Carta dominical | «La primera benaurada»

Nativitat. Retaule de l’arcàngel sant Gabriel. Borrassà, Lluís. 1381-1390. Catedral de Barcelona En aquest quart diumenge d’Advent, ja a les portes de Nadal, la litúrgia és gairebé una festa mariana. La festa ens arriba en les paraules d’Elisabet a Maria: «Feliç tu que has cregut» (Lc 1,45a). És molt significatiu que la primera benaurança que […]

16 Des, 2021
Església de Barcelona

Nativitat. Retaule de l’arcàngel sant Gabriel. Borrassà, Lluís. 1381-1390. Catedral de Barcelona

En aquest quart diumenge d’Advent, ja a les portes de Nadal, la litúrgia és gairebé una festa mariana. La festa ens arriba en les paraules d’Elisabet a Maria: «Feliç tu que has cregut» (Lc 1,45a). És molt significatiu que la primera benaurança que apareix a l’Evangeli d’avui sigui precisament un elogi a la fe de la Mare de Déu.

Sant Joan Pau II va proposar una profunda meditació sobre la fe de Maria en l’encíclica que li va dedicar, titulada Redemptoris Mater, «la Mare del Redemptor», publicada l’any 1987, en la solemnitat de l’Anunciació del Senyor.

Maria és elogiada per la seva fe i ho és precisament per la seva actitud en el moment que li és revelada la seva missió. Així, Maria va respondre a Déu «[…] amb tot el seu jo humà, femení, i en aquesta resposta de fe hi estaven incloses una col·laboració perfecta amb la gràcia de Déu […], i una disponibilitat perfecta a l’acció de l’Esperit Sant, que perfecciona constantment la fe per mitjà dels seus dons» (RM 13). Acollint el missatge de l’àngel, Maria es convertirà en «la Mare del Senyor» i en ella es realitzarà el misteri diví de l’Encarnació del Fill de Déu.

Sant Joan Pau II comparava la fe de Maria amb la fe d’Abraham, anomenat justament «el nostre pare en la fe»: «Així com en l’economia salvífica de la revelació divina, la fe d’Abraham constitueix l’inici de l’Antiga Aliança, la fe de Maria en l’Anunciació representa l’inici de la Nova Aliança» (RM 14).

El Sant Pare dedicava tota la segona part de la seva carta a la Mare de Déu, present en el centre de l’Església pelegrina. Ens deia: «Precisament en aquest camípelegrinatge eclesial– a través de l’espai i del temps, i més encara a través de la història de les ànimes, Maria hi és present com la que “és feliç perquè ha cregut”, com la que va avançar en el pelegrinatge de la fe participant com cap altra criatura en el misteri de Crist.» (RM 25)

«¿Qui soc jo perquè la Mare del meu Senyor vingui a visitar-me?» (Lc 1,43) Aquesta expressió d’humilitat d’Elisabet, em sembla que hauria de ser també la dels creients a casa nostra. També nosaltres hem estat visitats per Santa Maria al llarg dels temps, la tenim molt prop nostre. La venerem amb moltes advocacions en nombrosos santuaris, esglésies i ermites. En la passada solemnitat de la Immaculada Concepció, vam poder constatar un signe actual de la presència de Maria a la nostra terra amb la inauguració de la torre-cimbori de la Mare de Déu a la basílica de la Sagrada Família, preludi de l’esperada culminació de la torre-cimbori dedicada a Jesucrist, prevista per al 2026. Maria sempre ens porta a Jesús.

Benvolguts germans i germanes, els bisbes auxiliars Sergi, Antoni i Javier, i un servidor, us desitgem un bon i sant Nadal. Ho fem amb una invitació a la fe, amb aquest vers de Jacint Verdaguer en el poema Cançó de l’Estrella de Betlem: «Homes, despertau,/ jo só l’Estrella del dia,/ veniu i adorau/ al fill de Maria.»

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

La seva cara es tornà resplendent com el sol.

(Mt 17,1-9)