20 años del comedor social «El Pa de Sant Oleguer»

Esta iniciativa de la parroquia de Santa María Reina asiste actualmente a cerca de 200 personas gracias a la cooperación y el trabajo en equipo

06 Mar, 2018
Església de Barcelona

Fotografías: Borràs Camps

 

Este fin de semana, el Cardenal arzobispo de Barcelona Joan José Omella presidió la celebración con motivo del XX Aniversario del Comedor «El Pà de Sant Oleguer« en la Parroquia de Santa María Reina. El acto tuvo lugar el Domingo III de Cuaresma y, ​​entre los principales concelebrantes, estaba el rector de la parroquia, Mons. Jaume González Agapito, principal impulsor de la iniciativa. El templo quedó lleno de gente, sentada en los bancos, en las escaleras e incluso de pie, al fondo y el lateral de la nave. Feligreses i amigos que querían dar las gracias a Dios y a los responsables, por este servicio que la parroquia inició hace veinte años.

Inicios 

La iniciativa comenzó un 1 de octubre de 1997, cuando el rector acogió los pobres en la misma casa rectoral. Allí, se sirvió la primera comida, preparada en la misma cocina del rector. Unos meses después, el comedor «El Pa de Sant Oleguer» abría sus primeras instalaciones, con la ayuda de los feligreses y voluntarios. «Desde estos inicios – explica el impulsor del comedor y el rector, Mons. Jaume González Agápito – la respuesta de los colaboradores, de los amigos, de los simpatizantes y de los mismos necesidades ha sido estupenda, por el número, por el talante de la colaboración y por el ambiente que se ha creado».

A lo largo de estos 20 años de recorrido, el comedor ha ido evolucionando. Aunque se ha encontrado con dificultades, como el incendio que sufrió en julio de 2006 en todas las instalaciones, el empuje parroquial lo ha sacado adelante. Tras el incidente, el servicio reabrió «más grande y más bonito, y desde entonces el proyecto ha seguido creciendo adaptándose a las necesidades sociales», explican los responsables. La cooperación y el servicio del voluntariado hace que cada día sea posible que los más necesitados de este arciprestazgo (Sarrià-Sant Gervasi, Valle Hebrón y Gracia) puedan tener un plato en la mesa con condiciones.

Cooperación en equipo

Hoy día, según explica el director del comedor social, Paco Luque, se acoge entre 150 o 200 comensales diarios. «Todos los que asisten al comedor son recibidos personalmente y con una gran sonrisa por los voluntarios que colaboran con la iniciativa», explica Paco. Este asegura que, si se ha llegado hasta donde están ahora, es «gracias al Espíritu Santo» que les ha encaminado a una tarea organizada. «Tenemos entre 8 y 10 voluntarios diarios que nos permiten abrir el servicio de comidas cada día de la semana. Comidas que se cocinan y se sirven en el momento», añade.

Homilía

El cardenal Omella durante la homilía agradeció la labor que durante esta veintena de años han llevado a cabo los voluntarios y responsables del comedor. «Una acción encaminada a testimoniar el mensaje de Jesús, a dar ejemplo de lo que pide el Evangelio». «Esto es salir a las periferias y la ayuda a los más necesitados». Omella destacó que a veces la acción del voluntariado puede parecer que pasa desapercibida al día a día, pero los frutos que da y el resultado de cooperación no.

También, profundizó en la figura de Sant Oleguer (s. XII), uno de los primeros obispos de la diócesis, hijo de Barcelona, ​​cuyo cuerpo reposa en la Catedral. Una persona piadosa y humilde, que destacó por su arraigo en el pueblo y los estamentos eclesiástico. «Un claro ejemplo a seguir».

Comida

Tras la celebración, el cardenal saludó las responsables y una gran parte de la feligresía de tú a tú. A continuación, todos continuaron con una comida de hermandad en el mismo comedor social del Pà de Sant Oleguer, donde se dibujó ambiente de alegría, fraternidad y orgullo por estos años vividos y por los que vendrán.

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Sabéis interpretar el aspecto de la tierra y del cielo, pues ¿cómo no sabéis interpretar el tiempo presente?

(Lc 12,54-59)