El Papa Francesc en una entrevista concedida a Il Messaggero ha dit que “el mes de novembre farem un congrés a Barcelona dedicat a la pastoral de les metròpolis”. Francesc ha estat molt present en la preparació del Congrés.
Aquesta iniciativa la vaig gestar i començar al costat del Sant Pare i desitjo concloure-la al seu costat. Ja tenim audiència concedida per al 27 de novembre de 2014, en què un grup d’uns 25 cardenals i arquebisbes de grans ciutats del món, després d’haver celebrat a Barcelona la segona fase -del 24 al 26 de novembre-, anirem a Roma per posar en les mans de Francesc el resultat del nostre treball.
Representants religiosos d’Amèrica Llatina, Àfrica i Europa han dialogat durant la primera fase del Congrés sobre la pastoral de les grans ciutats, celebrat a Barcelona del 20 al 22 de març. Han participat en aquest encontre nou ponents amb una trentena d’experts i expertes de diferents continents i dos-cents congressistes. Aquells dies Barcelona fou la capital del món de la pastoral de les megàpolis.
En la primera fase, el Congrés ha tingut un clar protagonista, el papa Francesc i el seu document programàtic, l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, que ha estat el veritable background teològic i pastoral d’aquest encontre. Gosaria dir que, potser per primera vegada, des d’una tribuna internacional de sociòlegs, teòlegs i pastoralistes s’ha identificat els pressuposats de l’esmentat document pontifici, que és el programa de Francesc.
El Congrés es va moure entre tres pressupòsits. L’antropològic, centrat en la persona humana i en les cultures urbanes i les maneres de relacionar-se i de comunicar-s’hi les persones. “És la intuïció del valor de la inculturació: viure a fons l’humà, en qualsevol cultura, en qualsevol ciutat, millora el cristià i fecunda la ciutat (guanya el cor)”, va dir el cardenal Bergoglio al I Congrés Regional de Pastoral Urbana celebrat a Buenos Aires, l’agost de 2011.
Un altre pressupòsit és el cristològic, centrat en la confessió de la fe en ell com a Senyor i Salvador. “En Crist Paraula, Saviesa de Déu (cf. 1Co 1,30), la cultura (i cada ciutat) poden tornar a trobar el seu centre i la seva profunditat, des d’on es pot mirar la realitat en el conjunt de tots els seus factors, discernint-los a la llum de l’Evangeli i donant a cadascun el seu lloc i la dimensió adequada”, va dir Bergoglio en el congrés esmentat.
El tercer pressupòsit és el pneumatològic i eclesial, expressat en la consolació de l’Esperit Sant i el testimoniatge i l’acció d’una Església dialogant, servidora i samaritana, expressió de la seva condició maternal envers tots, especialment envers els més febles.
La primera fase del Congrés ha motivat una trobada que es pot qualificar com a històrica, especialment entre representants de la teologia pastoral d’Amèrica Llatina (Bravo, Galli) i d’Europa (Borràs, Bressan), amb la tasca mediadora i amfitriona de l’Arxidiòcesi de Barcelona.
Gràcies a la participació del teòleg Carlos Maria Galli, hem tingut accés directe al moviment de reflexió teològica i de praxi pastoral que ve dels anys 70 del segle passat, del qual el Sant Pare Francesc és un exponent visible tant pel que fa a la seva actuació com al seu magisteri. Una teologia de l’alliberament basada més en l’eix antropològic i cultural que en l’econòmic, sense descuidar aquest últim, que es decanta cap a una valoració més gran de la religiositat popular per educar-la cristològicament i enfocar-la cap a l’alliberament social.
Necessitem molta humilitat i molt diàleg -dues paraules que van aparèixer amb freqüència en aquesta primera fase del Congrés -per respondre a les variades expressions de les cultures urbanes: espiritualitats i teràpies alternatives, moviments de reivindicació ciutadana, agrupacions entorn de la pràctica de l’esport o de l’art, noves formes de solidaritat entre veïns i conciutadans. Tot això amb un objectiu: poder incultura -o encarnar, en llenguatge cristià- l’oferta de Jesucrist i del seu Evangeli en llenguatges, actes i símbols propers i expressius per a aquestes sensibilitats, conscients que, com afirma Francesc, hem de contemplar la ciutat “amb una mirada de fe que descobreixi el Déu que habita a les seves llars, als seus carrers i a les seves places”, perquè Déu viu en la ciutat.
El repte pot ser també una oportunitat. Ho va expressar molt clarament el professor Manuel Castells (Berkeley i Barcelona), sociòleg de referència, amic i valuós col·laborador del Congrés. En la seva ponència d’obertura ens va convidar a “recolzar-nos en l’exemple i la paraula del papa Francesc. Viure com ell viu, escoltar com ell escolta, obrar amb decisió com ell fa”. El professor Castells ens va impactar en dir-nos que hi ha “milers de milions de persones que viuen a les grans ciutats, buscant el suport de la religió per trobar el camí del Bé enfront de les onades destructives del Mal que torturen la seva existència. L’Església catòlica té davant seu un desafiament gegantí. Depèn de com l’afronti que sigui un instrument diví per posar remei al dolor del món, o que els humans busquin altres camins per a la seva salvació quotidiana”.
Aquest continua sent el repte fonamental del nostre Congrés. A la llum de les aportacions dels ponents i experts, una trentena de cardenals i arquebisbes, a finals de novembre a Barcelona, reflexionarem com incideix tot allò en el servei que l’Església ha de prestar als homes i dones que viuen, gaudeixen i sofreixen en les grans ciutats del món. No oblidem que més del 50% de la població mundial viu en aquestes grans concentracions urbanes i va creixent.
+
Cardenal Arquebisbe de Barcelona
Article publicat a La Vanguardia el diumenge, 20 de juliol de 2014
