Carta dominical | «La corona d’Advent»

Imatge: Pixabay

Avui comencem un nou any litúrgic. Ho fem amb el temps d’Advent, un temps en què ens preparem per a la vinguda al món del nostre Salvador.

En aquest context, m’agradaria que ens fixéssim en un bonic símbol, típic de l’Advent, que cada cop més incorporem a les nostres cases, parròquies i comunitats religioses durant aquest temps. Es tracta de la corona d’Advent. Aquesta corona té el seu origen als països del nord d’Europa, tot i que fa temps que aquesta tradició ha arrelat a tot el món cristià.

La corona d’Advent és, com sabeu, un cercle fet amb branques verdes en el qual posem quatre espelmes, que representen els quatre diumenges d’aquest temps litúrgic que precedeix Nadal. Normalment, aquestes espelmes són de color morat, que és el color propi de l’Advent. Tot i això, també podem posar quatre espelmes de colors diversos, cadascuna amb un significat diferent.

La primera pot ser de color morat. Aquest color simbolitza penitència i preparació. I és que, en temps d’Advent, preparem el nostre cor per a la vinguda de Jesús. Així doncs, és una invitació a mantenir enceses «les nostres làmpades». Tal com ens diu Jesús a l’Evangeli: «Feliços aquells que, en arribar el Senyor, els trobi vetllant, perquè Ell mateix els farà seure a taula, s’hi acostarà i els servirà» (cf. Lc 12,37).

A la nostra corona d’Advent també podem posar-hi una espelma de color verd per a la segona setmana d’Advent. El verd és el color que associem a l’esperança. És el color de la natura, de la primavera, del renaixement. Aquesta espelma verda encesa ens recorda que per Nadal celebrem que un nen petit, nascut a Betlem fa dos mil anys, va tornar a tornar l’esperança a la humanitat.

La tercera espelma podria ser de color rosa, color litúrgic del tercer diumenge d’Advent, anomenat Diumenge Gaudete, és a dir, de l’alegria. El naixement d’un nen és sempre un esdeveniment joiós. L’Advent és un temps alegre que ens prepara per a la més bella de les notícies: Déu s’ha fet home per a la nostra salvació. Llavors, diguem com l’apòstol Pau: «Viviu sempre contents en el Senyor! El Senyor és a prop» (Fl 4,4-5).

La quarta i darrera espelma de la corona podria ser de color blanc, un color que simbolitza la presència de Déu. Crist és la llum que mai no s’apaga. Qui creu en Ell no és a la foscor, la seva vida s’il·lumina i s’omple de claredat. Demanem a Déu Pare que ens concedeixi el do de poder ser petites espelmes que il·luminin el món amb la llum de Crist.

Benvolguts germans i germanes, tant de bo que puguem trobar un moment per encendre cadascuna d’aquestes espelmes i pregar. Demanem al Fill de Déu, príncep de la pau, que hi hagi concòrdia a tot el món. Demanem-li que ens faci sembradors de pau. Déu vulgui que l’Advent sigui un temps de trobada amb Crist. Ell sempre ens està buscant. Ell ha vingut a compartir les nostres penes i alegries, a començar amb nosaltres una bonica història d’amor. Bon temps d’Advent. Que el Senyor us beneeixi i us guardi.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.