800 años de la Merced a la Catedral

Una celebración de honor con la orden mercedaria al completo

27 Sep, 2018
Església de Barcelona

800 años son los que celebra la orden de la Merced. Un motivo muy importante para dar las gracias. Por eso, los integrantes de la obra mercedaria han celebrado una Eucaristía de acción de gracias con unos invitados de lujo.

Invitados de honor

La Catedral de Barcelona se llenó para recibir al cardenal Juan José Omella, que presidía la misa; concelebraron también los canónigos de la catedral, P. Máximo Muñoz, presidente de la Unión de Religiosos de Cataluña, seis superiores provinciales de Cataluña, y sacerdotes diocesanos y religiosos.

También contaba con la presencia del arzobispo emérito Cardenal Martínez Sistach, de los arzobispos Mons. Vicente Jiménez de Zaragoza, y Mons. Joan Enric Vives de Urgell y Mons. Ulises Gutiérrez, mercedario de Ciudad Bolívar (Venezuela). Asistieron, también, los obispos Mons. Josep Ángel Saiz de Terrassa , Mons.  Agustí Corts de Sant Feliu, Mons. Xavier Novell de Solsona, Mons. Salvador Jiménez de Lleida, Mons. Antonio Gómez de Teruel, Mons. Alberto Vera, mercedario, obispo de Nacala (Mozambique) y los auxiliares Mons. Antoni  Vadell de Barcelona, y Mons. Salvador Cristau de Terrassa. También fue el P. Octavi Vila, abate de Poblet. En total fueron unos 80 concelebrantes y tres diáconos de diócesis de Barcelona.

Orden mercedària, una orden mundial 

Un aniversario tan importante como el de este año ha sido lo detonante para hacer venir a todos los padres mercedarios de todo el mundo, empezando por los de España. Fue presente el Maestro General, Fr Juan Carlos Saavedra; también asistieron los dos Provinciales de la orden en España: el Provincial de Aragón, Fr. José Juan Galve, y el de Castilla, Fr. Justo Linaje. En cuanto a los padres otros países, asistieron; el Fr. Yvan Gálvez de Perú, el Fr. Eduardo Navas de Quito-Ecuador, también Fr. Stefano Difraia de La Romana, el Fr. Adrián Ochoa de México, el Fr. Ricardo Guzzo de Argentina, el Fr. Jhon Londerry de Brasil y delegado de Chile, Fr. Carlos Ortega; contando con 27 mercedarios más.

Las mujeres de la Merced

Una reunión ejemplar de la familia mercedaria donde tampoco faltaron las mujeres más influyentes de la orden; con la superiora general de las Mercedarias Misioneras de Barcelona, M. Carlina Zambrano y su consejo; y la superiora general de las Religiosas de la Orden y varias mercedarias misioneras de Barcelona, M. Dorita López.

Los tres iconos de los mercedarios

Con los sentimientos a flor de piel, el arzobispo de Barcelona habló sobre los tres iconos centrales de la espiritualidad mercedaria: San Pedro Nolasco, la Madre de la Merced y Cristo Redentor. Un momento especial que culminó con el Maestro General y los provinciales de rodillas ante el altar para renovar la consagración mercedaria.

El escudo y el proemio

Las ofrendas también fueron especiales por la familia mercedaria. Junto con el pan y el vino se ofreció a la catedral de Barcelona, el escudo y el proemio de las Constituciones Americanas de 1272. El canto de los gozos a la Merced pusieron el punto final a una celebración muy sentida que acabó con todos los presentes incensando el altar y rezando una oración a la Virgen María de la Merced.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

No he venido a traer paz, sino división.

(Lc 12,49-53)