N. Sammour: “Volem una Síria unida, no dividida»

El director del Servei Jesuïta a Refugiats explica a Rome Reports el seu punt de vista entre la incertesa de la guerra i l'esperança que un dia arribi la pau

27 Set, 2018
Església de Barcelona

Aquesta setmana el reportatge de Rome Reports ens porta el testimoni del sacerdot sirià Nawras Sammour. Va nèixer a Síria on ha viscut al llarg de tota la vida, i on pateix actualment la tragèdia de la guerra juntament amb tots els seus habitants. Sammour desenvolupa un paper fonamental com a Director Regional Servei Jesuïta a Refugiats (Jesuit Refugee Service) per a Síria, Jordània, el Líban i l’Iraq.

Tal com explica, durant anys va ajudar a refugiats de l’Iraq, però “no imaginava que un dia hauria d’ajudar també a refugiats del seu propi país”. Una situació que va començar fa 7 anys i que no se sap quan acabarà.

Situació d’incertesa

«La paraula que defineix el que succeeix avui a Síria és ‘incertesa’, -exposa el jesuïta amb tristesa-. “Tot i que en termes de seguretat la situació és molt millor, les carreteres són segures i les ciutats més grans són segures, vivim en un estat d’incertesa. No sabem el que passarà, no ho sabem, però esperem la pau», afegeix.

Avui dirigeix ​​el Servei Jesuïta per a Refugiats a Síria i l’Iraq. Fins fa poc la seva tasca era afrontar emergències. Però ara, estan impulsant projectes per reconstruir la regió i poder començar de nou.

Visió esperançadora

Tot i la desfeta causada per la guerra, Nawras Sammour no perd l’esperança que un dia torni la pau. Assegura que «totes les guerres són difícils”, pero destaca també que “després de la II Guerra Mundial ningú hauria dit que Europa tindria un futur”. Ara en canvi és continent unit, sense guerres, sense diferències, sense problemes… “És el que nosaltres volem!” – exclama Sammour. “Volem una Síria unida, no dividida, inclusiva per a tots, musulmans, cristians; diferents comunitats musulmanes, diferents comunitats cristianes; diferents cultures, diferents ètnies … És el que esperem», explica el sacerdot.

Donar i rebre

D’altra banda, a través de la seva tasca de cooperació, diu que més que ajudar, s’ha sentit ajudat pels gestos de les persones que ha trobat al llarg d’aquests anys. Per exemple, una família que va conèixer després de 4 dies repartint roba per a 1.500 nens.

«El quart dia va venir una senyora amb dos nens: els vam donar la roba i van marxar. L’endemà, va tornar amb el seu marit, i els nens portaven la roba nova que els havíem donat. Ens van portar un pastís per als nostres empleats. De les mil famílies, només aquesta va tornar per donar-nos les gràcies. I no va venir cap catòlic a donar-nos les gràcies, només va venir aquesta família musulmana «.

 

Somia que aviat s’acabi la guerra al seu país. I diu que no hi haurà ni un vencedor ni un perdedor, perquè a aquest punt ja tots han perdut molt.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)