Carta dominical | «La primera benaurada»

Nativitat. Retaule de l’arcàngel sant Gabriel. Borrassà, Lluís. 1381-1390. Catedral de Barcelona

En aquest quart diumenge d’Advent, ja a les portes de Nadal, la litúrgia és gairebé una festa mariana. La festa ens arriba en les paraules d’Elisabet a Maria: «Feliç tu que has cregut» (Lc 1,45a). És molt significatiu que la primera benaurança que apareix a l’Evangeli d’avui sigui precisament un elogi a la fe de la Mare de Déu.

Sant Joan Pau II va proposar una profunda meditació sobre la fe de Maria en l’encíclica que li va dedicar, titulada Redemptoris Mater, «la Mare del Redemptor», publicada l’any 1987, en la solemnitat de l’Anunciació del Senyor.

Maria és elogiada per la seva fe i ho és precisament per la seva actitud en el moment que li és revelada la seva missió. Així, Maria va respondre a Déu «[…] amb tot el seu jo humà, femení, i en aquesta resposta de fe hi estaven incloses una col·laboració perfecta amb la gràcia de Déu […], i una disponibilitat perfecta a l’acció de l’Esperit Sant, que perfecciona constantment la fe per mitjà dels seus dons» (RM 13). Acollint el missatge de l’àngel, Maria es convertirà en «la Mare del Senyor» i en ella es realitzarà el misteri diví de l’Encarnació del Fill de Déu.

Sant Joan Pau II comparava la fe de Maria amb la fe d’Abraham, anomenat justament «el nostre pare en la fe»: «Així com en l’economia salvífica de la revelació divina, la fe d’Abraham constitueix l’inici de l’Antiga Aliança, la fe de Maria en l’Anunciació representa l’inici de la Nova Aliança» (RM 14).

El Sant Pare dedicava tota la segona part de la seva carta a la Mare de Déu, present en el centre de l’Església pelegrina. Ens deia: «Precisament en aquest camí –pelegrinatge eclesial– a través de l’espai i del temps, i més encara a través de la història de les ànimes, Maria hi és present com la que “és feliç perquè ha cregut”, com la que va avançar en el pelegrinatge de la fe participant com cap altra criatura en el misteri de Crist.» (RM 25)

«¿Qui soc jo perquè la Mare del meu Senyor vingui a visitar-me?» (Lc 1,43) Aquesta expressió d’humilitat d’Elisabet, em sembla que hauria de ser també la dels creients a casa nostra. També nosaltres hem estat visitats per Santa Maria al llarg dels temps, la tenim molt prop nostre. La venerem amb moltes advocacions en nombrosos santuaris, esglésies i ermites. En la passada solemnitat de la Immaculada Concepció, vam poder constatar un signe actual de la presència de Maria a la nostra terra amb la inauguració de la torre-cimbori de la Mare de Déu a la basílica de la Sagrada Família, preludi de l’esperada culminació de la torre-cimbori dedicada a Jesucrist, prevista per al 2026. Maria sempre ens porta a Jesús.

Benvolguts germans i germanes, els bisbes auxiliars Sergi, Antoni i Javier, i un servidor, us desitgem un bon i sant Nadal. Ho fem amb una invitació a la fe, amb aquest vers de Jacint Verdaguer en el poema Cançó de l’Estrella de Betlem: «Homes, despertau,/ jo só l’Estrella del dia,/ veniu i adorau/ al fill de Maria.»

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.