Carta dominical | «El secret de la felicitat»

Aquests dies d’estiu he recuperat un conte preciós sobre la felicitat que voldria compartir amb vosaltres. És la història d’una nena que va sortir a fer un passeig. En el camí es va trobar amb una papallona, presa entre els esbarzers, que agitava les delicades ales sense aconseguir alliberar-se’n. La nena va agafar amb cura […]

12 Jul, 2018
Església de Barcelona

Aquests dies d’estiu he recuperat un conte preciós sobre la felicitat que voldria compartir amb vosaltres. És la història d’una nena que va sortir a fer un passeig. En el camí es va trobar amb una papallona, presa entre els esbarzers, que agitava les delicades ales sense aconseguir alliberar-se’n.

La nena va agafar amb cura la papallona i la va deixar anar. Ja lliure, la papallona es va convertir en una fada, que, agraïda, va dir a la nena: «Vull agrair-te la teva bona acció. Demana’m el desig que més vulguis; te’l concediré. Digues-me, què és el que més desitges?».

Obrint els ulls, sorpresa, la nena va dir: «Vull ser feliç. Digues-me quin és el camí de la felicitat». La fada li va xiuxiuejar a cau d’orella el secret de la felicitat, i va sortir volant.

Des d’aquest moment la nena va començar a ser una altra; sempre estava alegre. Ningú al poble era tan feliç com aquella nena. La gent va començar a interessar-se i encuriosida li preguntava contínuament per què era tan feliç. Però la nena evadia sempre la resposta, dient que era un secret, el secret de la fada.

Així va arribar a velleta i seguia sent la persona més feliç del poble, tot i que en la seva vida, no van faltar les dificultats i contratemps.

Temorosos que morís i s’emportés el secret a la tomba, la gent del poble li insistia, més que mai, que revelés la fórmula de la felicitat. Per fi, un dia, la velleta, somrient, va accedir a compartir el secret. El que li va explicar la fada era molt senzill, però havia estat el motiu de la seva felicitat al llarg de tota la seva vida.

La fada li havia dit a cau d’orella: «Encara que les persones semblin autosuficients… No t’ho creguis! Tots et necessiten». La velleta va afegir que sempre havia viscut amb la seguretat que tots la necessitaven: «m’he donat a ells, i això m’ha fet feliç».

Aquest conte ens ensenya que per ser feliços no necessitem aconseguir grans coses ni costoses adquisicions. Aquest relat ens mostra com ens necessitem els uns als altres. Que important és fer el bé i ajudar-nos mútuament! És bo i necessari que reconeguem el do que Déu ens ha donat per compartir-lo amb els altres. El temps de vacances pot ser el moment oportú per demanar a Déu que ens ajudi a descobrir els dons que hem rebut. El papa Francesc ens diu: «Solament a partir del do de Déu, lliurement acollit i humilment rebut, podem cooperar amb els nostres esforços per deixar-nos transformar més i més» (Gaudete et Exsultate, 56).

Benvolguts germans, l’estima entre nosaltres, la fraternitat entre els membres d’un mateix poble, és signe i força de la comunitat cristiana. L’amor de Déu ens supera infinitament; no pot ser comprat per nosaltres amb les nostres obres i solament pot ser acollit com un regal de la iniciativa del seu amor.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

 

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No he vingut a portar la pau, sinó la divisió.

(Lc 12,49-53)