Carta dominical | «La Mare de Déu és llum»

En aquest segon diumenge de Pasqua s’escau la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya. Aquest any, per raons litúrgiques, la celebració religiosa es trasllada a demà dilluns. La joia pasqual que envolta aquesta diada s’uneix a l’alegria de les celebracions del mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat.  […]

24 Abr, 2025
Església de Barcelona

En aquest segon diumenge de Pasqua s’escau la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya. Aquest any, per raons litúrgiques, la celebració religiosa es trasllada a demà dilluns. La joia pasqual que envolta aquesta diada s’uneix a l’alegria de les celebracions del mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat. 

La muntanya més emblemàtica de les terres catalanes és, sens dubte, Montserrat. És una muntanya preciosa que atrau i sedueix pelegrins, turistes i excursionistes. Tots volen arribar-hi per contemplar-ne la bellesa de prop, però no se n’aniran sense veure la “Moreneta”, la Mare de Déu de Montserrat. 

A Catalunya, la “Moreneta” la portem al cor i és part de la cultura catalana. Ella és la Rosa d’abril, l’estel de Montserrat, que ens il·lumina i guia cap al cel; així ens hi adrecem quan li cantem el preciós Virolai. La Mare de Déu en totes les seves advocacions és molt present en molts altres racons del nostre planeta. Si poguéssim marcar el mapamundi amb un punt lluminós tots els pobles i llocs on es venera la Mare de Déu arreu del món, el món s’il·luminaria. I és que la Mare de Déu és llum. Quan sortim de casa nostra i visitem altres llocs, constatem l’amor que se li professa i l’emoció amb què se la venera.  

He sigut testimoni d’aquest amor a la Verge Maria en una visita que vaig fer el passat mes de març a l’illa de Còrsega, on vaig ser convidat pel bisbe d’Ajaccio per presidir la celebració eucarística amb motiu de la festa de la patrona de la ciutat. Es tracta de la Mare de Déu de la Misericòrdia, la Madunuccia, que la veneren amb gran devoció i és la seva patrona, perquè l’any 1656 els va salvar d’una pesta. En l’homilia també els recordava un fet curiós. Fa uns anys, un equip de tècnics nord-americans van fer un estudi amb raigs làser de la tela pintada amb la imatge de la Mare de Déu de Guadalupe, a Mèxic. Van observar que a la retina d’un ull s’hi veia la imatge de l’indi Juan Diego – a qui es va aparèixer la Mare de Déu-, i a la retina de l’altre ull, un grup de persones -entre elles el bisbe-. Els tècnics es van preguntar com i qui va poder pintar això a la minúscula retina de l’ull en ple segle XVI. I jo em pregunto: per què aquesta sorpresa? què pensaven trobar als ulls de la nostra mare? 

Deixeu-me repetir el que els vaig dir allí: als ulls de la nostra Mare de Déu de la Misericòrdia, no hi ha altra cosa que els nostres rostres, perquè ella ens estima, perquè ella ens té sempre presents. Ens té presents com vosaltres, pares i mares, que estimeu els vostres fills i els teniu gravats a la retina. Avui, en el context del Jubileu, és una bona ocasió per admirar Santa Maria en una altra de les seves advocacions, la de Mare de Déu de l’Esperança, perquè ens ajudi a trobar llum i raons per avançar amb alegria pels camins de la vida. El nostre món està desorientat i té molta necessitat d’esperança. Demanem-li que ens consoli, que ens aixoplugui en el seu cor maternal i ens orienti cap a la pau. Demanem-li que faci de nosaltres pelegrins d’esperança capaços d’acompanyar amb tendresa tants germans nostres que passen dificultat.  

Benvolguts germans i germanes, estem a punt d’entrar en el mes de maig, popularment conegut com el “mes de Maria”. Ja sigui en forma privada, ja sigui en família o en comunitats cristianes diverses, us demano i em demano que preguem a Santa Maria, cada dia d’aquest mes, perquè Déu concedeixi el do de la pau al món. ¡Santa Maria, reina de la Pau pregueu per nosaltres i pel món sencer! 

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

2 days ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Si a un de vosaltres li caigués al pou en dissabte el fill, o tan sols el bou, no l’en trauria?

(Lc 14,1-6)