Carta dominical | «Més que una història»

Mar o muntanya?, una disjuntiva que apareix, sovint a l’estiu, en la planificació de les vacances de les famílies que se les poden permetre. Sovint reduïm l’univers de possibilitats a dos, quan, de fet, tenim al nostre abast un ventall de moltes altres opcions. Segur que amb imaginació i creativitat trobaríem diverses activitats per refrescar […]

17 Ag, 2023
Església de Barcelona

Mar o muntanya?, una disjuntiva que apareix, sovint a l’estiu, en la planificació de les vacances de les famílies que se les poden permetre. Sovint reduïm l’univers de possibilitats a dos, quan, de fet, tenim al nostre abast un ventall de moltes altres opcions. Segur que amb imaginació i creativitat trobaríem diverses activitats per refrescar les caloroses hores i també per encendre molts cors, de vegades apagats.

No cal allunyar-nos de les nostres llars per trobar calma, descans i motivació. Recordo molts moments entranyables quan sortíem a gaudir de la fresca al carrer i explicàvem històries en una reunió improvisada. Eren històries que ens sorprenien, relats per riure o per no dormir i molts contes que deixaven bocabadats els més menuts. Recuperem aquest refrescant costum que ens fa estar atents i escoltar l’altre, i també ser escoltats. Per això, avui, tot recordant aquests moments, us explicaré una bonica història.

Un fabricant de llapis un dia va agafar-ne un que havia fabricat per a un dibuixant molt especial. Just abans de ficar-lo al seu estoig, se’l va mirar i li va donar uns consells que no hauria d’oblidar mai per a la seva missió.

El fabricant va animar el llapis dient-li que sempre faria coses meravelloses, però només si es deixava guiar i sostenir per la mà del dibuixant, com les mans del terrisser que van modelant el fang. Nosaltres som aquest fang a les mans de Déu. El fabricant el va alertar que sentiria dolor quan li traguessin punta, un sacrifici necessari perquè pogués dibuixar millor. Va continuar dient-li que no tot seria fàcil i que cometria errors, però amb l’al·licient de poder corregir-los, ja que sempre tindria una goma d’esborrar al seu costat.

El llapis escoltava atentament. El fabricant va incidir que fos prudent i que cuidés bé la seva part interna. Li va assegurar que en qualsevol superfície que fos usat, deixaria la marca. El llapis, ja dins un estoig preciós, va prometre que sempre recordaria aquests consells i va assegurar que intentaria ser útil.

Podríem preguntar-nos què ens pot ensenyar aquesta història. Posem-nos cadascun de nosaltres en el lloc del llapis i recordem sempre que podem fer grans coses, si ens deixem sostenir per la mà amorosa de Déu i ens deixem guiar pel seu Esperit.

Cometrem errors, però la humilitat i la mansuetud ens ajudaran a corregir-los i a créixer gràcies a ells. Déu ens convoca a donar-ho tot i Ell ens dona les forces que necessitem per seguir endavant. Caminem i com diu el papa Francesc: «Caminem cantant» (Laudato si’ 244).

Com el llapis, que serveix per escriure i dibuixar, tenim el gran privilegi de poder servir els altres i Déu. Una de les millors maneres de servir és estimar els germans, com va fer Jesús. En el bellíssim episodi del lavatori dels peus, Jesús ens exhorta a estimar i servir els altres i ens promet que, si ho fem, serem feliços (cf. Jn 13,17).

Benvolguts germans i germanes, aprofitem aquests dies d’estiu per ser servidors creatius. Com us deia al principi d’aquest escrit, aquests dies són una bona oportunitat per conversar, compartir, explicar i escoltar històries i reflexionar-hi. Fa més de dos mil anys va anar de boca en boca una impressionant història que ha marcat la humanitat. Recordem-la, és la història de Jesús.

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

N’escollí dotze i els donà el nom d’apòstols.

(Lc 6,12-19)