Carta dominical | Davant les dificultats

Dificultats i problemes no ens en falten. La pregunta és com reaccionem davant aquestes dificultats. Ens pot ajudar la paràbola següent a saber situar-nos amb pau i sense amargor davant els problemes que ens sorgeixen diàriament.

Una filla es queixava al seu pare sobre la seva vida i com les coses li resultaven tan difícils. No sabia com fer-ho per seguir endavant i creia que es donaria per vençuda. Estava cansada de lluitar. Semblava que quan solucionava un problema, n’apareixia un altre. El pare, un xef de cuina, la va portar al lloc on treballava. Allà va omplir tres olles amb aigua i les va posar al foc fort. Aviat l’aigua de les tres olles arrencà el bull. En una hi va tirar pastanagues, en una altra va posar-hi ous i en l’última grans de cafè. Les va deixar bullir sense dir res. La filla va esperar impacientment, preguntant-se què devia estar fent el seu pare.

Als vint minuts el pare va apagar el foc. Va treure les pastanagues i les va posar en un bol. Va treure els ous i els va posar en un altre bol. I va colar el cafè en un tercer bol. Mirant la seva filla, li va dir: «Estimada, què veus?». «Pastanagues», va respondre ella.

La va fer acostar i li va demanar que toqués les pastanagues. Ella ho va fer i va notar que estaven toves. Després li va demanar que prengués un ou i el trenqués. Després de treure-li la closca, va observar l’ou dur. Després li va demanar que tastés el cafè. Ella va somriure mentre gaudia del seu deliciós aroma. Humilment, la filla va preguntar: «Què significa això, pare?»

Ell li va explicar que els tres elements s’havien enfrontat a la mateixa adversitat, l’aigua bullint, però havien reaccionat de manera diferent. La pastanaga va arribar a l’aigua forta, dura. Però després de passar per l’aigua bullint s’havia tornat dèbil, fàcil de desfer. L’ou havia arribat a l’aigua fràgil. La closca fina protegia l’interior líquid. Però després d’estar en aigua bullint, l’interior s’havia endurit. Els grans de cafè, però, eren únics. Després d’estar en aigua bullint, havien canviat l’aigua: «Quin ets tu?», va preguntar a la seva filla. Quan els problemes truquen a la porta, com reacciones? Ets una pastanaga, un ou o un gra de cafè?

I tu, ets una pastanaga que sembla forta però que, quan l’adversitat i el dolor et toquen, et tornes feble i perds la teva fortalesa? Ets un ou, que comença amb un cor mal·leable -tenies un esperit fluid-, però després d’una mort, una separació, un divorci o un acomiadament t’has tornat dur i rígid, ets amargat i aspre, amb un esperit, un cor endurit? O ets com un gra de cafè? El cafè canvia l’aigua bullent, l’element que li causa dolor. Quan l’aigua arriba al punt d’ebullició, el cafè assoleix el millor gust. Si ets com el gra de cafè, quan les coses es posen pitjor tu reacciones millor i fas que les coses al teu voltant millorin.

Desitjo de tot cor que sapiguem acceptar amb pau les dificultats i donar el millor de nosaltres mateixos. Ho aconseguirem si sabem unir-nos a la creu de Crist. Ell, enmig del gran dolor que patia, va saber perdonar i estimar tothom, fins i tot els seus enemics.

+ Joan Josep Omella Omella
Arquebisbe de Barcelona

Descarrega’t aquesta carta dominical en format àudio *.mp3