Carta dominical | «Mare, visita’ns»

Aviat celebrarem la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, una celebració molt significativa al calendari d’estiu, en què ens recordem amb un afecte especial de la Mare de Jesús. Ella ve a estar amb nosaltres al mig de l’estiu i les vacances. Més enllà del significat teològic del que representa aquesta celebració, preguntem-nos […]

10 Ag, 2023
Església de Barcelona

Aviat celebrarem la solemnitat de l’Assumpció de la Mare de Déu, una celebració molt significativa al calendari d’estiu, en què ens recordem amb un afecte especial de la Mare de Jesús. Ella ve a estar amb nosaltres al mig de l’estiu i les vacances.

Més enllà del significat teològic del que representa aquesta celebració, preguntem-nos què vol dir Maria per a nosaltres. Al llarg de la història tenim testimonis que ho han expressat, com sant Felip Neri en un moment de gran dificultat de la seva vida.

Diuen que, en certa ocasió, a sant Felip Neri se li va aparèixer la Mare de Déu enmig d’una visita mèdica i el va curar d’una malaltia. El sant havia perdut pràcticament el coneixement quan de sobte es va incorporar, va obrir els braços i va parlar a la Verge. El metge es va sorprendre davant aquest canvi sobtat. Va intentar calmar-lo, però el sant li va dir: «Deixeu-me abraçar la meva mare que m’ha vingut a visitar». Aquesta experiència va omplir de sentit aquell moment de dificultat.

Maria, en totes les seves advocacions, omple de llum i d’esperança els cors de moltes persones que li rendeixen devoció. Així ens ho demostren tantes expressions d’afecte a la Verge als nostres pobles i ciutats.

Per què Maria té aquest do preciós? Perquè ella és una mare que ens escolta i a la qual podem confiar les nostres penes i alegries. Ella ens acull i dona pau. Té aquest do perquè ella és una mare que ens ensenya a estimar el seu fill Jesús. Demanem-li que el nostre amor a Crist creixi cada dia. Ha rebut aquesta gràcia perquè és una mare, font d’esperança. Ella, que va ser assumpta al cel en cos i ànima, ens recorda que la nostra esperança és que un dia també nosaltres anirem al cel i estarem en plena comunió amb Déu. Ens ho expressa bellament santa Teresa de l’Infant Jesús en els seus últims moments: «Mare, vós que vau venir a somriure’m al matí de la meva vida, veniu una altra vegada a somriure’m, ja que la tarda ha arribat ja per a mi».

En el text de l’Evangeli que llegirem en la solemnitat de l’Assumpció, Maria, amb Jesús a les entranyes, visita la seva cosina Elisabet per estar al seu costat i donar-li suport. Deixem que Maria ens visiti i entri a les nostres vides com els va succeir a Elisabet i a sant Felip Neri. Que ella ens ensenyi a visitar els nostres germans com ella ho va fer. Portem, com ella, Crist al nostre interior i anunciem-ho amb els nostres gestos i, quan calgui, també amb les nostres paraules.

Benvolguts germans i germanes, demanem a Maria que sigui la nostra guia, l’estrella que brilla enmig de les tenebres de la vida. Que ens ajudi a portar l’alegria al món i ens ensenyi a elevar la mirada cap amunt.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Estima el Senyor, el teu Déu, i estima els altres com a tu mateix.

(Mt 22,34-40)