Carta dominical | «El secret de la felicitat»

Aquests dies d’estiu he recuperat un conte preciós sobre la felicitat que voldria compartir amb vosaltres. És la història d’una nena que va sortir a fer un passeig. En el camí es va trobar amb una papallona, presa entre els esbarzers, que agitava les delicades ales sense aconseguir alliberar-se’n.

La nena va agafar amb cura la papallona i la va deixar anar. Ja lliure, la papallona es va convertir en una fada, que, agraïda, va dir a la nena: «Vull agrair-te la teva bona acció. Demana’m el desig que més vulguis; te’l concediré. Digues-me, què és el que més desitges?».

Obrint els ulls, sorpresa, la nena va dir: «Vull ser feliç. Digues-me quin és el camí de la felicitat». La fada li va xiuxiuejar a cau d’orella el secret de la felicitat, i va sortir volant.

Des d’aquest moment la nena va començar a ser una altra; sempre estava alegre. Ningú al poble era tan feliç com aquella nena. La gent va començar a interessar-se i encuriosida li preguntava contínuament per què era tan feliç. Però la nena evadia sempre la resposta, dient que era un secret, el secret de la fada.

Així va arribar a velleta i seguia sent la persona més feliç del poble, tot i que en la seva vida, no van faltar les dificultats i contratemps.

Temorosos que morís i s’emportés el secret a la tomba, la gent del poble li insistia, més que mai, que revelés la fórmula de la felicitat. Per fi, un dia, la velleta, somrient, va accedir a compartir el secret. El que li va explicar la fada era molt senzill, però havia estat el motiu de la seva felicitat al llarg de tota la seva vida.

La fada li havia dit a cau d’orella: «Encara que les persones semblin autosuficients… No t’ho creguis! Tots et necessiten». La velleta va afegir que sempre havia viscut amb la seguretat que tots la necessitaven: «m’he donat a ells, i això m’ha fet feliç».

Aquest conte ens ensenya que per ser feliços no necessitem aconseguir grans coses ni costoses adquisicions. Aquest relat ens mostra com ens necessitem els uns als altres. Que important és fer el bé i ajudar-nos mútuament! És bo i necessari que reconeguem el do que Déu ens ha donat per compartir-lo amb els altres. El temps de vacances pot ser el moment oportú per demanar a Déu que ens ajudi a descobrir els dons que hem rebut. El papa Francesc ens diu: «Solament a partir del do de Déu, lliurement acollit i humilment rebut, podem cooperar amb els nostres esforços per deixar-nos transformar més i més» (Gaudete et Exsultate, 56).

Benvolguts germans, l’estima entre nosaltres, la fraternitat entre els membres d’un mateix poble, és signe i força de la comunitat cristiana. L’amor de Déu ens supera infinitament; no pot ser comprat per nosaltres amb les nostres obres i solament pot ser acollit com un regal de la iniciativa del seu amor.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.