación de pobreza y exclusión y mirar de enderezar vidas ofreciendo oportunidades. Al frente, hay un conjunto de «trabajadores profesionalmente preparados, atentos y voluntarios que ayudan. La Obra Social La Caixa que quiere revertir pobrezas y volver a los orígenes de su compromiso fundacional; una sociedad concienciada con quien trabajamos en red y mutuamente nos apoyamos», apunta su directora, la religiosa del Sagrado Corazón, Llum Delàs.

A quién dáis servicio?

A quien se acerca a nuestra puerta, siempre abierta. Ofrecemos la escucha, que va más allá de saber qué le hace falta a la persona, que comprende, que adivina las necesidades. Una escucha hecha de respeto y de acogida, que crea vínculos para poder acompañar procesos de rehabilitación. También escucha la realidad de nuestra calle, de nuestro mundo, de la crisis material y humana que rodea la sociedad; una crisis que deja muchas personas al lado del camino.

Cómo ayudáis a estas personas a levantarse?

Es un proceso lento, porque devolver la dignidad a la persona humillada, capacitar para poder andar -con o sin muletas-, esperar pequeñas respuestas que faciliten la autonomía es siempre un proceso de largo recorrido. Así, el pobre lo es de bienes materiales, de recursos, de reconocimiento social, de relaciones constructivas, de la estimación gratuita que todos necesitamos para vivir felices. Ciertamente, cada cual que viene, apunta maneras para poderse salir.

Cómo les transmitís el mensaje de Jesucristo?

Los cristianos tenemos un mensaje para ofrecer tan fácil… Sólo vale el amor. No somos maestros -sólo hay uno de Maestro. Por lo tanto, no somos ricos y ellos pobres; somos hermanos que nos ayudamos a vivir con dignidad. Hoy yo, mañana tú. Hay dificultades que se pueden convertir en oportunidades. Hay sufrimientos que no hunden, sino que purifican. Hay anonimatos hirientes que hay que abrazar. La manera cómo lo hacemos cambia las situaciones de pobreza; no el que damos. Hay que reunir voluntades de ayuda y no ser los protagonistas.

Entrevista realizada por Òscar Bardají y Martín para el Full Dominical del 11 de noviembre

 

Te interesará…

Síguenos

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... Ver másVer menos
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... Ver másVer menos
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... Ver másVer menos
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... Ver másVer menos
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... Ver másVer menos
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si te hace caso, has salvado a tu hermano.

(Mt 18,15-20)