Carta dominical | «L’esperança ens enforteix»

Imatge: Freepik

Aquest any jubilar el començàvem amb el desig del papa Francesc que fóssim peregrins d’esperança. En el missatge, escrit pel papa Francesc a principis d’any, amb motiu de la XXXIII Jornada Mundial del Malalt, hi tornava a incidir quan ens deia que amb l’esperança fóssim forts davant la tribulació. Avui celebrem la Pasqua del malalt sense la seva presència física, però amb el seu missatge encoratjador. 

En els seus darrers mesos, quan la seva malaltia es va agreujar, el papa Francesc va ser un testimoni del missatge que va escriure per a aquesta Jornada. Vam viure la seva evolució amb inquietud per la incertesa del seu fràgil estat de salut. Érem al seu costat amb la nostra pregària i ens vam acomiadar d’ell amb l’amor i serenitat que ens havia transmès. 

El papa Francesc ha estat un clar exemple de lliurament a Déu i al poble durant la malaltia. En el seu missatge, expressava que el dolor pot suscitar molts dubtes i reflexions sobre el sentit de la vida. Certament, la malaltia ens afebleix, ens fa sentir vulnerables i intranquil·litza. Són moments en què necessitem força i podem trobar-la en la gràcia de Déu i en la força que prové de l’Esperit Sant. 

Ensopegar amb la malaltia pot ser una oportunitat per acostar-se a Déu. Perdem la vitalitat, però Crist ens acompanya i ens brinda consol i fortalesa. La fragilitat es transforma en un espai on es manifesta l’amor de Déu. La malaltia és una experiència que ens fa adonar que, fins i tot, enmig del dolor, Déu és al nostre costat. 

Quan ens refugiem en Déu ens aixequem. Ell ens ajuda a recuperar l’esperança, que no és un simple desig humà, sinó un regal diví. A la Pasqua de resurrecció de Jesucrist descobrim el fonament últim d’aquesta esperança: res no ens podrà separar de l’amor de Déu (cf. Rom 8,38-39). Aquesta certesa és la que ens sosté davant de les proves de la vida. Jesús ressuscitat, tal com va fer amb els deixebles d’Emmaús, camina amb nosaltres, il·lumina els nostres dubtes i fa que el reconeguem, per donar-nos coratge i esperança. 

Aprendre a compartir amb Déu i amb els que ens envolten el procés de la malaltia ens ajuda i alleuja. Els hospitals són llocs d’aprenentatge i creixement mutu on es cultiven la fe, l’amor i l’esperança. L’hospital és un espai on ningú hi va per plaer i on ens reconforta la dimensió humana de moltes persones: personal sanitari, malalts, familiars, amics, voluntaris i religiosos. Tots ells ens acullen, acompanyen i vetllen per nosaltres, pel nostre benestar físic, psicològic i espiritual, som la seva prioritat, perquè som vulnerables. Tots ells són “àngels d’esperança”, testimonis de l’amor de Déu a la vida quotidiana. El servei que fan amb tendresa, amb paciència i amb molt d’amor,  agraïm-los-el! Tant de bo que puguem ser tots “àngels d’esperança” i ser una xarxa de fraternitat i de llum enmig de la foscor.  

Fem que els nostres centres sanitaris, les “cases de misericòrdia”, com deia el papa Francesc, siguin un veritable exemple de caritat cristiana on s’encarni l’amor de Déu. Fem que aquesta experiència s’estengui a fora dels hospitals, en el nostre entorn pròxim i al carrer. 

Benvolguts germans i germanes, que Maria, tingui cura dels nostres malalts i de totes aquelles persones que els cuiden. Maria, auxili dels cristians, brilla sobre nosaltres i guia’ns en el camí de la cura i atenció als que viuen la fragilitat de la malaltia. 

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.