Carta dominical | «No és el final, és l’inici»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla del misteri de la mort i la vida eterna.
Carta dominical | «Preguem amb els salms»
El passat mes de maig, el papa Francesc convocava oficialment el Jubileu del 2025, amb la butlla «Spes non confundit» («L’esperança no defrauda»). En aquest document, el Sant Pare desitja a tots els fidels que el Jubileu esdevingui una font d’esperança. El Papa afirma que «l’esperança cristiana ni enganya ni defrauda perquè està fonamentada en […]
11 Jul, 2024
El passat mes de maig, el papa Francesc convocava oficialment el Jubileu del 2025, amb la butlla «Spes non confundit» («L’esperança no defrauda»). En aquest document, el Sant Pare desitja a tots els fidels que el Jubileu esdevingui una font d’esperança. El Papa afirma que «l’esperança cristiana ni enganya ni defrauda perquè està fonamentada en la certesa que res ni ningú no podrà separar-nos mai de l’amor diví».
Tal com anuncia la butlla papal, el proper 24 de desembre s’iniciarà l’any jubilar amb l’obertura simbòlica de la Porta Santa de la basílica de Sant Pere, al Vaticà. El Jubileu ens convida a trobar-nos amb Déu també a través del perdó, de la misericòrdia que es transforma en indulgència. Per cert, els fidels que ho desitgin ja poden consultar quines seran les condicions per obtenir la indulgència plenària jubilar*.
Per preparar-nos per aquest proper Jubileu de l’Esperança, el Papa proposa que dediquem aquest 2024 a la pregària. La Santa Seu, mitjançant el Dicasteri per a l’Evangelització, ha editat uns quaderns que ens poden ajudar a valorar la importància de pregar a Déu. Inspirant-me en el segon d’ells, que porta per títol Pregar amb els salms**, voldria animar-vos a redescobrir els salms que, com sabeu, són el fonament de la pregària de l’Església.
En els salms hi podem trobar una paraula escaient que manifesti l’estat de la nostra ànima en cada moment. Els salms són expressió del poble de Déu. A primer cop d’ull, pot estranyar-nos el fet que la Bíblia inclogui un llibre de pregàries, ja que a la Bíblia, normalment, és Déu el que s’adreça a nosaltres. En aquest punt, convé recordar que tota la Bíblia és Paraula de Déu. A través de la pregària dels salms, s’expressen les angoixes, alegries i esperances de la nostra vida. Per tant, els salms no són només un model de pregària, sinó també de vida.
Benvolguts germans i germanes, mentre avancem cap al proper any jubilar, preparem-nos per ser pelegrins d’Esperança cuidant la nostra pregària. La pregària amb els salms ens pot ajudar en aquesta preparació. Els salms tenen el seu espai dins la litúrgia, però també impliquen l’experiència humana i el nostre compromís diari en la nostra dimensió comunitària i en l’àmbit més personal. Preguem amb els salms i que ens ajudin a fer camí units a Crist, amb il·lusió i esperança.
† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona
*Indulgència plenària jubilar: https://www.tarraconense.cat/jubileu-2025/la-butlla/concessio-de-la-indulgencia/
**Apunts sobre la pregària, a càrrec del cardenal Gianfranco Ravasi: https://esglesia.barcelona/2024-apuntes-sobre-la-oracion-libro-2/
Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.
T’interessarà…
Carta dominical | «Del teler a la missió»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la festa de sant Antoni Maria Claret.
Carta dominical | «Missió possible»
Llegiu la glossa de l'arquebisbe de Barcelona, el cardenal Omella, que aquesta setmana ens parla de la jornada mundial de les Missions.
Seguiu-nos
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada!
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular.
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular.
Agenda
