Carta dominical | Unió transformadora

En setmanes anteriors us he parlat del gran do i misteri de l’Eucaristia. Us deia que tendeix a unir-nos profundament amb Déu. I us parlava d’aquestes estances o graons pels quals arribem a aquesta comunió profunda, donant-li aquests qualificatius: Déu en nosaltres i nosaltres en Déu; incorporats a Crist. Avui poso aquest títol suggeridor a aquest breu escrit: Unión transformadora.

“Quan combreguem el Cos del nostre Salvador i bevem la seva preciosíssima Sang, tenim la vida en nosaltres perquè som u en Ell, vivim en Ell i som posseïts per Ell” (In Lc,909c), diu sant Ciril d’Alexandria. No podia expressar-se millor què és l’Eucaristia i el que realitza en nosaltres.

Però aquesta unió que es realitza entre qui combrega dignament i Crist va més enllà d’una simple incorporació; es tracta més aviat d’una unió transformadora que ens fa ser el mateix Crist. Aquell qui combrega pot dir amb sant Pau: “És Crist qui viu en mi” (Gal 2,20).

Així ho expressa, també, el Concili Vaticà II: “La participació del cos i la sang de Crist no fa altra cosa sinó que passem a ser allò que rebem” (LG 26). En l’Eucaristia rebem el mateix Crist, la seva persona, i no simplement alguna cosa d’Ell. Hi ha unió d’ànima amb ànima, de cos amb cos i de sang amb sang, segons expressió de la mística oriental. No som ni absorbits ni envaïts, sinó transformats en la unitat i podem dir amb l’apòstol: “Per a mi la vida és Crist” (Flp 1,21). Allò carnal és espiritualitzat per l’Esperit. Allò humà és vivificat pel Fill encarnat. Realment, “Déu s’ha fet home per a fer de l’home Déu” (Sant Ireneu). Si Crist hagués estat només Déu no s’hauria pogut unir a nosaltres. Si tan sols hagués estat home no hauria pogut abraçar-nos a tots. Però Crist, Déu i home veritable, es va fer Eucaristia per nosaltres i a través d’Ell ens convertim en eucaristia vivent pels nostres germans, els homes (Cf. Rm 12,1-3).

“Quan Crist es vessa en les nostres ànimes i es fon en nosaltres, en aquell moment som transformats, som assimilats a Ell, com una gota petita d’aigua queda assimilada dins l’oceà”. (Nicolau Cabasiles en La vie en Christ, p. 108)

D’aquesta manera, l’Eucaristia ens introdueix en Déu, en la seva intimitat. Sent posseïts per Ell ja no ens pertanyem, vivim una vida nova que ens empeny a “perdre la vida i a menystenir-la” (Mc 8,35). D’aquesta forma s’ha acabat l’home vell i sorgeix una nova vida, un home nou “que es va renovant, transformant, fins que s’assoleix un coneixement perfecte, segons la imatge del seu creador” (Col 3,10). És la unió transformadora.

Així ho expressa santa Teresa de l’Infant Jesús recordant la primera comunió: “Aquell dia, no es tractava d’una mirada sinó d’una fusió. Ja no érem dos; Teresa havia desaparegut, com la petita gota d’aigua que es perd en la immensitat de l’oceà. Jesús restava sol, Ell era el Mestre, el Rei” (Manuscritos autobiográficos A, 35 rº). Percebia d’una manera molt senzilla, però molt autèntica, l’alegria exacta i profunda que pot assaborir una ànima quan participa, a través de l’Eucaristia, del misteri sorprenent, extraordinari, d’aquesta unió transformadora.

A propòsit del culte eucarístic, benvolguts germans, m’agradaria animar-vos a participar en les 40 hores d’adoració i pregària durant el temps pasqual i fins la solemnitat del Corpus Christi. Es tracta d’una iniciativa encomiable que un any més promouen des del grup d’Adoració Nocturna Femenina.

Que Déu us beneeixi a tots.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3