Santoral

23 d'agost

Santa Rosa de Lima, verge

De Santa Rosa a Sant Gil, comença a fer fil.
Dita popular

Santa Rosa de Lima, verge

Rosa (1586-1617), una jove peruana, “encesa en l’amor a Déu” ja de petita es distingí pel seu esperit d'oració i caritat; Entrà al Tercer Orde de sant Domènec, “servint Déu sol en l’austeritat de la penitència”, ocupant‑se dels pobres i de les feines pròpies de la casa. Com ella, a nosaltres ens cal “seguir a la terra el camí que mena a la vida veritable”, així “fruirem al cel del torrent de les delícies de Déu” (Col·lecta).

  1. Santa Rosa, verge. Ja de petita va destacar per la seva gran austeritat. Quan va rebre a Lima, ciutat del Perú, l'hàbit de les Germanes del Tercer Orde Regular dels Predicadors, es va lliurar a la penitència i a la pregària. Tenia un gran zel per la salvació dels pecadors i dels indígenes, pels quals desitjava donar la seva vida. Se sotmetia de bona gana a tota classe de sofriments per guanyar-los per a Crist. Va morir el dia 24 d’agost (1617).
  2. Commemoració de sant Zaqueu, bisbe. Segons la tradició, va ser el quart successor de sant Jaume, germà del Senyor, en el govern de l'Església de Jerusalem (s. II).
  3. Sants Abundi i Ireneu, màrtirs. A Roma, al cementiri de Sant Llorenç, a la via Tiburtina (data incerta).
  4. Sants Ciríac i Arquelau, màrtirs. A Òstia del Tíber (data incerta).
  5. Sant Llop, màrtir. Segons la tradició, va aconseguir la llibertat de Crist en ser degollat. A Nove, de la Mèsia Inferior (data incerta).
  6. Sants màrtirs Claudi, Asteri i Neó, germans. Segons la tradició, acusats per la seva madrastra de ser cristians, van ser decapitats en temps de l'emperador Dioclecià i del prefecte Lísies. A Egeo, de Cilícia (303).
  7. Sant Flavià, bisbe. Va brillar en temps del rei Clodoveu. A Autun, de la Gàl·lia Celta (s. V/VI).
  8. Sant Eugeni, primer bisbe d’Ardstraw. A Derry, Hibèmia (ara Irlanda) (s. VI).
  9. Sant Antoni de Gerace, eremita. Al monestir de sant Felip Argiró, prop de Locres, a la Calàbria inferior (s. X).
  10. Beat Joan (Protasi) Bourdon, prevere de l’orde dels Germans Menors Caputxins i màrtir. Empresonat juntament amb diversos sacerdots en temps de la Revolució Francesa, va procurar alleujament als companys de captivitat, fins que va morir contagiat de la pesta. En una nau ancorada davant de Rochefort, a la costa de França (1794).
  11. Beats màrtirs Constantí Carbonell Sempere, prevere, Pere Gelabert Amer i Ramon Grimaltós Monllor, religiosos, de la Companyia de Jesús, que van patir el martiri durant la persecució contra la fe. A la localitat de Tavernes de la Valldigna, a la regió de València (1936).
  12. Beats màrtirs Florentí Pérez Romero, prevere, i Urbà Gil Sàez, religiós, dels Religiosos Terciaris Caputxins de la Mare de Déu dels Dolors. En temps de la persecució religiosa, van assumir perfectament la prova per la fe. Prop del petit poble valencià de la Pobla de Vallbona (1936).
  13. Beat Joan Maria de la Creu (Marià) García Méndez, prevere de la Congregació de Sacerdots del Sagrat Cor de Jesús i màrtir. En la mateixa persecució contra la religió, va conservar fins a la mort la fe de Crist. A la població de Silla, a la comarca valenciana de l’Horta Sud (1936).
  14. Beates Rosària (Petra Maria Victòria) Quintana Argos i Serafina (Manuela Justa) Fernàndez Ibero, verges del Tercer Orde de Caputxines de la Sagrada Família i màrtirs. En el furor de la persecució religiosa, van aconseguir la gràcia del martiri. A Puçol, comarca valencià de l’Horta Nord (1936).
  15. Beat Francesc Dachtera, prevere i màrtir. Polonès de nacionalitat, en temps de guerra, destrossat per les atrocitats realitzades pels metges sense cap consideració a la dignitat humana, va morir per Crist. Al camp de concentració de Dachau, prop de Munic, a Baviera, Alemanya (1944).
 

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no us convertiu, tots acabareu de la mateixa manera.

(Lc 13,1-9)