Carta dominical | «Tomàs More i el bon humor»

En un dels llibres-entrevista fet al papa Francesc, concretament el que porta per títol Déu és jove (Ed. Columna), que recull les declaracions fetes al periodista i escriptor Thomas Leoncini, el Papa apunta dues de les qualitats que necessàriament hauríem de demanar a Déu. Aquestes són l’entusiasme i l’alegria.

«Per poder respirar –diu el papa Francesc- és fonamental el sentit de l’humor, que està connectat a la capacitat de gaudir i entusiasmar-se. Tenir sentit de l’humor ajuda també a estar de bon humor i, quan estem de bon humor, és més fàcil conviure amb els altres i amb nosaltres mateixos». Tot un programa de vida que podria transformar la nostra existència i la dels qui ens envolten.

El Sant Pare, citant un pensament de l’escriptor anglès G. K. Chesterton, ens recorda: «La vida és una cosa massa seriosa per prendre-se-la seriosament». En aquest context, el Papa fa aquesta confessió a l’entrevistador i a cada un de nosaltres: «Cada dia, des de fa quasi quaranta anys, demano al Senyor aquesta gràcia i ho faig amb una oració que va escriure sant Tomàs More». Es diu la Pregària del bon humor:

«Dona’m, Senyor, una bona digestió
i, no cal dir-ho, alguna cosa per digerir.
Dona’m la salut del cos
i el bon humor que ens cal per mantenir-la.

Dona’m una ànima sana, Senyor,
que tingui sempre davant dels ulls allò que és pur i bo,
perquè no s’escandalitzi davant del pecat,
sinó que trobi la manera de remeiar-lo.

Dona’m una ànima, Senyor, que no conegui l’avorriment,
ni el remugueig ni el ploricó ni la queixa,
i no em deixis prendre gaire seriosament
aquesta cosa que es fica per tot arreu
que anomenem el Jo.

Dona’m, Senyor, el sentit de l’humor:
Fes-me capaç de riure d’un acudit,
perquè sàpiga treure una mica d’alegria de la vida
i la pugui compartir amb els qui m’envolten. Amén.»

Sant Tomàs More és el patró dels polítics. Ell, com a canceller del rei Enric VIII, va viure la glòria i també el pes de la responsabilitat d’exercir un alt càrrec públic. És un màrtir de la fe i un testimoni de fidelitat a la pròpia consciència, perquè per desaprovar el nou matrimoni del seu rei fou condemnat a mort, acusat d’alta traïció. Aquest sant, malgrat les dificultats i pressions que va patir al llarg de la vida, va fer tot el possible per no perdre mai el bon humor. És un testimoniatge preciós, que ens recorda com el bon humor és un do que hem de demanar a Déu, però que també necessita la nostra col·laboració i esforç.

Era tal la seva voluntat de no perdre mai el bon humor que, fins i tot en el moment dramàtic de pujar al cadafal, va demanar que l’ajudessin a pujar-hi i va afegir: «Baixar-ne ja ho faré jo sol». I no només això, sinó que davant del botxí, mentre s’apartava la barba del coll perquè no la hi fessin malbé amb la decapitació, va dir: «La meva barba no ha ofès el rei i, per tant, no cal tallar-la».

Benvolguts germans i germanes, ¿per què no viure a l’estil de sant Tomàs More? ¿Us animeu a seguir el papa Francesc dient cada dia aquesta preciosa Pregària del bon humor? Bon diumenge i bona setmana a tots.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.