22 D’OCTUBRE

Sant Joan-Pau II, papa

Dia 22  d’octubre: Sant Joan Pau II, papa

Carles Josep Wojtyla va néixer el 1920 a Wadowice (Polònia). Ordenat prevere i fets els seus estudis de teologia a Roma, va tornar a la seva pàtria on va exercir diverses tasques pastorals i universitàries. Nomenat bisbe auxiliar de Cracòvia, i més tard arquebisbe el l964, va participar en el Concili Vaticà II. Escollit papa el 16 d’octubre de 1978, va prendre el nom de Joan Pau II. Els fruits més significatius: el seu riquíssim magisteri, la promulgació del Catecisme de l’Església Catòlica i els Codis de Dret Canònic per a l’Església Llatina i de les Esglésies Orientals. Va morir a Roma, el 2 d’abril del 2005. Canonitzat el 27 d’abril del 2014.

Dia 22 d’octubre Jornada Mundial per l’evangelització dels pobles (DOMUND)

Després de la Resurrecció «Jesús s’acosta als Onze i els parla: ‘Déu m’ha donat tot poder al cel i a la terra [arreu]. Aneu a tots els pobles [de tota llengua, raça, nació…] i ensenyeu-los a observar tot lo que us he manat. Jo sóc amb vosaltres» (cf. Mt 28,18-20).

«El penúltim diumenge d’octubre se celebra a tot el món la Jornada Mundial de les Missions (DOMUND). És el dia en què, d’una manera especial, l’Església universal prega pels missioners i col·labora mb les missions… Al nostre món podem veure fàcilment canvis superficials, que deixen les coses com estaven, i canvis ‘a pitjor’, perquè deriven d’accions injustes i que atempten contra la dignitat de l’ésser humà. Davant d’això, els missioners ens demostren que són possibles els canvis ‘a millor’, profunds i reals» (Cardenal Joan Josep Omella, 2018).

HISTÒRIA DEL DOMUND

  • 1926, febrer: Es publica l’encíclica “Rerum Ecclesiӕ”, en què el papa Pío XI reafirma la importància i urgència dels objectius missioners programats al principi del seu pontificat i manifesta la seva resolució d’escurçar les etapes per a la seva realització: «L’Església no té una altra raó de ser que la de fer partícip a tota la humanitat de la redempció salvadora, eixamplant arreu el regne de Crist».
  • 1926, abril 14: En aquest context, un breu rescripte de la Sagrada Congregació de Ritus, firmada pel Prefecte Cardenal Vicco, és l’acta fundacional del Diumenge Mundial de les Missions.
  • 1943: Mons. Ángel Sagarminaga, primer director nacional de les Obres Missionals Pontifícies d’Espanya. Promou cinc objectius: pregària, donar a conèixer la tasca dels missioners, estimular la missió entre fidels i preveres, fer conèixer millor l’Obra de la Propagació de la Fe i sol·licitar ajuda econòmica.

 

  1. Sant Joan Pau II, Papa. Primer papa no italià després de 455 anys. El seu pontificat va durar 26 anys, 5 mesos i 17 dies i va ser el tercer pontificat més llarg de la història (2005). Canonitzat el 27 d’abril del 2014. No surt encara en el Martirologi oficial.
  2. Commemoració de sant Marc, bisbe de Jerusalem. Va ser el primer bisbe procedent dels gentils que va ocupar la seu de l’Església de la Ciutat Santa. Va treballar amb fe i zel per reunir els seus fidels dispersats per la guerra (s. II).
  3. Sant Aberci, bisbe, deixeble de Crist, bon Pastor. S’explica que va peregrinar per diverses regions anunciant la fe i que s’alimentava amb un místic menjar. A Hieràpolis, ciutat de Frígia (s. III).
  4. Sants màrtirs Felip, bisbe d’Eraclea, i Hermetes, diaca. Durant la persecució de l’emperador Dioclecià, quan el prefecte Justí va demanar al bisbe que tanqués l’església, lliurés els vasos sagrats i mostrés els llibres litúrgics, Felip li va respondre que no podia donar aquestes coses ni ell rebre-les, de manera que, després de ser empresonats i assotats, van ser cremats vius. A Adrianòpolis, de Tràcia (303).
  5. Sant Mal·lon, bisbe. Considerat com el primer apòstol de la fe cristiana en aquesta ciutat i iniciador de la seu episcopal. A Rouen, de la Gàl·lia Celta (s. IV).
  6. Sant Valeri, diaca de l’església de Langres. Va ser mort per uns pagans. Al territori de Besançon, Germània (s. IV).
  7. Sant Lupenci, abat de la basílica de Saint-Privat-de-Javols. Després d’haver rebut injustament moltes injúries per part d’Innocenci, comte de la ciutat, va ser decapitat. A la regió de Chalon-sur-Saóne, a Nèustria (~ 684).
  8. Sant Leotadi, bisbe. A la ciutat d’Aush, a Aquitània (s. VII).
  9. Sant Moderà, abat, abans bisbe de Rennes, a la Gàl·lia. Insigne pel seu amor a la solitud i la devoció vers als llocs sants. Al monestir de Berceto, a la Llombardia (~ 720).
  10. Sant Benet, que va portar una vida eremítica a Massérac. Al territori de Nantes, a la Bretanya Menor (s. IX).
  11. Santes Nunilona i Alòdia, verges i màrtirs. Filles de pare no cristià, però educades en la fe cristiana per la seva mare, quan no van voler abjurar de Crist, després d’un llarg empresonament van ser degollades per disposició del rei de Còrdova, Abd- ar-Rahman II. A Osca, ciutat d’Aragó, a Hispània (851).
  12. Sant Donat o Duns Escot, bisbe. Insigne per la seva erudició i la seva pietat. Oriünd d’Irlanda. Quan pelegrinava cap a Roma, va ser escollit bisbe d’aquesta ciutat. A Fiesole, de la Toscana (~ 875).

  • Altres: advocacions marianes, commemoracions de congregacions religioses, sants i beats (tradició, costumari…).
  • Família Paulina (MO): Beat Timoteu Giaccardo, prevere. El Martirologi el situa el 24 de gener.
  • Orde de Predicadors (S) (a les esglésies consagrades en les quals la data de consagració es desconeix): Dedicació de la pròpia església.
  • II Orde Franciscà (MLL): Beata Josefina Leroux, verge i màrtir.
  • Ritu hispanomossàrab: Sants Cosme i Damià, màrtirs.

 

Malalt d’octubre, la terra el cura

Malalt d'octubre, la terra el cura