Carta dominical | «Agraïment, compromís i esperança»

  Aquesta propera setmana clausurem els actes de commemoració del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense. Ho fem amb la voluntat d’insistir en l’aplicació dels seus principis i intuïcions, i reprendre la tradició sinodal tarraconense. Va ser una assemblea conciliar formada pels bisbes de les vuit diòcesis que aleshores integraven la Conferència Episcopal Tarraconense, i […]

14 Gen, 2021
Església de Barcelona

 

Aquesta propera setmana clausurem els actes de commemoració del vint-i-cinquè aniversari del Concili Provincial Tarraconense. Ho fem amb la voluntat d’insistir en l’aplicació dels seus principis i intuïcions, i reprendre la tradició sinodal tarraconense.

Va ser una assemblea conciliar formada pels bisbes de les vuit diòcesis que aleshores integraven la Conferència Episcopal Tarraconense, i en la qual participaren un gran nombre de preveres, diaques, consagrats i laics d’aquestes diòcesis. El Concili es va inaugurar a la catedral de Tarragona, el 21 de gener de 1995, va comptar amb trenta-tres sessions conciliars ordinàries, i el 4 de juny del mateix any es va clausurar a la seu tarragonina.

La celebració d’aquest aniversari ha coincidit amb uns moments de gran dificultat, pels embats d’una crisi econòmica i social provocada per la pandèmia de la Covid-19. Malgrat tot, ha estat una oportunitat per seguir consolidant, sense por,  els objectius del nostre Concili Provincial Tarraconense i per avançar decididament en la implantació de les mediacions necessàries per passar dels desitjos a la realitat.

El primer objectiu és la renovació del nostre llenguatge teològic, espiritual i pastoral, per tal que sigui entès per la cultura del nostre temps. Cal que ho fem amb una actitud dialogant i cordial per entrar en un debat sincer i humil quan l’esperit de l’evangeli ens ho exigeixi. En aquesta renovació del llenguatge hi té una gran responsabilitat l’Ateneu Universitari Sant Pacià,  i també els sis Instituts Superiors de Ciències Religioses, tal com els va encomanar la resolució número 47 en què es demanava un Pla Conciliar de Formació.

Un segon objectiu que continua vigent és la necessitat de créixer en una coresponsabilitat eclesial autèntica, fent que hi participin tots els membres del Poble de Déu. El Concili va ser una expressió de sinodalitat, en la qual el papa Francesc persevera avui. Aquesta sinodalitat passa per promoure el protagonisme dels laics, cosa que no qüestiona la responsabilitat pastoral dels ministres ordenats. Ben al contrari, el protagonisme del laïcat reforça i complementa el treball del clergat.

La participació del laïcat és bàsica per escrutar els signes dels temps. Ens pot ajudar a donar aire fresc a la pastoral familiar, a la pastoral juvenil, a la pastoral social, a la pastoral de la cultura, al diàleg interreligiós, a la conscienciació sobre la importància de l’ecologia o a la implementació de les noves tecnologies. En definitiva, el paper del laïcat és útil per a la immersió real dels cristians en els grans debats ètics del nostre món secular.

Benvolguts germans i germanes, l’agraïment al passat i el compromís humil amb el present ens conviden a seguir caminant oberts a l’esperança joiosa en el futur de l’Església, per esdevenir «llevat dins la pasta» en la societat del nostre temps. En aquest sentit, aprofito per recordar-vos que demà comença la Setmana de Pregària per la Unitat dels Cristians, que celebrarem fins al 25 de gener amb totes les confessions que integren el moviment ecumènic a la nostra arxidiòcesi. Us animo a pregar per aquesta intenció.

† Card. Joan Josep Omella
Arquebisbe de Barcelona

Escolta la glossa dominical en la veu del cardenal arquebisbe de Barcelona.

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
«Avui les santes Juliana i Semproniana ens ajuden a alçar la mirada»Mons. Sergi Gordo, bisbe de Tortosa, ha presidit aquest 27 de juliol la missa de Les Santes de Mataró.🔗 tinyurl.com/cvu5jmbk📸 J. Merino ... See MoreSee Less
View on Facebook

1 week ago

Arquebisbat de Barcelona
Aquest dilluns, 27 de juliol, ha tingut lloc la missa d’acció de gràcies en agraïment al comitè organitzador de la visita apostòlica del Sant Pare Lleó XIV a Barcelona, i als col·laboradors, a la Catedral de Barcelona. L’arquebisbe de Barcelona, el cardenal Joan Josep Omella, ha presidit la missa i l’ha concelebrat el bisbe auxiliar de Barcelona, Mons. David Abadías. 📸 Dr. G. Simón ... See MoreSee Less
View on Facebook
Memòria de les santes Juliana i Semproniana, verges i màrtirs. Acompanyant la història de sant Cugat, a partir de l’Edat Mitjana sorgeix la tradició que les santes Juliana (“relatiu a Júlia”) i Semproniana (“relatiu a Semprònia = eterna”) són deixebles seves. I l’any 1667, el frare Joan Gaspar Roig, afirma en una obra que les santes són filles de l’antiga Iluro. Mataró en reivindicarà les relíquies fins que les aconseguirà el 1772. L’ofici que es canta a la “Missa de les Santes” (“Missa de Glòria”) fou composta el 1848 per Mn. Manuel Blanch, amb aire d’òpera italianitzant; s’interpreta per privilegi pontifici, amb orquestra i cor, i té una duració aproximada de tres hores. Després, processó (recuperada el 1972) al voltant del temple amb les relíquies de les santes. Des de 1985 hi participa també un grup de diablesses amb música i ball propis. Festa gran a Mataró.«Si vols saber què és calor, ves per les Santes a Mataró»🥵. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Jaume, fill de Zebedeu, és juntament amb el seu germà Joan i Pere un dels que acompanyava més de prop Jesús. Segons el llibre dels Fets (12,2) fou el primer apòstol màrtir, decapitat a Jerusalem per Herodes Agripa (vers l'any 44). Patró de Galícia, després de les invasions musulmanes fou venerat com a patró dels Regnes castellans i més tard de tota Espanya. El seu sepulcre a Compostela fou un gran centre de peregrinacions medievals de tot el món cristià, després de Roma i terra Santa.«A Raïms de Sant Jaume, raïms aigualits; raïms de setembre te'n llepes els dits», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Tota plantació que no ha plantat el meu Pare celestial serà arrencada.

(Mt 15,1-2.10-14)