N. Sammour: “Volem una Síria unida, no dividida”

Aquesta setmana el reportatge de Rome Reports ens porta el testimoni del sacerdot sirià Nawras Sammour. Va nèixer a Síria on ha viscut al llarg de tota la vida, i on pateix actualment la tragèdia de la guerra juntament amb tots els seus habitants. Sammour desenvolupa un paper fonamental com a Director Regional Servei Jesuïta a Refugiats (Jesuit Refugee Service) per a Síria, Jordània, el Líban i l’Iraq.

Tal com explica, durant anys va ajudar a refugiats de l’Iraq, però “no imaginava que un dia hauria d’ajudar també a refugiats del seu propi país”. Una situació que va començar fa 7 anys i que no se sap quan acabarà.

Situació d’incertesa

“La paraula que defineix el que succeeix avui a Síria és ‘incertesa’, -exposa el jesuïta amb tristesa-. “Tot i que en termes de seguretat la situació és molt millor, les carreteres són segures i les ciutats més grans són segures, vivim en un estat d’incertesa. No sabem el que passarà, no ho sabem, però esperem la pau”, afegeix.

Avui dirigeix ​​el Servei Jesuïta per a Refugiats a Síria i l’Iraq. Fins fa poc la seva tasca era afrontar emergències. Però ara, estan impulsant projectes per reconstruir la regió i poder començar de nou.

Visió esperançadora

Tot i la desfeta causada per la guerra, Nawras Sammour no perd l’esperança que un dia torni la pau. Assegura que “totes les guerres són difícils”, pero destaca també que “després de la II Guerra Mundial ningú hauria dit que Europa tindria un futur”. Ara en canvi és continent unit, sense guerres, sense diferències, sense problemes… “És el que nosaltres volem!” – exclama Sammour. “Volem una Síria unida, no dividida, inclusiva per a tots, musulmans, cristians; diferents comunitats musulmanes, diferents comunitats cristianes; diferents cultures, diferents ètnies … És el que esperem”, explica el sacerdot.

Donar i rebre

D’altra banda, a través de la seva tasca de cooperació, diu que més que ajudar, s’ha sentit ajudat pels gestos de les persones que ha trobat al llarg d’aquests anys. Per exemple, una família que va conèixer després de 4 dies repartint roba per a 1.500 nens.

“El quart dia va venir una senyora amb dos nens: els vam donar la roba i van marxar. L’endemà, va tornar amb el seu marit, i els nens portaven la roba nova que els havíem donat. Ens van portar un pastís per als nostres empleats. De les mil famílies, només aquesta va tornar per donar-nos les gràcies. I no va venir cap catòlic a donar-nos les gràcies, només va venir aquesta família musulmana “.

Somia que aviat s’acabi la guerra al seu país. I diu que no hi haurà ni un vencedor ni un perdedor, perquè a aquest punt ja tots han perdut molt.