Carta dominical | «Ressons d’un Sínode»

Fa algunes setmanes que he tornat de Roma, on vaig tenir el goig de participar com a Pare sinodal en la darrera sessió de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalitat, celebrada durant tot el mes d’octubre. Encara amb el record ben viu d’aquesta experiència, m’adreço a vosaltres. El Sínode dels Bisbes […]

12 Des, 2024
Església de Barcelona

Fa algunes setmanes que he tornat de Roma, on vaig tenir el goig de participar com a Pare sinodal en la darrera sessió de l’Assemblea General Ordinària del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalitat, celebrada durant tot el mes d’octubre. Encara amb el record ben viu d’aquesta experiència, m’adreço a vosaltres.

El Sínode dels Bisbes va ser instituït per Sant Pau VI el 15 de setembre de 1965 per mitjà del motu proprio Apostolica sollicitudo. La seva creació va tenir lloc en el context del Concili Vaticà II, que amb la constitució dogmàtica Lumen gentium convidava a fomentar una col·laboració més estreta entre el Papa i els bisbes de tot el món.

Els darrers quatre anys, el Sínode dels Bisbes ha abordat a fons la qüestió de la sinodalitat com a modus vivendi et operandi específic de l’Església. En paraules del Sant Pare, «el camí de la sinodalitat és el camí que Déu espera de l’Església en el tercer mil·lenni». Aquest Sínode ha estat una oportunitat. Una oportunitat perquè tot el Poble de Déu discerneixi com avançar en el camí sinodal sota el guiatge de l’Esperit Sant. Volem avançar per ser una Església en la qual tots els batejats participem, en comunió i activament, en la missió evangelitzadora que ens va confiar Jesucrist.

De fet, amb aquest Sínode podem veure que el procés de reforma de l’Església va endavant. Una reforma ja anunciada a l’exhortació apostòlica Evangelii Gaudium, que va publicar el papa Francesc l’any 2013 per presentar les línies mestres del seu pontificat, poc temps després d’ocupar la càtedra de Pere. Una reforma contínua que respon a la crida constant del Senyor a la conversió. Una reforma de l’Església en clau de conversió pastoral i missionera, que ha trobat una significativa concreció en la constitució apostòlica Praedicate evangelium sobre la Cúria romana i el seu servei a l’Església i al món.

Un aspecte significatiu d’aquesta Assemblea del Sínode dels Bisbes sobre la Sinodalitat ha estat la presència de tots els membres del cos que conformem l’Església. Hi han participat bisbes, preveres, diaques, religiosos i laics. Tots ells Pares i Mares sinodals amb veu i vot.

Vam acabar aquesta darrera sessió el passat 27 d’octubre amb l’aprovació d’un Document Final del Sínode de 155 punts que l’Assemblea va lliurar al papa Francesc. Els punts es van anar definint d’acord amb una metodologia de l’escolta en l’Esperit. Un cop parlat i consensuat el document, el vam plasmar per escrit. Cada punt va ser objecte d’una votació i cal dir que tots els punts van ser aprovats. El papa Francesc va ser present durant la votació i hi va donar el vistiplau. Com va dir el Sant Pare, «assumeixo el que ha dit el Poble de Déu després de l’escolta de l’Esperit Sant».

En la Nota que acompanya la publicació del Document Final, signada pel Sant Pare en la solemnitat de Crist Rei, es precisa l’abast jurídic del que implica la seva aprovació. Una aprovació que suposa una novetat, ja que, fins ara, el que han acostumat a fer habitualment els Sants Pares ha estat només elaborar una exhortació apostòlica posterior als documents finals dels sínodes. El papa Francesc, en l’esmentada Nota, ens recorda que el document per a «la seva aplicació necessitarà diverses mediacions», però l’haurem d’anar aplicant a les nostres Esglésies particulars, a les nostres parròquies, a les nostres vides.

Benvolguts germans i germanes, el camí sinodal no ha acabat. Ara toca amarar-nos d’aquest document final que hem elaborat entre tots. Potser l’anirem fent nostre lentament, però el camí ja és imparable. Després d’aquest Sínode, ara tots hem d’aprendre a abraçar la sinodalitat, participant, escoltant l’Esperit i fent camí plegats per anunciar l’Evangeli de Jesucrist al món.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)