(Diumenge, 19/04/2015) Avui resulta especialment necessària i urgent la presència dels cristians amb una actitud evangelitzadora enmig de la nostra societat. L’Església existeix per evangelitzar. Tots els cristians són Església i han d’evangelitzar. L’Església evangelitza sempre. Ho fa quan celebra cada dia el misteri eucarístic, administra els sagraments i anuncia la paraula de Déu. Això […]
16 Abr, 2015
Església de Barcelona
(Diumenge, 19/04/2015)
Avui resulta especialment necessària i urgent la presència dels cristians amb una actitud evangelitzadora enmig de la nostra societat. L’Església existeix per evangelitzar. Tots els cristians són Església i han d’evangelitzar.
L’Església evangelitza sempre. Ho fa quan celebra cada dia el misteri eucarístic, administra els sagraments i anuncia la paraula de Déu. Això no obstant, observem un procés progressiu de descristianització. Molts homes i dones d’avui no troben en l’evangelització permanent de l’Església l’evangeli, és a dir, una resposta convincent a la pregunta: Com viure? Per això, més enllà de l’evangelització permanent, avui és molt necessària una nova modalitat del testimoniatge cristià, que sigui capaç de fer-se escoltar pel món d’avui. Tothom té necessitat de l’Evangeli, que està fet per a tothom.
Ens hem de preguntar: quin és el camp dels laics cristians en l’evangelització i en el testimoniatge cristià? La resposta primera és aquesta: els laics són Església i participen de l’única missió de l’Església tant en el si de la comunitat eclesial com en el món, tant en l’ordre espiritual com en el temporal.
Però, quin dels dos camps és l’específic dels laics cristians? El Concili Vaticà II donà una resposta clara afirmant que “el caràcter secular és el propi i peculiar dels laics”. Els laics cristians tenen com a vocació pròpia buscar el regne de Déu ocupant-se de les realitats d’aquest món i ordenant-les segons Déu. Viuen en el món, en totes i cadascuna de les professions i en les condicions ordinàries de la família i de la societat, que formen el teixit de la seva existència. Els laics cristians reuneixen la doble condició de ser membres de l’Església i de viure plenament inserits enmig del món.
El treball primer i immediat dels laics és la realització de totes les virtualitats cristianes, amagades, certament, però ja presents i operants en les realitats del món. Així, el camp propi de l’activitat dels laics cristians com a tals és el món ampli i complex de la política, de la realitat social, de l’economia, així com el de la família, de l’educació, de la cultura, de l’oci, etc. La seva identitat cristiana consisteix a estar en el món sense ser del món.
Si aquesta és la vocació específica dels laics cristians, podem preguntar-nos: es té consciència d’aquesta vocació? Avui s’observa arreu del món que els laics cristians tenen la temptació de dedicar-se excessivament als serveis intraeclesials, deixant la seva tasca específica de presència cristiana enmig del món. Aquesta constatació és preocupant i cal prendre’n consciència. Jesús va demanar en el sant sopar al Pare pels seus deixebles: “No et demano que els treguis del món”.
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni... See MoreSee Less
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less