Carta dominical | «La primera benaurada»

Nativitat. Retaule de l’arcàngel sant Gabriel. Borrassà, Lluís. 1381-1390. Catedral de Barcelona En aquest quart diumenge d’Advent, ja a les portes de Nadal, la litúrgia és gairebé una festa mariana. La festa ens arriba en les paraules d’Elisabet a Maria: «Feliç tu que has cregut» (Lc 1,45a). És molt significatiu que la primera benaurança que […]

16 Des, 2021
Església de Barcelona

Nativitat. Retaule de l’arcàngel sant Gabriel. Borrassà, Lluís. 1381-1390. Catedral de Barcelona

En aquest quart diumenge d’Advent, ja a les portes de Nadal, la litúrgia és gairebé una festa mariana. La festa ens arriba en les paraules d’Elisabet a Maria: «Feliç tu que has cregut» (Lc 1,45a). És molt significatiu que la primera benaurança que apareix a l’Evangeli d’avui sigui precisament un elogi a la fe de la Mare de Déu.

Sant Joan Pau II va proposar una profunda meditació sobre la fe de Maria en l’encíclica que li va dedicar, titulada Redemptoris Mater, «la Mare del Redemptor», publicada l’any 1987, en la solemnitat de l’Anunciació del Senyor.

Maria és elogiada per la seva fe i ho és precisament per la seva actitud en el moment que li és revelada la seva missió. Així, Maria va respondre a Déu «[…] amb tot el seu jo humà, femení, i en aquesta resposta de fe hi estaven incloses una col·laboració perfecta amb la gràcia de Déu […], i una disponibilitat perfecta a l’acció de l’Esperit Sant, que perfecciona constantment la fe per mitjà dels seus dons» (RM 13). Acollint el missatge de l’àngel, Maria es convertirà en «la Mare del Senyor» i en ella es realitzarà el misteri diví de l’Encarnació del Fill de Déu.

Sant Joan Pau II comparava la fe de Maria amb la fe d’Abraham, anomenat justament «el nostre pare en la fe»: «Així com en l’economia salvífica de la revelació divina, la fe d’Abraham constitueix l’inici de l’Antiga Aliança, la fe de Maria en l’Anunciació representa l’inici de la Nova Aliança» (RM 14).

El Sant Pare dedicava tota la segona part de la seva carta a la Mare de Déu, present en el centre de l’Església pelegrina. Ens deia: «Precisament en aquest camí –pelegrinatge eclesial– a través de l’espai i del temps, i més encara a través de la història de les ànimes, Maria hi és present com la que “és feliç perquè ha cregut”, com la que va avançar en el pelegrinatge de la fe participant com cap altra criatura en el misteri de Crist.» (RM 25)

«¿Qui soc jo perquè la Mare del meu Senyor vingui a visitar-me?» (Lc 1,43) Aquesta expressió d’humilitat d’Elisabet, em sembla que hauria de ser també la dels creients a casa nostra. També nosaltres hem estat visitats per Santa Maria al llarg dels temps, la tenim molt prop nostre. La venerem amb moltes advocacions en nombrosos santuaris, esglésies i ermites. En la passada solemnitat de la Immaculada Concepció, vam poder constatar un signe actual de la presència de Maria a la nostra terra amb la inauguració de la torre-cimbori de la Mare de Déu a la basílica de la Sagrada Família, preludi de l’esperada culminació de la torre-cimbori dedicada a Jesucrist, prevista per al 2026. Maria sempre ens porta a Jesús.

Benvolguts germans i germanes, els bisbes auxiliars Sergi, Antoni i Javier, i un servidor, us desitgem un bon i sant Nadal. Ho fem amb una invitació a la fe, amb aquest vers de Jacint Verdaguer en el poema Cançó de l’Estrella de Betlem: «Homes, despertau,/ jo só l’Estrella del dia,/ veniu i adorau/ al fill de Maria.»

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si no heu merescut la confiança en l’administració del diner, que és enganyós, qui us confiarà els béns veritables?

(Lc 16,9-15)