Carta dominical | «Vencem la fam amb les mans unides»

Ara fa un any, el papa Francesc trucava cada dia a Gaza per saber com estava la gent d’aquella zona sacsejada per la guerra i per la fam. Era un gest senzill que demostrava la sensibilitat d’un pastor preocupat per les ovelles més sofrents de la humanitat. Guerra i fam són conceptes molt relacionats. Dels […]

05 Febr, 2026
Església de Barcelona

Ara fa un any, el papa Francesc trucava cada dia a Gaza per saber com estava la gent d’aquella zona sacsejada per la guerra i per la fam. Era un gest senzill que demostrava la sensibilitat d’un pastor preocupat per les ovelles més sofrents de la humanitat.

Guerra i fam són conceptes molt relacionats. Dels 1.100 milions de persones que viuen en pobresa aguda al món segons Mans Unides, la majoria viu a països en situació d’inestabilitat o de guerra. Aquesta xifra ens fa mal al cor. Tanmateix, hi ha motius per a l’esperança.

Trobem esperança en organitzacions com Mans Unides. Fa més de seixanta anys que aquesta ONG catòlica lluita per un món més just a través de projectes concrets. Mans Unides promou comunitats, ajuda famílies i treballa per un futur millor. Segueix la filosofia d’ensenyar a pescar en comptes de simplement proporcionar peix per sobreviure.

A més, Mans Unides va néixer inspirada per les paraules de Jesús. En l’episodi de la multiplicació dels pans i dels peixos, Jesús va dir als seus deixebles: «Doneu-los menjar vosaltres mateixos» (Mc 6,37). Jesús no és un mag que soluciona problemes, Jesús compta amb nosaltres per capgirar la deriva del món i fer-lo més just.

Benet XVI ja va dir amb molt encert que «combatre la pobresa és construir la pau». (Missatge per a la XLII Jornada Mundial de la Pau. 1  de gener de 2009). Certament, no hi pot haver pau en un món on les persones pateixen la guerra, on són trepitjats els seus drets socials. Cal posar la persona sempre al centre. És moment d’apostar per entitats com Mans Unides, que no es resignen a clamar contra la guerra, sinó que transformen les comunitats des de dins, guiades pel Príncep de la pau. És impressionant la decisió de les dones que van fundar Mans Unides quan van expressar: «Declarem la guerra a la fam», una expressió d’aquell temps que mostra el coratge i la convicció de les fundadores.

Aquests projectes de Mans Unides ajuden les persones perquè no es vegin obligades a abandonar casa seva i a emigrar dels seus països d’origen. El papa Francesc recordava, en el seu missatge per a la Jornada Mundial del Migrant i del Refugiat del 2023, que les persones no només han de poder sortir, sinó que han de poder quedar-se als seus països en condicions dignes, si així ho desitgen.

La campanya d’aquest any de Mans Unides porta per lema «Declara la guerra a la fam». És un missatge que ens refresca la responsabilitat que tenim davant d’un problema tan greu.

El 2025 les delegacions de Mans Unides de Catalunya i Balears van donar suport a 55 projectes de desenvolupament a l’Àfrica, a l’Àsia i a l’Amèrica Llatina. Han estat, com sempre, projectes educatius, agrícoles, sanitaris i socials, que milloren les condicions de vida allà on s’implementen. Enguany hi ha nous reptes i, per això, us invito de nou a col·laborar-hi amb la col·lecta que es fa aquest diumenge a les parròquies i centres de culte d’arreu de la diòcesi. També ho podeu fer entrant al web www.mansunides.org.

Les iniciatives les porten a terme persones entregades, que ajuden a renovar l’esperança allà on, a vegades, només hi ha foscor i degradació.

Benvolguts germans i germanes, vencem la fam! Si podem, fem un donatiu generós a Mans Unides! Siguem ferment perquè aquests projectes puguin anar afeblint una de les xacres més greus del nostre món: la fam. Aquesta també és la nostra responsabilitat com a deixebles de Jesús.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Mana’m que vingui caminant sobre l’aigua.

(Mt 14,22-36)