800 anys de la Mercè a la Catedral

Una celebració d’honor amb l’orde mercedària al complet

27 Set, 2018
Església de Barcelona

800 anys són els que celebra l’orde de la Mercè. Un motiu molt important per donar les gràcies. Per això, els integrants de l’obra mercedària han celebrat una Eucaristia d’acció de gràcies amb uns convidats de luxe.

Convidats d’honor

La Catedral de Barcelona es va omplir per rebre al cardenal Joan Josep Omella, que presidia la missa; van concelebrar els canonges de la catedral, P. Màxim Muñoz, president de la Unió de Religiosos de Catalunya, sis superiors provincials de Catalunya, i sacerdots diocesans i religiosos.

També comptava amb la presència de l’arquebisbe emèrit Cardenal Martínez Sistach, dels arquebisbes Mons. Vicente Jiménez de Saragossa, i Mons. Joan Enric Vives d’Urgell i Mons. Ulisses Gutiérrez, mercedari de Ciutat Bolívar (Veneçuela). Van assistir, també, els bisbes Mons.  Josep Ángel Saiz de Terrassa , Mons.  Agustí Corts de Sant Feliu, Mons. Xavier Novell de Solsona, Mons. Salvador Jiménez de Lleida, Mons. Antonio Gómez de Terol, Mons. Alberto Vera, mercedari, bisbe de Nacala (Moçambic) i els auxiliars Mons. Antoni  Vadell de Barcelona, i Mons. Salvador Cristau de Terrassa. També va ser-hi el P. Octavi Vila, abat de Poblet. En total van ser uns 80 concelebrants i tres diaques de diòcesis de Barcelona.

Orde mercedari, un orde mundial

Un aniversari tan important com el d’enguany ha estat el detonant per fer venir a tots els pares mercedaris d’arreu del món, començant pels d’Espanya. Va ser-hi present el Mestre General, Fr Juan Carlos Saavedra; també van assistir-hi els dos Provincials de l’orde a Espanya: el Provincial d’Aragó, Fr. Jose Juan Galve, i el de Castella, Fr. Justo Linaje. Pel que fa als pares d’altres països, van assistir; el  Fr. Yvan Gálvez del Perú, el Fr. Eduardo Navas de Quito-Equador, també Fr. Stefano Difraia de la Romana, el Fr. Adrián Ochoa de Mèxic, el Fr. Ricardo Guzzo d’Argentina, el Fr. Jhon Londerry de Brasil i delegat de Xile, Fr. Carlos Ortega; tot comptant amb 27 mercedaris més.

Les dones de la Mercè

Una reunió exemplar de la família mercedària on tampoc van faltar les dones més influents de l’orde; amb la superiora general de les Mercedàries Missioneres de Barcelona, M. Carlina Zambrano i el seu consell; i la superiora general de les Religioses de l’Ordre i diverses mercedàries missioneres de Barcelona, M. Dorita López.

Les tres icones dels mercedaris

Amb els sentiments a flor de pell, l’arquebisbe de Barcelona va parlar sobre les tres icones centrals de l’espiritualitat mercedària: Sant Pere Nolasc, la Mare de la Mercè i Crist Redemptor. Un moment especial que va culminar amb el Mestre General i els provincials de genolls davant l’altar per renovar la consagració mercedària.

L’escut i el proemi

Les ofrenes també van ser especials per la família mercedària. Juntament amb el pa i el vi es va oferir a la catedral de Barcelona, l’escut i el proemi de les Constitucions Americanes de 1272. El cant dels gojos a la Mercè van posar el punt final a una celebració molt sentida que va acabar amb tots els presents encensant l’altar i resant una oració a la Mare de Déu de la Mercè.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)