Fill d’una família noble ortodoxa, probablement de Constantinoble, Gregori (1296-1359) va entrar en un mo­nestir del Mont Athos. En aquella solitud, també com a ermità, va viure a fons la pràctica de l’hesicasme: la quietud interior. Si a les persones ens és difícil de conèixer l’essència de Déu mateix, Gregori creia que a través d’aquesta pregària del cor (i els sagraments) ens hi podem acostar.

Alguns monjos, però, destacaven més la formació intel·lectual que no pas aquesta més espiritual. Com que la cosa anava a més diversos concilis i anys de debat van confirmar finalment la doctrina hesicasta de Gregori, que mentrestant havia estat nomenat bisbe de Tessalònica. De ritu ortodox, és venerat per l’Església catòlica de ritu oriental.

Any de profit: sol al novembre i pluja d’abril.