Carta dominical | «Un temps marià»

L’Advent és un temps litúrgic en què recordem d’una manera especial la Mare de Déu. I és que ningú com ella va saber esperar la vinguda de Jesús amb tant amor i tendresa. Jesús va ser la seva alegria. Demanem a la Mare de Déu que aquests dies ens ensenyi a sortir a l’encontre del nostre Salvador.

Avui voldria proposar-vos que, acompanyats de Maria, recorreguem amb alegria el camí que ens condueix a viure intensament la tendresa i l’amor de Déu revelats en el misteri del Nadal. Durant el nostre recorregut farem una petita pausa per meditar sobre tres festes marianes de l’Advent.

Comencem aquest itinerari el dia 8 de desembre, en què celebrem la solemnitat de la Immaculada Concepció de Maria. Des de molt antic, l’Església creu que Maria va ser preservada per Déu del pecat original per poder acollir en el seu si el Verb fet carn. Maria és la plena de gràcia. En ella es manifesta la victòria total de Crist sobre el pecat. El seu cor sempre va estar en sintonia amb el projecte de Déu, atenta a Ell, a la seva família i a les necessitats dels altres.

Déu també vol que nosaltres siguem sants, que ens alliberem del pecat que ens tanca en nosaltres mateixos i ens allunya de Déu i dels germans. Vol que ens deixem inundar per l’Esperit Sant, de manera que sigui Ell qui guiï les nostres vides. Vol que, com Maria, portem Crist dins nostre i mostrem al món, en la nostra vida quotidiana, l’amor de Déu manifestat en Crist Jesús.

Una altra etapa en el camí de l’Advent, acompanyant la Mare de Déu, té lloc el 12 de desembre, festa de la Mare de Déu de Guadalupe, mare i patrona d’Amèrica. Segons la tradició, als ulls d’aquesta Mare de Déu hi apareixen gravades imatges de persones de tota condició social i de totes les races. I és que ningú queda al marge de l’afecte i de la proximitat de Maria. Ella vol acollir-nos a tots sota el seu mantell. En aquest dia podem adreçar a la Mare de Déu la bella súplica que recull l’himne de vespres d’aquesta festa: «Dona’ns un pa que arribi a tothom i una fe que s’encengui per les teves mans unides, pels teus ulls d’estrella».

I ja en els dies previs al Nadal, el 18 de desembre, l’Església celebra la festa de la Mare de Déu de l’Esperança. Quan diem que una dona està en estat de bona esperança, és perquè espera amb il·lusió l’arribada d’un fill. En aquesta festivitat, Maria ens recorda que tot l’Advent és un temps d’espera i d’esperança. Un temps en què Jesús ve al nostre món com un riu de pau que omple de glòria totes les nacions (cf. Is 66,12). Ella acompanya amb la seva llum tot el poble de Déu, fins a la fi dels temps (cf. Lumen Gentium, 68) i ens diu com a l’indi Juan Diego, de Mèxic: «Perquè tens por? És que potser no soc jo la teva mare?».

Benvolguts germans i germanes, demanem a la Mare de Déu que faci néixer Crist en el nostre cor i en les nostres famílies i comunitats. Que ella ens ajudi a preparar els camins del Senyor i a anunciar-lo a tot el món. Santa Maria, plena de gràcia, esperança nostra, pregueu per nosaltres.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.