Carta dominical | «Continuem fent camí amb el papa Lleó XIV»

Imatge: Vatican Media Escric aquest missatge des de Roma, quan ja han passat uns dies de la celebració del Conclave. Vull primer agrair-vos de tot cor la vostra intensa pregària. Us confesso que els cardenals electors hem experimentat, i molt, l’assistència de l’Esperit Sant fruit de la vostra intercessió per tots nosaltres.   Joiosos per […]

15 Maig, 2025
Església de Barcelona

Imatge: Vatican Media

Escric aquest missatge des de Roma, quan ja han passat uns dies de la celebració del Conclave. Vull primer agrair-vos de tot cor la vostra intensa pregària. Us confesso que els cardenals electors hem experimentat, i molt, l’assistència de l’Esperit Sant fruit de la vostra intercessió per tots nosaltres.  

Joiosos per la bona nova, donem gràcies a Déu per haver-nos regalat un nou Papa vingut d’Amèrica, un religiós agustí que coneix bé el món i de manera particular el Perú, on va passar molts anys com a missioner i després com a bisbe. El missioner que el papa Francesc va voler vora d’ell a Roma per ajudar-lo com a prefecte del Dicasteri per als Bisbes, és el cardenal Robert Francis Prevost, que ara com a Papa ha escollit el nom de Lleó XIV. És un home proper, preparat, senzill i entranyable a qui he pogut conèixer més de prop aquests darrers anys en el nostre servei al Dicasteri per als Bisbes. És un home que escolta molt, que dialoga i que comparteix.  

Ha estat un gran do poder participar en aquest Conclave amb els germans cardenals d’arreu del món. Va ser molt emocionant poder acompanyar el nou papa Lleó XIV en la seva primera aparició pública a la finestra de la basílica de Sant Pere del Vaticà.  

Enmig d’un món que viu l’amenaça de la polarització i de l’extensió dels conflictes bèl·lics, el papa Lleó XIV amb molta unció interior i amb una veu ferma ens convida a acollir la pau que ens anuncia i regala Jesucrist ressuscitat. Una pau desarmada i humil que, si se li deixa espai, pot transformar les nostres vides i el món sencer.  

El nou Sant Pare ha agraït l’intens servei que el papa Francesc ha realitzat en el seus dotze anys com a Bisbe de Roma i pastor de l’Església universal. Hem d’agrair al papa Francesc el seu servei i el seu testimoniatge. Un Papa que ha caminat conjuntament amb tots els membres del Poble de Déu, en una Església desitjosa d’acollir tothom i de manera especial els qui estan al marge de la nostra societat. 

Sempre recordarem que el seu successor, el papa Lleó XIV, fou elegit com a Bisbe de Roma i pastor de l’Església universal un dijous —dia sacerdotal i eucarístic—, festa de la Mare de Déu de Pompeia, en el joiós i consolador temps de Pasqua, i, concretament, en les vigílies del quart diumenge, anomenat “el diumenge del Bon Pastor”. El Bon Pastor és sempre Jesucrist. De manera especial, en aquest temps de Pasqua, escoltem les seves paraules: “Jo soc el bon pastor. El bon pastor dona la vida per les seves ovelles” (Jn 10,11). 

Si ara fa uns dies us demanava pregàries per tots els cardenals, ara us demano que intensifiquem, si us plau, la nostra pregària pel nou Sant Pare. Demanen a Crist ressuscitat que vetlli pel nou papa Lleó XIV, per tal que pugui fer realitat les paraules del profeta Jeremies: “Us donaré pastors com desitja el meu cor” (Jr 3,15). Preguem a Jesús que concedeixi al nou Pontífex els carismes i els fruits de l’Esperit Sant. Que ell sigui sempre el seu testimoni valent, disposat a portar l’Evangeli a tota persona de bona voluntat. 

Benvolguts germans i germanes: davant d’una humanitat que a vegades sembla que perdi l’ànim, siguem pelegrins d’esperança en el marc d’aquest Any jubilar 2025. Continuem generosament amb el papa Lleó XIV el jubileu iniciat pel papa Francesc. Ells ens conviden a caminar junts, guiats per l’Esperit Sant, anunciant amb alegria l’Evangeli i edificant un món que sigui més just, més pacífic i més fraternal. 

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)