Carta dominical | «Visquem l’esperit mercedari»

«Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat», amb aquest prec el poeta mossèn Cinto Verdaguer interpel·lava la Mare de Déu de la Mercè. Estic segur que el proper dia 24 de setembre molts barcelonins i barcelonines, i també moltes persones d’altres contrades, demanaran protecció i salut a la nostra patrona. A l’arxidiòcesi de Barcelona hi ha […]

17 Set, 2020
Església de Barcelona

«Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat», amb aquest prec el poeta mossèn Cinto Verdaguer interpel·lava la Mare de Déu de la Mercè. Estic segur que el proper dia 24 de setembre molts barcelonins i barcelonines, i també moltes persones d’altres contrades, demanaran protecció i salut a la nostra patrona.

A l’arxidiòcesi de Barcelona hi ha una gran devoció a la Mare de Déu en santuaris i ermites. La resta de Catalunya també és terra mariana, en què les diferents advocacions manifesten la veritat profètica de les paraules d’Elisabet a Maria: «Ets beneïda entre totes les dones!» (Lc 1, 42b). Seguint el fil d’aquestes paraules d’Elisabet ens podem preguntar: ¿Per què és beneïda Maria, la mare de Jesús? I podem respondre: santa Maria és beneïda perquè ha tingut fe.

El Concili Vaticà II ensenya que Ella, la Mare de Déu, va engendrar el Fill de Déu «creient i obeint» i que «va prestar la seva fe, exempta de tot dubte, al missatger de Déu» (cf. Lumen Gentium, 63). Sant Joan Pau II ho recorda novament en l’encíclica La mare del redemptor, en què va escriure: «Maria ha estat la primera a creure» (n. 26).

Ara bé, la vida de Maria va transcórrer amb dubtes i incomprensions. Ni ella ni Josep van entendre, per exemple, aquelles paraules de Jesús adolescent quan el van trobar al temple de Jerusalem: «¿No sabíeu que jo m’haig d’ocupar de les coses del meu Pare?» (Lc 2, 49). Però Maria i Josep van acceptar el misteri de la missió de Jesús i van confiar en els designis de Déu.

Maria, sempre ben unida al seu Fill, des del bressol de Betlem fins a la creu del calvari, va avançar en el camí de la fe meditant en el seu cor el que veia i oïa. També nosaltres estem cridats a avançar i a viure la fe ara i aquí, en les actuals circumstàncies de feblesa, d’inseguretat i de crisi social i econòmica causades per la persistent pandèmia de la Covid-19.

Permeteu-me que, en aquesta festa de la Mare de Déu de la Mercè, em demani a mi mateix i us demani a vosaltres que estiguem disposats a viure l’esperit mercedari, a donar la vida pels altres oferint-nos als més vulnerables davant les conseqüències de la crisi actual.

El títol de la Mercè al·ludeix a allò que és do, esforç generós i desinteressat. L’Orde de la Mercè, fundat l’any 1218, va donar resposta a una necessitat urgent de la societat d’aquell temps, l’alliberament dels captius perquè poguessin tornar a la seva terra amb les seves famílies. Des de l’inici, l’acció redemptora dels mercedaris va anar unida a la dimensió caritativa i d’hospitalitat. Sant Pere Nolasc, un laic, de professió comerciant, gran devot de Santa Maria, des de l’Hospital de Santa Eulàlia, acollia els desvalguts de la ciutat i ajudava els captius redimits a refer-se. Els mercedaris han anat aplicant aquest carisma fundacional a les diverses realitats del món, sobretot amb les seves obres al servei dels presos i dels marginats.

Per això, amb motiu de la festa de la nostra patrona, demano que, en esperit i amb obres de bé, ens fem tots mercedaris. Així farem el pelegrinatge de la fe, imitant santa Maria, i farem realitat el que desitja el poeta en els Goigs de Nostra Senyora de la Mercè: que Maria sigui la nostra estrella, llum en les nits fosques, que ens faci missatgers de l’amor de Crist entre els més pobres i ens alliberi de totes les adversitats, fins i tot, de la mort eterna. Mare de Déu de la Mercè, princesa de Barcelona, prega per nosaltres.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

3 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, no l’en trauria?

(Lc 14,1-6)