2.000 semanas con nosotros

Entrevista a Jaume Aymar sobre la efeméride del semanario Cataluña Cristiana

25 Ene, 2018
Església de Barcelona

Catalunya Cristiana ha alcanzado el número 2.000. Fundado en 1979 por Mn. Joan E. Jarque y Mn. Francesc Malgosa, este semanario «ha contribuido y contribuye a dar a conocer la realidad de la Iglesia universal y las Iglesias locales que hacen camino en Cataluña, en Andorra y el resto de España, y en todos los lugares donde hay misioneros catalanes» , afirma Mn. Jaume Aymar, que es el director desde 2008. Hoy domingo, a las 19 h, tendrá lugar en la catedral de Barcelona una eucaristía para celebrar esta efeméride, que presidirá el cardenal Juan José Omella.

¿Cómo valora la actual Cataluña Cristiana?

Catalunya Cristiana ha crecido en información y en opinión. Mucha gente nos dice que es llegívola. Mantiene los valores iniciales, y eso que el contexto eclesial y social desde 1979 hasta ahora ha cambiado profundamente. Mantenemos la doble edición en catalán y en castellano, lo que contribuye a la normalización de las dos lenguas.

¿Cuál es el valor principal del semanario?

Somos llanos. Queremos ser un semanario eclesial de proximidad a las personas, haciendo nuestros sus gozos y esperanzas, tristezas y angustias. Nos dirigimos al territorio sin perder de vista los misioneros catalanes dispersos por el mundo. La evangelización es personal: el semanario es un instrumento al servicio de los que evangelizan.

¿Qué cambios tienen previstos realizar en el diseño y la edición?

Estamos trabajando en profundidad en un nuevo diseño. También queremos renovar la web y estudiamos la aplicación móvil para acercarnos a un público más joven. El obispo Joan Carrera, que fue un fiel colaborador desde el inicio, decía: «Tranquilos, la pluralidad en la Iglesia está garantizada». Nosotros intentamos ser un reflejo de esta Iglesia.

Entrevista realizada por Òscar Bardají Martín para el Full Dominical del 28 de enero

Te interesará…

Síguenos

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (abre en una nueva pestaña)
Vatican Media

Agenda

Evangelio del día

Si no os convertís, todos pereceréis lo mismo.

(Lc 13,1-9)