Carta dominical | «Agraïment, compromís i esperança»

  Aquesta propera setmana clausurem els actes de commemoració del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense. Ho fem amb la voluntat d’insistir en l’aplicació dels seus principis i intuïcions, i reprendre la tradició sinodal tarraconense. Va ser una assemblea conciliar formada pels bisbes de les vuit diòcesis que aleshores integraven la Conferència Episcopal Tarraconense, i […]

14 Gen, 2021
Església de Barcelona

 

Aquesta propera setmana clausurem els actes de commemoració del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense. Ho fem amb la voluntat d’insistir en l’aplicació dels seus principis i intuïcions, i reprendre la tradició sinodal tarraconense.

Va ser una assemblea conciliar formada pels bisbes de les vuit diòcesis que aleshores integraven la Conferència Episcopal Tarraconense, i en la qual participaren un gran nombre de preveres, diaques, consagrats i laics d’aquestes diòcesis. El Concili es va inaugurar a la catedral de Tarragona, el 21 de gener de 1995, va comptar amb trenta-tres sessions conciliars ordinàries, i el 4 de juny del mateix any es va clausurar a la seu tarragonina.

La celebració d’aquest aniversari ha coincidit amb uns moments de gran dificultat, pels embats d’una crisi econòmica i social provocada per la pandèmia de la Covid-19. Malgrat tot, ha estat una oportunitat per seguir consolidant, sense por,  els objectius del nostre Concili Provincial Tarraconense i per avançar decididament en la implantació de les mediacions necessàries per passar dels desitjos a la realitat.

El primer objectiu és la renovació del nostre llenguatge teològic, espiritual i pastoral, per tal que sigui entès per la cultura del nostre temps. Cal que ho fem amb una actitud dialogant i cordial per entrar en un debat sincer i humil quan l’esperit de l’evangeli ens ho exigeixi. En aquesta renovació del llenguatge hi té una gran responsabilitat l’Ateneu Universitari Sant Pacià,  i també els sis Instituts Superiors de Ciències Religioses, tal com els va encomanar la resolució número 47 en què es demanava un Pla Conciliar de Formació.

Un segon objectiu que continua vigent és la necessitat de créixer en una coresponsabilitat eclesial autèntica, fent que hi participin tots els membres del Poble de Déu. El Concili va ser una expressió de sinodalitat, en la qual el papa Francesc persevera avui. Aquesta sinodalitat passa per promoure el protagonisme dels laics, cosa que no qüestiona la responsabilitat pastoral dels ministres ordenats. Ben al contrari, el protagonisme del laïcat reforça i complementa el treball del clergat.

La participació del laïcat és bàsica per escrutar els signes dels temps. Ens pot ajudar a donar aire fresc a la pastoral familiar, a la pastoral juvenil, a la pastoral social, a la pastoral de la cultura, al diàleg interreligiós, a la conscienciació sobre la importància de l’ecologia o a la implementació de les noves tecnologies. En definitiva, el paper del laïcat és útil per a la immersió real dels cristians en els grans debats ètics del nostre món secular.

Benvolguts germans i germanes, l’agraïment al passat i el compromís humil amb el present ens conviden a seguir caminant oberts a l’esperança joiosa en el futur de l’Església, per esdevenir «llevat dins la pasta» en la societat del nostre temps. En aquest sentit, aprofito per recordar-vos que demà comença la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que celebrarem fins al 25 de gener amb totes les confessions que integren el moviment ecumènic a la nostra arxidiòcesi. Us animo a pregar per aquesta intenció.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Úrsula i les santes verges😇Santa Úrsula i les santes verges Santa Úrsula (‘ossa petita’) i les santes d’avui van arribar a ser suprimides del Santoral, però, degut al seu culte molt tradicional, encara avui les conserva. Possiblement, la tradició vol fer d’elles un homenatge a la virginitat femenina. La tradició del segle V ens informa que el pare de la princesa bretona Úrsula la volia casar amb el príncep pagà d’Armòrica (l’actual Bretanya). Ella, que ja havia consagrat la seva virginitat, s’hi volia negar, però això suposava la guerra. Per guanyar temps va posar unes condicions: un termini de tres anys, que es reunissin deu comparses de mil donzelles cada una (d’aquí les «11.000 verges»?) i que el príncep es bategés. A la tornada d’un complicat viatge a Roma pel Rin, l’Úrsula i les companyes van ser martiritzades a Colònia pels huns d’Àtila. En una inscripció llatina a la catedral de Colònia hi consta: «XI. M. V.», que es pot llegir com «11 màrtirs verges», i no «11 milers de verges». Al MNAC es conserva el quadre d’en Joan Reixach (segle XV): «El retaule de les onze mil verges». «Les verges... segueixen l’Anyell arreu on va» (Ap 14,4).🗣«Quan trona pel mes d’octubre, neu segura», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Santa Teresa de Jesús, verge i doctora de l'Església😇🙏Teresa de Cepeda y Ahumada neix a Àvila el 28 de març de 1515, de família ‘hidalga’. Sa mare, Beatriz, es casà molt jove amb don Alonso, vidu del seu primer matrimoni i amb un avi toledà judaïtzant, Juan Sánchez. Van tenir tres filles i nou fills. Tot i que va entrar de carmelita als 20 anys, no fou fins als 40 que experimentà una profunda conversió després de trobar-se amb una imatge de “Crist molt llagat”. La nit de la seva mort, el 4 d'octubre de 1582, es va aplicar la reforma gregoriana del calendari i es van suprimir 11 dies.🗣«Per Santa Teresa, planta l’ametlla», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Preguem ben units pel papa Lleó XIV🙏. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

El qui de vosaltres no renuncia a tots els seus béns no pot ser deixeble meu.

(Lc 14,25-33)