Sant Joan-Pau II, papa

Sant Joan Pau II, papa

Karol Wojtyla neix el 1920 a Wadowice (Polònia). Als nou anys, quan encara no havia rebut la Primera Comunió, mor sa mare Emília, i més tard el seu germà gran Edmond. «El meu pare Karol el recordo, al vespre, agenollat, pregant. Fou el primer seminari». De jove, pensà en fer-se carmelita, després d’introduir-se en les obres dels carmelites Teresa de Jesús i Joan de la Creu. Però entrà al seminari clandestí de Cracòvia i el 1978, fou elegit Papa, prenent el nom de Joan Pau II. Després de 27 anys de pontificat portà una extraordinària activitat amb les persones (famílies, joves, malalts) i amb el seu magisteri (14 encícliques, un nou Catecisme i Dret Canònic). Morí el 2 d’abril del 2005.

1. Sant Joan Pau II, Papa. Primer papa no italià després de 455 anys. El seu pontificat va durar 26 anys, 5 mesos i 17 dies i va ser el tercer pontificat més llarg de la història (2005). Canonitzat el 27 d’abril del 2014.

2. Commemoració de sant Marc, bisbe de Jerusalem. Va ser el primer bisbe procedent dels gentils que va ocupar la seu de l'Església de la Ciutat Santa. Va treballar amb fe i zel per reunir els seus fidels dispersats per la guerra (s. II).

3. Sant Aberci, bisbe, deixeble de Crist, bon Pastor. S’explica que va peregrinar per diverses regions anunciant la fe i que s’alimentava amb un místic menjar. A Hieràpolis, ciutat de Frígia (s. III).

4. Sants màrtirs Felip, bisbe d’Eraclea, i Hermetes, diaca. Durant la persecució de l'emperador Dioclecià, quan el prefecte Justí va demanar al bisbe que tanqués l'església, lliurés els vasos sagrats i mostrés els llibres litúrgics, Felip li va respondre que no podia donar aquestes coses ni ell rebre-les, de manera que, després de ser empresonats i assotats, van ser cremats vius. A Adrianòpolis, de Tràcia (303).

5. Sant Mal·lon, bisbe. Considerat com el primer apòstol de la fe cristiana en aquesta ciutat i iniciador de la seu episcopal. A Rouen, de la Gàl·lia Celta (s. IV).

6. Sant Valeri, diaca de l'església de Langres. Va ser mort per uns pagans. Al territori de Besançon, Germània (s. IV).

7. Sant Lupenci, abat de la basílica de Saint-Privat-de-Javols. Després d'haver rebut injustament moltes injúries per part d’Innocenci, comte de la ciutat, va ser decapitat. A la regió de Chalon-sur-Saóne, a Nèustria (~ 684).

8. Sant Leotadi, bisbe. A la ciutat d’Aush, a Aquitània (s. VII).

9. Sant Moderà, abat, abans bisbe de Rennes, a la Gàl·lia. Insigne pel seu amor a la solitud i la devoció vers als llocs sants. Al monestir de Berceto, a la Llombardia (~ 720).

10. Sant Benet, que va portar una vida eremítica a Massérac. Al territori de Nantes, a la Bretanya Menor (s. IX).

11. Santes Nunilona i Alòdia, verges i màrtirs. Filles de pare no cristià, però educades en la fe cristiana per la seva mare, quan no van voler abjurar de Crist, després d'un llarg empresonament van ser degollades per disposició del rei de Còrdova, Abd- ar-Rahman II. A Osca, ciutat d'Aragó, a Hispània (851).
12. Sant Donat o Duns Escot, bisbe. Insigne per la seva erudició i la seva pietat. Oriünd d'Irlanda. Quan pelegrinava cap a Roma, va ser escollit bisbe d'aquesta ciutat. A Fiesole, de la Toscana (~ 875).