Carta dominical | «Apòstols per als joves»

Entorn de la festa de Sant Josep, que s’escau demà dilluns, l’Església celebra el Dia del Seminari, que aquest any té com a lema «Apòstols per als joves». Qui són aquests apòstols que tenen com a missió acompanyar els joves en el seu camí com a cristians? Són sobretot els sacerdots joves que es formen al nostre Seminari Conciliar i a l’Ateneu Universitari Sant Pacià.

El lema d’enguany s’ha escollit, sens dubte, pensant en la propera assemblea del Sínode dels Bisbes que es reunirà aquest mes d’octubre, que té com a tema «Els joves, la fe i el discerniment vocacional». L’Església, en aquest Sínode, vol reflexionar sobre com acompanyar els joves perquè reconeguin i acullin la crida a l’amor i a la vida en plenitud que ens proposa Jesucrist. També vol ser una oportunitat per demanar als joves que l’ajudin a identificar les noves maneres d’anunciar la persona de Jesús i l’Evangeli als joves del nostre temps.

Des que va vaig arribar a Barcelona i responent a l’objectiu de treballar la pastoral de joventut i vocacional, hem anat organitzant unes trobades amb tots els capellans de la diòcesi (també amb els seminaristes) que acompanyen joves. El passat 7 de febrer vam celebrar la 6a trobada, que va aplegar unes 40 persones. El tema que ens ocupa aquest curs és precisament l’acompanyament personal dels joves. La trobada va començar escoltant els testimonis d’un capellà de la diòcesi i d’un dels bisbes auxiliars sobre la seva experiència d’acompanyant espiritual. A partir de les seves paraules va començar el diàleg per taules, va seguir la posada en comú i, finalment, vam acabar compartint un dinar de germanor.

Els joves ens diuen que necessiten els preveres. Que necessiten la nostra disponibilitat, el nostre temps i la nostra atenció. El problema -diuen els joves- és que no saben on trobar-nos perquè la parròquia està gairebé sempre tancada o bé ens veuen atrafegats per tantes coses que no s’atreveixen a molestar-nos.

En primer lloc, el millor regal que podem fer als joves és escoltar-los sincerament i sense prejudicis. Ara bé, aquesta escolta ha de ser conseqüència de la nostra relació d’amistat profunda, continuada i personal amb Jesucrist. Ens cal més temps per Jesucrist i més temps per l’acompanyament i l’escolta personalitzada. Segurament això requerirà tota una reorganització de les prioritats de la nostra agenda i més col·laboració dels laics per tal que els preveres ens puguem dedicar a allò que és essencial en el nostre ministeri, ja que si no ho fem nosaltres, quedarà per fer.

En segon lloc, vull recordar que els joves d’avui són desconfiats davant dels qui, com diuen ells, els volen «escalfar el cap». De fet, com ja va dir Pau VI, els joves, més que els mestres, prefereixen i escolten els testimonis. I el filòsof Henri Bergson (1859-1941) també va dir que «els sants no tenen necessitat de parlar, perquè la seva vida ja és un testimoni». Preguem, doncs, en aquest Dia del Seminari per les vocacions sacerdotals i demanem, sobretot, sacerdots sants, sacerdots segons el cor de Crist.

Els joves ens demanen principalment veracitat i coherència de vida. No volen teories ni gaires paraules, sinó el testimoni dels fets de vida. Una parròquia de Barcelona, ciutat que diuen que està tan secularitzada, convoca joves universitaris a fer 20 minuts de formació i una hora de pregària tots els dilluns, de 9 a 10 del vespre, en actitud d’adoració silenciosa, i l’assistència supera les 300 persones… La trobada amb ells ens fa adonar de la seva demanda de sacerdots que sàpiguen respondre a la fam espiritual que, malgrat tot, hi ha a la nostra societat.

En tercer lloc, us animo a pregar pel nostre Seminari i també a ajudar-lo en les seves necessitats materials amb la vostra contribució: la col·lecta que es fa avui a totes les esglésies és per al Seminari. Encomanem els sacerdots actuals i futurs a sant Josep, custodi de Jesús i de Maria i patró de l’Església universal. Com va dir el papa Francesc en la memorable homilia d’inici del seu pontificat (19/03/2013), «en els Evangelis, sant Josep apareix com un home fort i valent, treballador, però en la seva ànima es percep una gran tendresa, que no és la virtut dels febles, sinó més aviat tot al contrari, ja que denota fortalesa d’ànim i capacitat d’atenció, de compassió, de veritable obertura a l’altre i d’amor».

† Cardenal Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.