Carta dominical | «Els dos moments del Diumenge de Rams»

Amb el Diumenge de Rams entrem a la Setmana Santa. És la setmana de la Passió del Senyor i és santa perquè Jesús és en el centre de tots els esdeveniments, que van des d’una entrada triomfant a Jerusalem fins a la seva resurrecció. És el moment culminant de la vida de Jesús en la […]

22 Març, 2018
Església de Barcelona

Amb el Diumenge de Rams entrem a la Setmana Santa. És la setmana de la Passió del Senyor i és santa perquè Jesús és en el centre de tots els esdeveniments, que van des d’una entrada triomfant a Jerusalem fins a la seva resurrecció. És el moment culminant de la vida de Jesús en la historia, del Jesús «que es va fer home i es va fer obedient fins a la mort, i una mort de creu».

En l’entrada de Jesús s’hi uneixen l’alegria i l’esperança. La seva condició de Rei digne s’uneix a la del Jesús senzill i proper que entra humilment a sobre d’un pollí. La mateixa senzillesa de Jesús el porta al triomf. Jesús entra a Jerusalem com avui entra en els nostres pobles i ciutats, amb el crit d’alegria i l’expectació dels nens que l’acullen. Alegres, sorpresos sense acabar d’entendre el que succeeix. És l’alegria i el dubte. La sorpresa i l’admiració.

La litúrgia contraposa avui dos moments de la vida de Jesús, presents també en la vida de tot home i tota dona. La narració de la Passió del Senyor, contraposada a la benedicció de les palmes. Ens ho recorda el breu passatge de l’alegria i l’esperança del batre de les palmes a la realitat que aquest mateix Jesús viurà en el termini d’uns dies. Es passarà dels crits d’«Hosanna!» al de «crucifica’l!», de l’exaltació com a Messies a la ignomínia del vençut a la creu.

Jesús no fuig, pren la seva creu i seguirà el camí del Calvari. El mateix que va seguir entre palmes i branques d’olivera. A l’alegria, al triomf i a la llum s’hi arriba per la creu. Bonica lliçó que ens costa d’assimilar.

El camí que recorre Jesús, el Fill de Déu, el porta a patir a l’hort de Getsemaní i el porta al Calvari.

Allà serà coronat rei dels jueus amb una corona d’espines i un rètol ignominiós. Qui entén Jesús? Aquells que l’entenen i el segueixen són els nens, un grupet de dones i gent de bona voluntat. Els nens l’adoren, les dones no deixen d’acompanyar-lo, tots ells aniran fins al Calvari. Els seus deixebles, al contrari, el van abandonar en aquest dur camí.

Aquestes són també les nostres traïcions d’avui. Ens quedem en allò que és fàcil i festiu, i abandonem el camí de la Fe davant del dubte i la dificultat. Setmana Santa ens dona de nou l’oportunitat de celebrar Jesús que entra a les nostres vides. En l’alegria i en el dolor. És moment per mirar-nos des de l’Evangeli i acompanyar Jesús per commoure’ns amb Ell, en el seu sofriment i en el de tants germans nostres que pateixen.

Demanem que la palma, el llorer i els rams d’olivera es converteixin en els nostres signes de pau. Ell és la nostra pau. Vol la pau, ens dóna la seva pau perquè ens estima a tots; Ell no té enemics. El seu amor venç tot mal! Des de l’alegria del dia de Rams fins a l’alegria de la Resurrecció, visquem la Passió, visquem els moments durs de la vida com a ofrena d’amor per ressuscitar amb Ell.

Us desitjo de tot cor que visqueu, que visquem tots, una Setmana Santa units a Crist i plena de consol espiritual.

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Mare de Déu del Pilar😇Una tradició molt ar­rela­da a l'Aragó vol fer ar­ribar l'origen del santuari de l'antiga Cesaraugusta (Saragossa) als inicis matei­xos del cristianis­me (Maria s'hauria aparegut a l'apòstol sant Jaume, damunt d'un pilar). Però és a par­tir de l'època moder­na que el Pilar es­devé un gran san­tuari marià de la Península Ibèrica, amb una ir­ra­di­ació vers l'A­mèrica Llatina (ja que els nadius de les actuals Bahames ‘descobreixen’ Colom i els seus el 1492). Maria, símbol de la fortalesa en la fe, la seguretat de l'esperança i la constància en la caritat.«Si bones faves vols sembrar, fes-ho per la Mare de Déu del Pilar», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Vosaltres sabeu entendre l’aspecte de la terra i del cel, i no sabeu entendre en quin temps esteu vivint?

(Lc 12,54-59)