Carta dominical | «Ressons d’un Sínode»

Fa algunes setmanes que he tornat de Roma, on vaig tenir el goig de participar com a Pare sinodal en la darrera sessió de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalitat, celebrada durant tot el mes d’octubre. Encara amb el record ben viu d’aquesta experiència, m’adreço a vosaltres.

El Sínode dels Bisbes va ser instituït per Sant Pau VI el 15 de setembre de 1965 per mitjà del motu proprio Apostolica sollicitudo. La seva creació va tenir lloc en el context del Concili Vaticà II, que amb la constitució dogmàtica Lumen gentium convidava a fomentar una col·laboració més estreta entre el Papa i els bisbes de tot el món.

Els darrers quatre anys, el Sínode dels Bisbes ha abordat a fons la qüestió de la sinodalitat com a modus vivendi et operandi específic de l’Església. En paraules del Sant Pare, «el camí de la sinodalitat és el camí que Déu espera de l’Església en el tercer mil·lenni». Aquest Sínode ha estat una oportunitat. Una oportunitat perquè tot el Poble de Déu discerneixi com avançar en el camí sinodal sota el guiatge de l’Esperit Sant. Volem avançar per ser una Església en la qual tots els batejats participem, en comunió i activament, en la missió evangelitzadora que ens va confiar Jesucrist.

De fet, amb aquest Sínode podem veure que el procés de reforma de l’Església va endavant. Una reforma ja anunciada a l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, que va publicar el papa Francesc l’any 2013 per presentar les línies mestres del seu pontificat, poc temps després d’ocupar la càtedra de Pere. Una reforma contínua que respon a la crida constant del Senyor a la conversió. Una reforma de l’Església en clau de conversió pastoral i missionera, que ha trobat una significativa concreció en la constitució apostòlica Praedicate evangelium sobre la Cúria romana i el seu servei a l’Església i al món.

Un aspecte significatiu d’aquesta Assemblea del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalitat ha estat la presència de tots els membres del cos que conformem l’Església. Hi han participat bisbes, preveres, diaques, religiosos i laics. Tots ells Pares i Mares sinodals amb veu i vot.

Vam acabar aquesta darrera sessió el passat 27 d’octubre amb l’aprovació d’un Document Final del Sínode de 155 punts que l’Assemblea va lliurar al papa Francesc. Els punts es van anar definint d’acord amb una metodologia de l’escolta en l’Esperit. Un cop parlat i consensuat el document, el vam plasmar per escrit. Cada punt va ser objecte d’una votació i cal dir que tots els punts van ser aprovats. El papa Francesc va ser present durant la votació i hi va donar el vistiplau. Com va dir el Sant Pare, «assumeixo el que ha dit el Poble de Déu després de l’escolta de l’Esperit Sant».

En la Nota que acompanya la publicació del Document Final, signada pel Sant Pare en la solemnitat de Crist Rei, es precisa l’abast jurídic del que implica la seva aprovació. Una aprovació que suposa una novetat, ja que, fins ara, el que han acostumat a fer habitualment els Sants Pares ha estat només elaborar una exhortació apostòlica posterior als documents finals dels sínodes. El papa Francesc, en l’esmentada Nota, ens recorda que el document per a «la seva aplicació necessitarà diverses mediacions», però l’haurem d’anar aplicant a les nostres Esglésies particulars, a les nostres parròquies, a les nostres vides.

Benvolguts germans i germanes, el camí sinodal no ha acabat. Ara toca amarar-nos d’aquest document final que hem elaborat entre tots. Potser l’anirem fent nostre lentament, però el camí ja és imparable. Després d’aquest Sínode, ara tots hem d’aprendre a abraçar la sinodalitat, participant, escoltant l’Esperit i fent camí plegats per anunciar l’Evangeli de Jesucrist al món.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.