Cristians enmig del món

(Diumenge, 19/04/2015)

Avui resulta especialment necessària i urgent la presència dels cristians amb una actitud evangelitzadora enmig de la nostra societat. L’Església existeix per evangelitzar. Tots els cristians són Església i han d’evangelitzar.

L’Església evangelitza sempre. Ho fa quan celebra cada dia el misteri eucarístic, administra els sagraments i anuncia la paraula de Déu. Això no obstant, observem un procés progressiu de descristianització. Molts homes i dones d’avui no troben en l’evangelització permanent de l’Església l’evangeli, és a dir, una resposta convincent a la pregunta: Com viure? Per això, més enllà de l’evangelització permanent, avui és molt necessària una nova modalitat del testimoniatge cristià, que sigui capaç de fer-se escoltar pel món d’avui. Tothom té necessitat de l’Evangeli, que està fet per a tothom.

Ens hem de preguntar: quin és el camp dels laics cristians en l’evangelització i en el testimoniatge cristià? La resposta primera és aquesta: els laics són Església i participen de l’única missió de l’Església tant en el si de la comunitat eclesial com en el món, tant en l’ordre espiritual com en el temporal.

Però, quin dels dos camps és l’específic dels laics cristians? El Concili Vaticà II donà una resposta clara afirmant que “el caràcter secular és el propi i peculiar dels laics”. Els laics cristians tenen com a vocació pròpia buscar el regne de Déu ocupant-se de les realitats d’aquest món i ordenant-les segons Déu. Viuen en el món, en totes i cadascuna de les professions i en les condicions ordinàries de la família i de la societat, que formen el teixit de la seva existència. Els laics cristians reuneixen la doble condició de ser membres de l’Església i de viure plenament inserits enmig del món.

El treball primer i immediat dels laics és la realització de totes les virtualitats cristianes, amagades, certament, però ja presents i operants en les realitats del món. Així, el camp propi de l’activitat dels laics cristians com a tals és el món ampli i complex de la política, de la realitat social, de l’economia, així com el de la família, de l’educació, de la cultura, de l’oci, etc. La seva identitat cristiana consisteix a estar en el món sense ser del món.

Si aquesta és la vocació específica dels laics cristians, podem preguntar-nos: es té consciència d’aquesta vocació? Avui s’observa arreu del món que els laics cristians tenen la temptació de dedicar-se excessivament als serveis intraeclesials, deixant la seva tasca específica de presència cristiana enmig del món. Aquesta constatació és preocupant i cal prendre’n consciència. Jesús va demanar en el sant sopar al Pare pels seus deixebles: “No et demano que els treguis del món”. 

 † Lluís Martínez Sistach

Cardenal arquebisbe de Barcelona