Carta dominical | Unió transformadora

En setmanes anteriors us he parlat del gran do i misteri de l’Eucaristia. Us deia que tendeix a unir-nos profundament amb Déu. I us parlava d’aquestes estances o graons pels quals arribem a aquesta comunió profunda, donant-li aquests qualificatius: Déu en nosaltres i nosaltres en Déu; incorporats a Crist. Avui poso aquest títol suggeridor a […]

31 Març, 2016
Església de Barcelona

En setmanes anteriors us he parlat del gran do i misteri de l’Eucaristia. Us deia que tendeix a unir-nos profundament amb Déu. I us parlava d’aquestes estances o graons pels quals arribem a aquesta comunió profunda, donant-li aquests qualificatius: Déu en nosaltres i nosaltres en Déu; incorporats a Crist. Avui poso aquest títol suggeridor a aquest breu escrit: Unión transformadora.

“Quan combreguem el Cos del nostre Salvador i bevem la seva preciosíssima Sang, tenim la vida en nosaltres perquè som u en Ell, vivim en Ell i som posseïts per Ell” (In Lc,909c), diu sant Ciril d’Alexandria. No podia expressar-se millor què és l’Eucaristia i el que realitza en nosaltres.

Però aquesta unió que es realitza entre qui combrega dignament i Crist va més enllà d’una simple incorporació; es tracta més aviat d’una unió transformadora que ens fa ser el mateix Crist. Aquell qui combrega pot dir amb sant Pau: “És Crist qui viu en mi” (Gal 2,20).

Així ho expressa, també, el Concili Vaticà II: “La participació del cos i la sang de Crist no fa altra cosa sinó que passem a ser allò que rebem” (LG 26). En l’Eucaristia rebem el mateix Crist, la seva persona, i no simplement alguna cosa d’Ell. Hi ha unió d’ànima amb ànima, de cos amb cos i de sang amb sang, segons expressió de la mística oriental. No som ni absorbits ni envaïts, sinó transformats en la unitat i podem dir amb l’apòstol: “Per a mi la vida és Crist” (Flp 1,21). Allò carnal és espiritualitzat per l’Esperit. Allò humà és vivificat pel Fill encarnat. Realment, “Déu s’ha fet home per a fer de l’home Déu” (Sant Ireneu). Si Crist hagués estat només Déu no s’hauria pogut unir a nosaltres. Si tan sols hagués estat home no hauria pogut abraçar-nos a tots. Però Crist, Déu i home veritable, es va fer Eucaristia per nosaltres i a través d’Ell ens convertim en eucaristia vivent pels nostres germans, els homes (Cf. Rm 12,1-3).

“Quan Crist es vessa en les nostres ànimes i es fon en nosaltres, en aquell moment som transformats, som assimilats a Ell, com una gota petita d’aigua queda assimilada dins l’oceà”. (Nicolau Cabasiles en La vie en Christ, p. 108)

D’aquesta manera, l’Eucaristia ens introdueix en Déu, en la seva intimitat. Sent posseïts per Ell ja no ens pertanyem, vivim una vida nova que ens empeny a “perdre la vida i a menystenir-la” (Mc 8,35). D’aquesta forma s’ha acabat l’home vell i sorgeix una nova vida, un home nou “que es va renovant, transformant, fins que s’assoleix un coneixement perfecte, segons la imatge del seu creador” (Col 3,10). És la unió transformadora.

Així ho expressa santa Teresa de l’Infant Jesús recordant la primera comunió: “Aquell dia, no es tractava d’una mirada sinó d’una fusió. Ja no érem dos; Teresa havia desaparegut, com la petita gota d’aigua que es perd en la immensitat de l’oceà. Jesús restava sol, Ell era el Mestre, el Rei” (Manuscritos autobiográficos A, 35 rº). Percebia d’una manera molt senzilla, però molt autèntica, l’alegria exacta i profunda que pot assaborir una ànima quan participa, a través de l’Eucaristia, del misteri sorprenent, extraordinari, d’aquesta unió transformadora.

A propòsit del culte eucarístic, benvolguts germans, m’agradaria animar-vos a participar en les 40 hores d’adoració i pregària durant el temps pasqual i fins la solemnitat del Corpus Christi. Es tracta d’una iniciativa encomiable que un any més promouen des del grup d’Adoració Nocturna Femenina.

Que Déu us beneeixi a tots.


+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Ai dels qui fan caure en pecat un d’aquests petits.

(Mt 18,1-5.10.12-14)