Carta dominical | «Potenciar els valors humans de la nostra societat»

Demà, 11 de setembre, es celebra la Diada, la festa nacional de Catalunya. Aprofito l’ocasió per felicitar a tots els catalans i catalanes amb motiu de la nostra festa. Aquesta jornada festiva enguany estarà marcada pel dolor i pel fort impacte emocional que han produït a la nostra societat els recents atemptats de Barcelona i […]

07 Set, 2017
Església de Barcelona

Demà, 11 de setembre, es celebra la Diada, la festa nacional de Catalunya. Aprofito l’ocasió per felicitar a tots els catalans i catalanes amb motiu de la nostra festa. Aquesta jornada festiva enguany estarà marcada pel dolor i pel fort impacte emocional que han produït a la nostra societat els recents atemptats de Barcelona i Cambrils. La consternació no desapareix fàcilment.

Una primera reflexió que desitjo proposar és que no caiguem en el pessimisme, sinó que ens mogui una actitud d’esperança. Davant d’aquesta tragèdia viscuda pel nostre poble, hem assistit a moltes mostres de solidaritat, a la presència d’exemplars actituds de servei i de fraternitat entre els ciutadans. Potenciem aquests valors humans i cristians que són una gran reserva social i que ens conviden a l’esperança.

Una segona reflexió em porta a pensar sobre el futur. Tota aquesta dura realitat soferta en el cor del nostre poble volem veure-la transformada en una nova situació de pau, allunyada de tota violència i terror; una pau treballada amb l’esforç de tots per educar a favor d’un nou estil de convivència, que respecti i promogui els drets humans i vetlli per la dignitat de les persones -de totes les persones. Una convivència que superi tota diferència i exclusió, evitant caure en estereotips que condueixin al menyspreu i als judicis sumaris sovint injustos.

La tercera reflexió és una invitació a la pregària. Sempre m’ha impressionat constatar que les persones de fe en Déu, davant l’adversitat, senten un desig profund en el seu cor de recórrer a l’oració. Alguna persona m’ha explicat l’emoció que va sentir quan va veure un grup de visitants polonesos que, amb el capellà que els acompanyava, resaven el rosari a la Rambla en els dies posteriors als atemptats, davant les espelmes enceses i davant els escrits de condol redactats per ciutadans anònims. Aquí trobem l’arrel de la nostra esperança: en què entre tots, puguem avançar per fer realitat el conegut lema que tantes vegades ens han recordat els papes del últims temps: Opus iustitiae pax; «la pau, obra de la justícia». També en la complexa i plural societat catalana del segle XXI.

Acabo aquesta comunicació setmanal demanant a tots aquells a qui pugui arribar que resin, que implorin la benedicció de Déu sobre el nostre poble, sobre aquesta Catalunya que està vivint un moment delicat pels fets recents que motiven aquestes paraules i per altres tants problemes que ens preocupen. Preguem també per les persones que tenen la responsabilitat de la tasca pública, de la gestió del bé comú i de la convivència social. L’Església vol estar al servei d’aquest poble i ser, dins d’ell, ferment de justícia, fraternitat i comunió.

Des de l’àmbit de la meva responsabilitat pastoral davant la comunitat catòlica i amb el desig que la meva humil paraula pugui arribar a tota la societat, animo a tots a avançar pel camí del diàleg i l’entesa, del respecte i la no confrontació, ajudant a fer de la nostra societat un espai de fraternitat, de justícia, de llibertat i de pau.

Que el seny i el desig de ser justos i fraterns ens guiï a tots. Que aquesta sigui la nostra pregària davant la Diada d’enguany.

+ Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

 

Escolta la glossa dominical en la veu del senyor arquebisbe metropolità de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)