Carta dominical | «Visquem l’esperit mercedari»

«Princesa de Barcelona, protegiu vostra ciutat», amb aquest prec el poeta mossèn Cinto Verdaguer interpel·lava la Mare de Déu de la Mercè. Estic segur que el proper dia 24 de setembre molts barcelonins i barcelonines, i també moltes persones d’altres contrades, demanaran protecció i salut a la nostra patrona.

A l’arxidiòcesi de Barcelona hi ha una gran devoció a la Mare de Déu en santuaris i ermites. La resta de Catalunya també és terra mariana, en què les diferents advocacions manifesten la veritat profètica de les paraules d’Elisabet a Maria: «Ets beneïda entre totes les dones!» (Lc 1, 42b). Seguint el fil d’aquestes paraules d’Elisabet ens podem preguntar: ¿Per què és beneïda Maria, la mare de Jesús? I podem respondre: santa Maria és beneïda perquè ha tingut fe.

El Concili Vaticà II ensenya que Ella, la Mare de Déu, va engendrar el Fill de Déu «creient i obeint» i que «va prestar la seva fe, exempta de tot dubte, al missatger de Déu» (cf. Lumen Gentium, 63). Sant Joan Pau II ho recorda novament en l’encíclica La mare del redemptor, en què va escriure: «Maria ha estat la primera a creure» (n. 26).

Ara bé, la vida de Maria va transcórrer amb dubtes i incomprensions. Ni ella ni Josep van entendre, per exemple, aquelles paraules de Jesús adolescent quan el van trobar al temple de Jerusalem: «¿No sabíeu que jo m’haig d’ocupar de les coses del meu Pare?» (Lc 2, 49). Però Maria i Josep van acceptar el misteri de la missió de Jesús i van confiar en els designis de Déu.

Maria, sempre ben unida al seu Fill, des del bressol de Betlem fins a la creu del calvari, va avançar en el camí de la fe meditant en el seu cor el que veia i oïa. També nosaltres estem cridats a avançar i a viure la fe ara i aquí, en les actuals circumstàncies de feblesa, d’inseguretat i de crisi social i econòmica causades per la persistent pandèmia de la Covid-19.

Permeteu-me que, en aquesta festa de la Mare de Déu de la Mercè, em demani a mi mateix i us demani a vosaltres que estiguem disposats a viure l’esperit mercedari, a donar la vida pels altres oferint-nos als més vulnerables davant les conseqüències de la crisi actual.

El títol de la Mercè al·ludeix a allò que és do, esforç generós i desinteressat. L’Orde de la Mercè, fundat l’any 1218, va donar resposta a una necessitat urgent de la societat d’aquell temps, l’alliberament dels captius perquè poguessin tornar a la seva terra amb les seves famílies. Des de l’inici, l’acció redemptora dels mercedaris va anar unida a la dimensió caritativa i d’hospitalitat. Sant Pere Nolasc, un laic, de professió comerciant, gran devot de Santa Maria, des de l’Hospital de Santa Eulàlia, acollia els desvalguts de la ciutat i ajudava els captius redimits a refer-se. Els mercedaris han anat aplicant aquest carisma fundacional a les diverses realitats del món, sobretot amb les seves obres al servei dels presos i dels marginats.

Per això, amb motiu de la festa de la nostra patrona, demano que, en esperit i amb obres de bé, ens fem tots mercedaris. Així farem el pelegrinatge de la fe, imitant santa Maria, i farem realitat el que desitja el poeta en els Goigs de Nostra Senyora de la Mercè: que Maria sigui la nostra estrella, llum en les nits fosques, que ens faci missatgers de l’amor de Crist entre els més pobres i ens alliberi de totes les adversitats, fins i tot, de la mort eterna. Mare de Déu de la Mercè, princesa de Barcelona, prega per nosaltres.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.