Carta dominical | «Sant Pancraç, un dels nostres»

Imatge de Sant Pancraç a l’interior de la basílica de Santa Maria del Pi, de Barcelona. El proper dotze de maig celebrarem la festivitat d’un dels sants més estimats i populars d’arreu del món. Es tracta de sant Pancraç. Podem trobar la seva imatge en moltes esglésies, comerços i habitatges dels nostres pobles i ciutats. […]

08 Maig, 2025
Església de Barcelona

Imatge de Sant Pancraç a l’interior de la basílica de Santa Maria del Pi, de Barcelona.

El proper dotze de maig celebrarem la festivitat d’un dels sants més estimats i populars d’arreu del món. Es tracta de sant Pancraç. Podem trobar la seva imatge en moltes esglésies, comerços i habitatges dels nostres pobles i ciutats. Els devots de sant Pancraç acostumen a posar una branqueta de julivert als peus del sant i li demanen que els ajudi a tenir bona salut i una feina pròspera. 

Sant Pancraç va néixer al segle III en una ciutat d’Àsia Menor. Expliquen els seus biògrafs que els seus pares van morir quan ell era un infant i va quedar a càrrec del seu oncle Dionís. Tots dos es van traslladar a viure a Roma. Va ser a Roma on Pancraç i el seu oncle, gràcies al testimoni dels cristians que hi vivien, van conèixer Crist i es van batejar. Al cap d’unes setmanes de batejar-se, Dionís va morir i Pancraç es va quedar sol. 

Expliquen els cronistes que, en aquells dies, l’emperador va promulgar un decret contra els cristians. Pancraç, juntament amb altres companys de fe, va ser arrestat i empresonat. Durant el procés al qual va ser sotmès, no va voler abandonar la fe en Crist. Va ser condemnat a mort i executat amb només catorze anys. 

El testimoni d’aquest sant pot ajudar totes aquelles persones que, com ell, en algun moment de la seva vida s’han quedat soles. Pancraç es queda sense família, però té la companyia de Déu. Tots podem fer nostres les paraules del salm: «Si mai m’abandonessin pare i mare, el Senyor em recolliria.» (Salm 26,10). Ell és el nostre Pare, sempre serà al nostre costat i ens donarà el seu consol i suport. 

Sant Pancraç és també un model per als joves. Coneix Crist i el posa al centre de la seva vida. És un jove que, en paraules del papa Francesc, se sent «atret per aquest rostre tan estimat, que adorem en la Sagrada Eucaristia i reconeixem en la carn del germà sofrent» (Christus vivit, 299). 

Sant Pancraç és representat en les imatges com un jove vestit amb una túnica romana. Sol portar un llibre obert amb la inscripció llatina Venite ad me; et ego dabo vobis omnia bona (veniu a mi i us donaré tota mena de béns). Aquesta frase, inspirada en el llibre del Gènesi (Gen 45,18), ens anima a apropar-nos amb confiança a Déu Pare i a demanar-li tot allò que necessitem. Aquesta inscripció segur que ens recorda les paraules de Jesús quan diu: «Veniu a mi tots els qui esteu cansats i afeixugats, i jo us faré reposar» (Mt 11,28). 

Podem venerar la imatge d’aquest estimat sant a la parròquia de sant Pancraç del barri del Poblenou de Barcelona. Des d’allà, el nostre sant vetlla per tots els fidels. Entre ells, pels de l’escola La Sagrera, que atén nois amb necessitats educatives especials, i als quals vaig tenir el goig de visitar fa uns mesos. També trobarem sant Pancraç en una de les capelles de la basílica de Santa Maria del Pi. Expliquen alguns historiadors que durant la Guerra Civil la seva imatge no va ser destruïda, perquè el poble considerava que era un sant que vetllava pels més humils. Sovint la gent deia: «aquest és un dels nostres». 

Benvolguts germans i germanes, demanem a sant Pancraç que intercedeixi per nosaltres i que ens ajudi a ser apòstols valents, a posar la nostra confiança en Déu i a afrontar el futur amb alegria i esperança. 

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)