Carta dominical | «Més que una història»

Mar o muntanya?, una disjuntiva que apareix, sovint a l’estiu, en la planificació de les vacances de les famílies que se les poden permetre. Sovint reduïm l’univers de possibilitats a dos, quan, de fet, tenim al nostre abast un ventall de moltes altres opcions. Segur que amb imaginació i creativitat trobaríem diverses activitats per refrescar […]

17 Ag, 2023
Església de Barcelona

Mar o muntanya?, una disjuntiva que apareix, sovint a l’estiu, en la planificació de les vacances de les famílies que se les poden permetre. Sovint reduïm l’univers de possibilitats a dos, quan, de fet, tenim al nostre abast un ventall de moltes altres opcions. Segur que amb imaginació i creativitat trobaríem diverses activitats per refrescar les caloroses hores i també per encendre molts cors, de vegades apagats.

No cal allunyar-nos de les nostres llars per trobar calma, descans i motivació. Recordo molts moments entranyables quan sortíem a gaudir de la fresca al carrer i explicàvem històries en una reunió improvisada. Eren històries que ens sorprenien, relats per riure o per no dormir i molts contes que deixaven bocabadats els més menuts. Recuperem aquest refrescant costum que ens fa estar atents i escoltar l’altre, i també ser escoltats. Per això, avui, tot recordant aquests moments, us explicaré una bonica història.

Un fabricant de llapis un dia va agafar-ne un que havia fabricat per a un dibuixant molt especial. Just abans de ficar-lo al seu estoig, se’l va mirar i li va donar uns consells que no hauria d’oblidar mai per a la seva missió.

El fabricant va animar el llapis dient-li que sempre faria coses meravelloses, però només si es deixava guiar i sostenir per la mà del dibuixant, com les mans del terrisser que van modelant el fang. Nosaltres som aquest fang a les mans de Déu. El fabricant el va alertar que sentiria dolor quan li traguessin punta, un sacrifici necessari perquè pogués dibuixar millor. Va continuar dient-li que no tot seria fàcil i que cometria errors, però amb l’al·licient de poder corregir-los, ja que sempre tindria una goma d’esborrar al seu costat.

El llapis escoltava atentament. El fabricant va incidir que fos prudent i que cuidés bé la seva part interna. Li va assegurar que en qualsevol superfície que fos usat, deixaria la marca. El llapis, ja dins un estoig preciós, va prometre que sempre recordaria aquests consells i va assegurar que intentaria ser útil.

Podríem preguntar-nos què ens pot ensenyar aquesta història. Posem-nos cadascun de nosaltres en el lloc del llapis i recordem sempre que podem fer grans coses, si ens deixem sostenir per la mà amorosa de Déu i ens deixem guiar pel seu Esperit.

Cometrem errors, però la humilitat i la mansuetud ens ajudaran a corregir-los i a créixer gràcies a ells. Déu ens convoca a donar-ho tot i Ell ens dona les forces que necessitem per seguir endavant. Caminem i com diu el papa Francesc: «Caminem cantant» (Laudato si’ 244).

Com el llapis, que serveix per escriure i dibuixar, tenim el gran privilegi de poder servir els altres i Déu. Una de les millors maneres de servir és estimar els germans, com va fer Jesús. En el bellíssim episodi del lavatori dels peus, Jesús ens exhorta a estimar i servir els altres i ens promet que, si ho fem, serem feliços (cf. Jn 13,17).

Benvolguts germans i germanes, aprofitem aquests dies d’estiu per ser servidors creatius. Com us deia al principi d’aquest escrit, aquests dies són una bona oportunitat per conversar, compartir, explicar i escoltar històries i reflexionar-hi. Fa més de dos mil anys va anar de boca en boca una impressionant història que ha marcat la humanitat. Recordem-la, és la història de Jesús.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'Església😇Albert (1200-1280), tot i que va ser durant anys provincial dels dominics i bisbe de Ratisbona, la seva veritable vocació era l’estudi, la investigació i l’ensenyament. Pocs com ell van arribar a una síntesi tan admirable entre la filosofia aristotèlica i la teologia cristiana. Així va preparar el camí a Tomàs d’Aquino, deixeble seu a Colònia. Pregava així: «Senyor Jesús demanem la teva ajuda per a no deixar-nos seduir de les vanes paraules temptadores sobre la noblesa de la família, sobre el prestigi de l'Orde. Amén».🗣 «Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
El cardenal Joan Josep Omella dona la benvinguda a @fraoctavi, al Full dominical.📰Llegeix el suplement monogràfic sobre el nomenament de l'arquebisbe electe.➡️ tinyurl.com/4c78edp7 ...
View on Facebook (opens in a new tab)
fra Octavi Vilà, arquebisbe electe de Barcelona, ha rebut aquest dijous cinc seminaristes barcelonins del curs propedèutic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Cardenal Omella: «Marxo enamorat d’aquesta terra i de tots els catalans»🫂🗣 Paraules del prelat barceloní el dia que ha donat la benvinguda a fra Octavi Vilà com a arquebisbe electe.🎥 Recupera la intervenció sencera al canal de Youtube: youtu.be/qfIyy84IU_Y ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El Fill de l’home ha vingut a buscar i salvar allò que s’havia perdut.

(Lc 19,1-10)