Carta dominical | «Més que una història»

Mar o muntanya?, una disjuntiva que apareix, sovint a l’estiu, en la planificació de les vacances de les famílies que se les poden permetre. Sovint reduïm l’univers de possibilitats a dos, quan, de fet, tenim al nostre abast un ventall de moltes altres opcions. Segur que amb imaginació i creativitat trobaríem diverses activitats per refrescar les caloroses hores i també per encendre molts cors, de vegades apagats.

No cal allunyar-nos de les nostres llars per trobar calma, descans i motivació. Recordo molts moments entranyables quan sortíem a gaudir de la fresca al carrer i explicàvem històries en una reunió improvisada. Eren històries que ens sorprenien, relats per riure o per no dormir i molts contes que deixaven bocabadats els més menuts. Recuperem aquest refrescant costum que ens fa estar atents i escoltar l’altre, i també ser escoltats. Per això, avui, tot recordant aquests moments, us explicaré una bonica història.

Un fabricant de llapis un dia va agafar-ne un que havia fabricat per a un dibuixant molt especial. Just abans de ficar-lo al seu estoig, se’l va mirar i li va donar uns consells que no hauria d’oblidar mai per a la seva missió.

El fabricant va animar el llapis dient-li que sempre faria coses meravelloses, però només si es deixava guiar i sostenir per la mà del dibuixant, com les mans del terrisser que van modelant el fang. Nosaltres som aquest fang a les mans de Déu. El fabricant el va alertar que sentiria dolor quan li traguessin punta, un sacrifici necessari perquè pogués dibuixar millor. Va continuar dient-li que no tot seria fàcil i que cometria errors, però amb l’al·licient de poder corregir-los, ja que sempre tindria una goma d’esborrar al seu costat.

El llapis escoltava atentament. El fabricant va incidir que fos prudent i que cuidés bé la seva part interna. Li va assegurar que en qualsevol superfície que fos usat, deixaria la marca. El llapis, ja dins un estoig preciós, va prometre que sempre recordaria aquests consells i va assegurar que intentaria ser útil.

Podríem preguntar-nos què ens pot ensenyar aquesta història. Posem-nos cadascun de nosaltres en el lloc del llapis i recordem sempre que podem fer grans coses, si ens deixem sostenir per la mà amorosa de Déu i ens deixem guiar pel seu Esperit.

Cometrem errors, però la humilitat i la mansuetud ens ajudaran a corregir-los i a créixer gràcies a ells. Déu ens convoca a donar-ho tot i Ell ens dona les forces que necessitem per seguir endavant. Caminem i com diu el papa Francesc: «Caminem cantant» (Laudato si’ 244).

Com el llapis, que serveix per escriure i dibuixar, tenim el gran privilegi de poder servir els altres i Déu. Una de les millors maneres de servir és estimar els germans, com va fer Jesús. En el bellíssim episodi del lavatori dels peus, Jesús ens exhorta a estimar i servir els altres i ens promet que, si ho fem, serem feliços (cf. Jn 13,17).

Benvolguts germans i germanes, aprofitem aquests dies d’estiu per ser servidors creatius. Com us deia al principi d’aquest escrit, aquests dies són una bona oportunitat per conversar, compartir, explicar i escoltar històries i reflexionar-hi. Fa més de dos mil anys va anar de boca en boca una impressionant història que ha marcat la humanitat. Recordem-la, és la història de Jesús.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.