Carta dominical | «Una Església samaritana»

Imatge: FREEPIK El passat 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, vam celebrar la Jornada Mundial del Malalt. Aquest dia l’Església recorda amb afecte totes les persones vulnerables per la malaltia, que s’han quedat a la vora del camí de la vida. El lema que el Papa ha escollit per a […]

12 Febr, 2026
artesans

Imatge: FREEPIK

El passat 11 de febrer, festa de la Mare de Déu de Lourdes, vam celebrar la Jornada Mundial del Malalt. Aquest dia l’Església recorda amb afecte totes les persones vulnerables per la malaltia, que s’han quedat a la vora del camí de la vida.

El lema que el Papa ha escollit per a la Jornada d’enguany és: «La compassió del samarità: estimar portant el dolor de l’altre». Aquest lema està inspirat en un dels textos més coneguts i bells de l’Evangeli de Lluc: la paràbola del bon samarità.

Jesús adreça aquesta paràbola a un mestre de la Llei, una persona que coneix profundament les Sagrades Escriptures. Jesús vol respondre a dues preguntes: què he de fer per assolir la vida eterna? i qui és el meu proïsme? No respon de manera teòrica, sinó que ho fa mitjançant una narració.

Així explica la història d’un home que baixa de Jerusalem a Jericó i és assaltat a mig camí per un grup de lladres que el deixen mig mort. Per aquell camí passen tres personatges. Els dos primers són persones respectables i molt religioses. En veure’l, passen de llarg. En canvi, el tercer, un samarità, sent compassió pel ferit, s’hi acosta, el cuida i es preocupa pel seu estat fins a la seva plena recuperació.

El samarità no era una persona d’especial rellevància. Ben al contrari, pertanyia a un grup religiós que era menyspreat per la majoria dels seus contemporanis jueus. El samarità representa cadascun de nosaltres quan, malgrat les nostres limitacions i pecats, ens preocupem pel veí del nostre replà que té la salut delicada; quan visitem a l’hospital el nostre company de comunitat que pateix alguna malaltia o quan escoltem amb tendresa aquell familiar d’edat avançada que ens repeteix les seves històries…

Alguns Pares de l’Església expliquen que el bon samarità representa Crist. Ell s’acosta amb amor a la nostra humanitat ferida. El nostre dolor l’afecta. La seva Paraula és un bàlsam que cura les nostres nafres. Crist, mitjançant els sagraments, ens alimenta i renova les forces. Crist és el bon samarità que ens demana que el reconeguem en els rostres de tots aquells que pateixen alguna malaltia.

L’Església és un testimoni autèntic de l’Evangeli quan és realment compassiva amb tots els seus semblants, quan reconeix que està formada per guaridors ferits i quan camina al costat de tots aquells que el sofriment ha deixat a la vora del camí. Quan ens ocupem d’ells comencem, ja aquí i ara, a fer un petit tast de la vida eterna.

En aquest sentit, el logotip de la Jornada Mundial del Malalt d’enguany representa un cor al centre del qual hi ha una persona encorbada, oprimida per la malaltia. Al seu costat, hi ha una altra persona que l’acompanya, l’envolta amb delicadesa i l’abraça. Aquest dibuix ens recorda la importància de tenir sempre al centre del cor els nostres germans malalts i vulnerables.

Benvolguts germans i germanes, demanem al Senyor que siguem realment una «Església samaritana» que pregui i es preocupi pels més vulnerables. Que Maria protegeixi sota el seu mantell tots els malalts, especialment aquells que han perdut l’esperança.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

6 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Surt pels camins i pels horts i insisteix que vingui gent fins que s’ompli la casa.

(Lc 14,15-24)