Carta dominical | «Ressons d’un Sínode»

Fa algunes setmanes que he tornat de Roma, on vaig tenir el goig de participar com a Pare sinodal en la darrera sessió de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalitat, celebrada durant tot el mes d’octubre. Encara amb el record ben viu d’aquesta experiència, m’adreço a vosaltres. El Sínode dels Bisbes […]

12 Des, 2024
Església de Barcelona

Fa algunes setmanes que he tornat de Roma, on vaig tenir el goig de participar com a Pare sinodal en la darrera sessió de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalitat, celebrada durant tot el mes d’octubre. Encara amb el record ben viu d’aquesta experiència, m’adreço a vosaltres.

El Sínode dels Bisbes va ser instituït per Sant Pau VI el 15 de setembre de 1965 per mitjà del motu proprio Apostolica sollicitudo. La seva creació va tenir lloc en el context del Concili Vaticà II, que amb la constitució dogmàtica Lumen gentium convidava a fomentar una col·laboració més estreta entre el Papa i els bisbes de tot el món.

Els darrers quatre anys, el Sínode dels Bisbes ha abordat a fons la qüestió de la sinodalitat com a modus vivendi et operandi específic de l’Església. En paraules del Sant Pare, «el camí de la sinodalitat és el camí que Déu espera de l’Església en el tercer mil·lenni». Aquest Sínode ha estat una oportunitat. Una oportunitat perquè tot el Poble de Déu discerneixi com avançar en el camí sinodal sota el guiatge de l’Esperit Sant. Volem avançar per ser una Església en la qual tots els batejats participem, en comunió i activament, en la missió evangelitzadora que ens va confiar Jesucrist.

De fet, amb aquest Sínode podem veure que el procés de reforma de l’Església va endavant. Una reforma ja anunciada a l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, que va publicar el papa Francesc l’any 2013 per presentar les línies mestres del seu pontificat, poc temps després d’ocupar la càtedra de Pere. Una reforma contínua que respon a la crida constant del Senyor a la conversió. Una reforma de l’Església en clau de conversió pastoral i missionera, que ha trobat una significativa concreció en la constitució apostòlica Praedicate evangelium sobre la Cúria romana i el seu servei a l’Església i al món.

Un aspecte significatiu d’aquesta Assemblea del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalitat ha estat la presència de tots els membres del cos que conformem l’Església. Hi han participat bisbes, preveres, diaques, religiosos i laics. Tots ells Pares i Mares sinodals amb veu i vot.

Vam acabar aquesta darrera sessió el passat 27 d’octubre amb l’aprovació d’un Document Final del Sínode de 155 punts que l’Assemblea va lliurar al papa Francesc. Els punts es van anar definint d’acord amb una metodologia de l’escolta en l’Esperit. Un cop parlat i consensuat el document, el vam plasmar per escrit. Cada punt va ser objecte d’una votació i cal dir que tots els punts van ser aprovats. El papa Francesc va ser present durant la votació i hi va donar el vistiplau. Com va dir el Sant Pare, «assumeixo el que ha dit el Poble de Déu després de l’escolta de l’Esperit Sant».

En la Nota que acompanya la publicació del Document Final, signada pel Sant Pare en la solemnitat de Crist Rei, es precisa l’abast jurídic del que implica la seva aprovació. Una aprovació que suposa una novetat, ja que, fins ara, el que han acostumat a fer habitualment els Sants Pares ha estat només elaborar una exhortació apostòlica posterior als documents finals dels sínodes. El papa Francesc, en l’esmentada Nota, ens recorda que el document per a «la seva aplicació necessitarà diverses mediacions», però l’haurem d’anar aplicant a les nostres Esglésies particulars, a les nostres parròquies, a les nostres vides.

Benvolguts germans i germanes, el camí sinodal no ha acabat. Ara toca amarar-nos d’aquest document final que hem elaborat entre tots. Potser l’anirem fent nostre lentament, però el camí ja és imparable. Després d’aquest Sínode, ara tots hem d’aprendre a abraçar la sinodalitat, participant, escoltant l’Esperit i fent camí plegats per anunciar l’Evangeli de Jesucrist al món.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook

1 day ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

No convé que un profeta mori fora de Jerusalem.

(Lc 13,31-35)