Carta dominical | «La Mare de Déu és llum»

En aquest segon diumenge de Pasqua s’escau la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya. Aquest any, per raons litúrgiques, la celebració religiosa es trasllada a demà dilluns. La joia pasqual que envolta aquesta diada s’uneix a l’alegria de les celebracions del mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat.  […]

24 Abr, 2025
Església de Barcelona

En aquest segon diumenge de Pasqua s’escau la solemnitat de la Mare de Déu de Montserrat, patrona principal de Catalunya. Aquest any, per raons litúrgiques, la celebració religiosa es trasllada a demà dilluns. La joia pasqual que envolta aquesta diada s’uneix a l’alegria de les celebracions del mil·lenari de la fundació del Monestir de Montserrat. 

La muntanya més emblemàtica de les terres catalanes és, sens dubte, Montserrat. És una muntanya preciosa que atrau i sedueix pelegrins, turistes i excursionistes. Tots volen arribar-hi per contemplar-ne la bellesa de prop, però no se n’aniran sense veure la “Moreneta”, la Mare de Déu de Montserrat. 

A Catalunya, la “Moreneta” la portem al cor i és part de la cultura catalana. Ella és la Rosa d’abril, l’estel de Montserrat, que ens il·lumina i guia cap al cel; així ens hi adrecem quan li cantem el preciós Virolai. La Mare de Déu en totes les seves advocacions és molt present en molts altres racons del nostre planeta. Si poguéssim marcar el mapamundi amb un punt lluminós tots els pobles i llocs on es venera la Mare de Déu arreu del món, el món s’il·luminaria. I és que la Mare de Déu és llum. Quan sortim de casa nostra i visitem altres llocs, constatem l’amor que se li professa i l’emoció amb què se la venera.  

He sigut testimoni d’aquest amor a la Verge Maria en una visita que vaig fer el passat mes de març a l’illa de Còrsega, on vaig ser convidat pel bisbe d’Ajaccio per presidir la celebració eucarística amb motiu de la festa de la patrona de la ciutat. Es tracta de la Mare de Déu de la Misericòrdia, la Madunuccia, que la veneren amb gran devoció i és la seva patrona, perquè l’any 1656 els va salvar d’una pesta. En l’homilia també els recordava un fet curiós. Fa uns anys, un equip de tècnics nord-americans van fer un estudi amb raigs làser de la tela pintada amb la imatge de la Mare de Déu de Guadalupe, a Mèxic. Van observar que a la retina d’un ull s’hi veia la imatge de l’indi Juan Diego – a qui es va aparèixer la Mare de Déu-, i a la retina de l’altre ull, un grup de persones -entre elles el bisbe-. Els tècnics es van preguntar com i qui va poder pintar això a la minúscula retina de l’ull en ple segle XVI. I jo em pregunto: per què aquesta sorpresa? què pensaven trobar als ulls de la nostra mare? 

Deixeu-me repetir el que els vaig dir allí: als ulls de la nostra Mare de Déu de la Misericòrdia, no hi ha altra cosa que els nostres rostres, perquè ella ens estima, perquè ella ens té sempre presents. Ens té presents com vosaltres, pares i mares, que estimeu els vostres fills i els teniu gravats a la retina. Avui, en el context del Jubileu, és una bona ocasió per admirar Santa Maria en una altra de les seves advocacions, la de Mare de Déu de l’Esperança, perquè ens ajudi a trobar llum i raons per avançar amb alegria pels camins de la vida. El nostre món està desorientat i té molta necessitat d’esperança. Demanem-li que ens consoli, que ens aixoplugui en el seu cor maternal i ens orienti cap a la pau. Demanem-li que faci de nosaltres pelegrins d’esperança capaços d’acompanyar amb tendresa tants germans nostres que passen dificultat.  

Benvolguts germans i germanes, estem a punt d’entrar en el mes de maig, popularment conegut com el “mes de Maria”. Ja sigui en forma privada, ja sigui en família o en comunitats cristianes diverses, us demano i em demano que preguem a Santa Maria, cada dia d’aquest mes, perquè Déu concedeixi el do de la pau al món. ¡Santa Maria, reina de la Pau pregueu per nosaltres i pel món sencer! 

† Card. Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolteu la carta dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Què no donaria l’home a canvi de la seva vida?

(Mt 16,24-28)