Carta dominical | «Els dos moments del Diumenge de Rams»

Amb el Diumenge de Rams entrem a la Setmana Santa. És la setmana de la Passió del Senyor i és santa perquè Jesús és en el centre de tots els esdeveniments, que van des d’una entrada triomfant a Jerusalem fins a la seva resurrecció. És el moment culminant de la vida de Jesús en la historia, del Jesús «que es va fer home i es va fer obedient fins a la mort, i una mort de creu».

En l’entrada de Jesús s’hi uneixen l’alegria i l’esperança. La seva condició de Rei digne s’uneix a la del Jesús senzill i proper que entra humilment a sobre d’un pollí. La mateixa senzillesa de Jesús el porta al triomf. Jesús entra a Jerusalem com avui entra en els nostres pobles i ciutats, amb el crit d’alegria i l’expectació dels nens que l’acullen. Alegres, sorpresos sense acabar d’entendre el que succeeix. És l’alegria i el dubte. La sorpresa i l’admiració.

La litúrgia contraposa avui dos moments de la vida de Jesús, presents també en la vida de tot home i tota dona. La narració de la Passió del Senyor, contraposada a la benedicció de les palmes. Ens ho recorda el breu passatge de l’alegria i l’esperança del batre de les palmes a la realitat que aquest mateix Jesús viurà en el termini d’uns dies. Es passarà dels crits d’«Hosanna!» al de «crucifica’l!», de l’exaltació com a Messies a la ignomínia del vençut a la creu.

Jesús no fuig, pren la seva creu i seguirà el camí del Calvari. El mateix que va seguir entre palmes i branques d’olivera. A l’alegria, al triomf i a la llum s’hi arriba per la creu. Bonica lliçó que ens costa d’assimilar.

El camí que recorre Jesús, el Fill de Déu, el porta a patir a l’hort de Getsemaní i el porta al Calvari.

Allà serà coronat rei dels jueus amb una corona d’espines i un rètol ignominiós. Qui entén Jesús? Aquells que l’entenen i el segueixen són els nens, un grupet de dones i gent de bona voluntat. Els nens l’adoren, les dones no deixen d’acompanyar-lo, tots ells aniran fins al Calvari. Els seus deixebles, al contrari, el van abandonar en aquest dur camí.

Aquestes són també les nostres traïcions d’avui. Ens quedem en allò que és fàcil i festiu, i abandonem el camí de la Fe davant del dubte i la dificultat. Setmana Santa ens dona de nou l’oportunitat de celebrar Jesús que entra a les nostres vides. En l’alegria i en el dolor. És moment per mirar-nos des de l’Evangeli i acompanyar Jesús per commoure’ns amb Ell, en el seu sofriment i en el de tants germans nostres que pateixen.

Demanem que la palma, el llorer i els rams d’olivera es converteixin en els nostres signes de pau. Ell és la nostra pau. Vol la pau, ens dóna la seva pau perquè ens estima a tots; Ell no té enemics. El seu amor venç tot mal! Des de l’alegria del dia de Rams fins a l’alegria de la Resurrecció, visquem la Passió, visquem els moments durs de la vida com a ofrena d’amor per ressuscitar amb Ell.

Us desitjo de tot cor que visqueu, que visquem tots, una Setmana Santa units a Crist i plena de consol espiritual.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.