Cristians enmig del món

(Diumenge, 19/04/2015) Avui resulta especialment necessària i urgent la presència dels cristians amb una actitud evangelitzadora enmig de la nostra societat. L’Església existeix per evangelitzar. Tots els cristians són Església i han d’evangelitzar. L’Església evangelitza sempre. Ho fa quan celebra cada dia el misteri eucarístic, administra els sagraments i anuncia la paraula de Déu. Això […]

16 Abr, 2015
Església de Barcelona

(Diumenge, 19/04/2015)

Avui resulta especialment necessària i urgent la presència dels cristians amb una actitud evangelitzadora enmig de la nostra societat. L’Església existeix per evangelitzar. Tots els cristians són Església i han d’evangelitzar.

L’Església evangelitza sempre. Ho fa quan celebra cada dia el misteri eucarístic, administra els sagraments i anuncia la paraula de Déu. Això no obstant, observem un procés progressiu de descristianització. Molts homes i dones d’avui no troben en l’evangelització permanent de l’Església l’evangeli, és a dir, una resposta convincent a la pregunta: Com viure? Per això, més enllà de l’evangelització permanent, avui és molt necessària una nova modalitat del testimoniatge cristià, que sigui capaç de fer-se escoltar pel món d’avui. Tothom té necessitat de l’Evangeli, que està fet per a tothom.

Ens hem de preguntar: quin és el camp dels laics cristians en l’evangelització i en el testimoniatge cristià? La resposta primera és aquesta: els laics són Església i participen de l’única missió de l’Església tant en el si de la comunitat eclesial com en el món, tant en l’ordre espiritual com en el temporal.

Però, quin dels dos camps és l’específic dels laics cristians? El Concili Vaticà II donà una resposta clara afirmant que “el caràcter secular és el propi i peculiar dels laics”. Els laics cristians tenen com a vocació pròpia buscar el regne de Déu ocupant-se de les realitats d’aquest món i ordenant-les segons Déu. Viuen en el món, en totes i cadascuna de les professions i en les condicions ordinàries de la família i de la societat, que formen el teixit de la seva existència. Els laics cristians reuneixen la doble condició de ser membres de l’Església i de viure plenament inserits enmig del món.

El treball primer i immediat dels laics és la realització de totes les virtualitats cristianes, amagades, certament, però ja presents i operants en les realitats del món. Així, el camp propi de l’activitat dels laics cristians com a tals és el món ampli i complex de la política, de la realitat social, de l’economia, així com el de la família, de l’educació, de la cultura, de l’oci, etc. La seva identitat cristiana consisteix a estar en el món sense ser del món.

Si aquesta és la vocació específica dels laics cristians, podem preguntar-nos: es té consciència d’aquesta vocació? Avui s’observa arreu del món que els laics cristians tenen la temptació de dedicar-se excessivament als serveis intraeclesials, deixant la seva tasca específica de presència cristiana enmig del món. Aquesta constatació és preocupant i cal prendre’n consciència. Jesús va demanar en el sant sopar al Pare pels seus deixebles: “No et demano que els treguis del món”. 

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)