Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «La corona d’Advent»
Imatge: Pixabay Avui comencem un nou any litúrgic. Ho fem amb el temps d’Advent, un temps en què ens preparem per a la vinguda al món del nostre Salvador. En aquest context, m’agradaria que ens fixéssim en un bonic símbol, típic de l’Advent, que cada cop més incorporem a les nostres cases, parròquies i comunitats […]
27 Nov, 2025
Imatge: Pixabay
Avui comencem un nou any litúrgic. Ho fem amb el temps d’Advent, un temps en què ens preparem per a la vinguda al món del nostre Salvador.
En aquest context, m’agradaria que ens fixéssim en un bonic símbol, típic de l’Advent, que cada cop més incorporem a les nostres cases, parròquies i comunitats religioses durant aquest temps. Es tracta de la corona d’Advent. Aquesta corona té el seu origen als països del nord d’Europa, tot i que fa temps que aquesta tradició ha arrelat a tot el món cristià.
La corona d’Advent és, com sabeu, un cercle fet amb branques verdes en el qual posem quatre espelmes, que representen els quatre diumenges d’aquest temps litúrgic que precedeix Nadal. Normalment, aquestes espelmes són de color morat, que és el color propi de l’Advent. Tot i això, també podem posar quatre espelmes de colors diversos, cadascuna amb un significat diferent.
La primera pot ser de color morat. Aquest color simbolitza penitència i preparació. I és que, en temps d’Advent, preparem el nostre cor per a la vinguda de Jesús. Així doncs, és una invitació a mantenir enceses «les nostres làmpades». Tal com ens diu Jesús a l’Evangeli: «Feliços aquells que, en arribar el Senyor, els trobi vetllant, perquè Ell mateix els farà seure a taula, s’hi acostarà i els servirà» (cf. Lc 12,37).
A la nostra corona d’Advent també podem posar-hi una espelma de color verd per a la segona setmana d’Advent. El verd és el color que associem a l’esperança. És el color de la natura, de la primavera, del renaixement. Aquesta espelma verda encesa ens recorda que per Nadal celebrem que un nen petit, nascut a Betlem fa dos mil anys, va tornar a tornar l’esperança a la humanitat.
La tercera espelma podria ser de color rosa, color litúrgic del tercer diumenge d’Advent, anomenat Diumenge Gaudete, és a dir, de l’alegria. El naixement d’un nen és sempre un esdeveniment joiós. L’Advent és un temps alegre que ens prepara per a la més bella de les notícies: Déu s’ha fet home per a la nostra salvació. Llavors, diguem com l’apòstol Pau: «Viviu sempre contents en el Senyor! El Senyor és a prop» (Fl 4,4-5).
La quarta i darrera espelma de la corona podria ser de color blanc, un color que simbolitza la presència de Déu. Crist és la llum que mai no s’apaga. Qui creu en Ell no és a la foscor, la seva vida s’il·lumina i s’omple de claredat. Demanem a Déu Pare que ens concedeixi el do de poder ser petites espelmes que il·luminin el món amb la llum de Crist.
Benvolguts germans i germanes, tant de bo que puguem trobar un moment per encendre cadascuna d’aquestes espelmes i pregar. Demanem al Fill de Déu, príncep de la pau, que hi hagi concòrdia a tot el món. Demanem-li que ens faci sembradors de pau. Déu vulgui que l’Advent sigui un temps de trobada amb Crist. Ell sempre ens està buscant. Ell ha vingut a compartir les nostres penes i alegries, a començar amb nosaltres una bonica història d’amor. Bon temps d’Advent. Que el Senyor us beneeixi i us guardi.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
