Carta dominical | «La Mare de Déu és llum»

En aquest segon diumenge de Pasqua s’escau la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya. Aquest any, per raons litúrgiques, la celebració religiosa es trasllada a demà dilluns. La joia pasqual que envolta aquesta diada s’uneix a l’alegria de les celebracions del mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat. 

La muntanya més emblemàtica de les terres catalanes és, sens dubte, Montserrat. És una muntanya preciosa que atrau i sedueix pelegrins, turistes i excursionistes. Tots volen arribar-hi per contemplar-ne la bellesa de prop, però no se n’aniran sense veure la “Moreneta”, la Mare de Déu de Montserrat. 

A Catalunya, la “Moreneta” la portem al cor i és part de la cultura catalana. Ella és la Rosa d’abril, l’estel de Montserrat, que ens il·lumina i guia cap al cel; així ens hi adrecem quan li cantem el preciós Virolai. La Mare de Déu en totes les seves advocacions és molt present en molts altres racons del nostre planeta. Si poguéssim marcar el mapamundi amb un punt lluminós tots els pobles i llocs on es venera la Mare de Déu arreu del món, el món s’il·luminaria. I és que la Mare de Déu és llum. Quan sortim de casa nostra i visitem altres llocs, constatem l’amor que se li professa i l’emoció amb què se la venera.  

He sigut testimoni d’aquest amor a la Verge Maria en una visita que vaig fer el passat mes de març a l’illa de Còrsega, on vaig ser convidat pel bisbe d’Ajaccio per presidir la celebració eucarística amb motiu de la festa de la patrona de la ciutat. Es tracta de la Mare de Déu de la Misericòrdia, la Madunuccia, que la veneren amb gran devoció i és la seva patrona, perquè l’any 1656 els va salvar d’una pesta. En l’homilia també els recordava un fet curiós. Fa uns anys, un equip de tècnics nord-americans van fer un estudi amb raigs làser de la tela pintada amb la imatge de la Mare de Déu de Guadalupe, a Mèxic. Van observar que a la retina d’un ull s’hi veia la imatge de l’indi Juan Diego – a qui es va aparèixer la Mare de Déu-, i a la retina de l’altre ull, un grup de persones -entre elles el bisbe-. Els tècnics es van preguntar com i qui va poder pintar això a la minúscula retina de l’ull en ple segle XVI. I jo em pregunto: per què aquesta sorpresa? què pensaven trobar als ulls de la nostra mare? 

Deixeu-me repetir el que els vaig dir allí: als ulls de la nostra Mare de Déu de la Misericòrdia, no hi ha altra cosa que els nostres rostres, perquè ella ens estima, perquè ella ens té sempre presents. Ens té presents com vosaltres, pares i mares, que estimeu els vostres fills i els teniu gravats a la retina. Avui, en el context del Jubileu, és una bona ocasió per admirar Santa Maria en una altra de les seves advocacions, la de Mare de Déu de l’Esperança, perquè ens ajudi a trobar llum i raons per avançar amb alegria pels camins de la vida. El nostre món està desorientat i té molta necessitat d’esperança. Demanem-li que ens consoli, que ens aixoplugui en el seu cor maternal i ens orienti cap a la pau. Demanem-li que faci de nosaltres pelegrins d’esperança capaços d’acompanyar amb tendresa tants germans nostres que passen dificultat.  

Benvolguts germans i germanes, estem a punt d’entrar en el mes de maig, popularment conegut com el “mes de Maria”. Ja sigui en forma privada, ja sigui en família o en comunitats cristianes diverses, us demano i em demano que preguem a Santa Maria, cada dia d’aquest mes, perquè Déu concedeixi el do de la pau al món. ¡Santa Maria, reina de la Pau pregueu per nosaltres i pel món sencer! 

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.