Carta dominical | Ha ressuscitat el Senyor, al·leluia!

“Acabat el repòs del dissabte, Maria Magdalena, Maria, mare de Jaume, i Salomé compraren espècies aromàtiques, per anar a ungir el cos de Jesús. El diumenge, molt de matí, arribaren al sepulcre a la sortida del sol” (Mc 16,1-2). “I entrant, es quedaren consternades perquè no trobaren el cos del Senyor. L’àngel del Senyor digué a les dones: No tingueu por, vosaltres. Sé que busqueu Jesús, el crucificat. No hi és, aquí. Ha ressuscitat tal com ho havia predit.” (Mt 28,5) Amb aquestes senzilles, però impressionants paraules, anuncien els evangelis la Resurrecció de Jesucrist.

El diumenge passat, en l’inici de la Setmana Santa, us recordava que la Resurrecció del Senyor és el fonament de la nostra fe. Avui ho reafirmo. La Resurrecció de Jesucrist és la realitat central de la fe catòlica, i com a tal va ser predicada des dels primers moments. Fixeu-vos si és decisiu aquest fet que els deixebles, i de manera singular els apòstols, es consideraven abans de res testimonis de la Resurrecció de Jesús (Ac 1, 22).

Dit d’una manera senzilla, i alhora clara i rotunda: la predicació dels primers cristians no va tenir un altre argument d’anunciar que “Crist viu”. Aquesta veritat és la que, després de dos mil anys, nosaltres -el Papa, els bisbes, els sacerdots, els seglars- seguim anunciant al món: “Crist viu!” La prova de la divinitat de Jesucrist passa inexorablement per la resurrecció, i això fins al punt que els seguidors de Jesús -els cristians- de tots els temps, quan van donar la seva vida per Ell, ho van fer donant testimoniatge aquesta veritat.

Crist viu! Amb quina força ens ho assegura la litúrgia, sublim, esplèndida, de la Vetlla Pasqual. Ahir a la nit, un dels himnes més antics, el “Exultet”, també anomenat Pregó Pasqual, ens convidava a la joia i a l’alegria perquè “aquesta és la nit en què, per tota la terra, els que confessen la seva fe en Crist són arrencats dels vicis del món i de la foscor del pecat, són restituïts a la gràcia i són agregats als sants “. I continuava: “Aquesta és la nit en què, trencades les cadenes de la mort, Crist ascendeix victoriós de l’abisme”. I de la llum del ciri pasqual, que simbolitza a Crist, els que vam estar presents a la Vetlla vam rebre la llum, i el temple va quedar il·luminat amb la llum del ciri i la de tots els fidels. Crist és la llum que l’Església ofereix a tots els homes sumits en les tenebres.

Com ressonen a les nostres oïdes i en el nostre cor les paraules pronunciades pel Mestre al gran sermó de la muntanya: “Vosaltres sou la llum del món, vosaltres sou la sal de la terra!” Paraules que són una crida forta a l’apostolat. El Papa ha de ser llum, els bisbes i els sacerdots hem de ser llum, i vosaltres -pares i mares de família- heu de ser llum amb el vostre bon exemple i amb la vostra paraula. Som llum i hem de portar la llum a altres, als que ens envolten per motius de treball, d’amistat, de parentiu. I per ser llum, estarem molt units al que va dir de si mateix “jo sóc la llum del món”. Units per la gràcia i per l’oració.

Avui és un dia de gran alegria. Per la mort i la resurrecció de Jesucrist hem estat fets fills de Déu. I la nostra filiació divina és el fonament de la nostra alegria. L’alegria, no ens equivoquem, no és un mer sentiment que depèn de l’estat d’ànim, de les circumstàncies, del destí o de la sort. Un fill de Déu està alegre perquè és fill de Déu, sempre! En el bo i en el dolent, en la salut i en la malaltia, en la contrarietat i en el benestar. L’alegria és una veritable virtut en la qual hem de créixer, i que amb el nostre testimoni haurem d’encomanar als que ens envolten i així farem la seva vida més agradable. “Estigueu sempre alegres –ens exhorta sant Pau–; us ho repeteixo, estigueu sempre contents en el Senyor” (Fl 4,4).

Vull acabar mirant amb vosaltres el rostre de la Verge, aquest rostre que amb pau però amb gran sofriment no va deixar de mirar al seu Fill esquinçat i penjat a la creu. En la resurrecció, quina alegria després de tant dolor! Nosaltres, amb senzillesa, ens unim en aquesta immensa alegria de la Mare. I preguem i cantem amb tota l’Església: “Alegra’t, Reina del cel, al·leluia!, perquè Aquell a qui vas merèixer portar dins teu ha ressuscitat, Al·leluia!”

Bona Pasqua de Resurrecció!

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3