Un llarg camí per recórrer

  «El primer servei que s’ha de prestar als altres en la comunió consisteix a escoltar-los» Papa Francesc   El tema de la sinodalitat va molt més enllà de qüestions d’eclesiologia o de teologia pràctica o canònica, tot i que aquestes figuren, sens dubte, entre les disciplines privilegiades en aquest àmbit. M’interessa la sinodalitat com […]

30 Abr, 2024
Òscar Martí

 

«El primer servei que s’ha de prestar als altres en la comunió consisteix a escoltar-los»
Papa Francesc

 

El tema de la sinodalitat va molt més enllà de qüestions d’eclesiologia o de teologia pràctica o canònica, tot i que aquestes figuren, sens dubte, entre les disciplines privilegiades en aquest àmbit. M’interessa la sinodalitat com a dimensió fonamental, constitutiva de l’Església, de l’ésser-eclesial, des dels seus inicis, des del camí dels dos deixebles que van sortir de Jerusalem pocs dies després de Pasqua per anar a Emaús (Lc 24,13), però de fet ja des de la vocació i el camí dels deixebles seguint Jesús de Natzaret.

La sinodalitat, és a dir, el caminar conjunt dels deixebles seguint Crist o al seu costat, precedeix l’esdeveniment de Pentecosta, encara que sovint considerem, amb raó, l’esdeveniment de l’efusió de l’Esperit com el “naixement” de l’Església.

“Caminar junts” representa amb més precisió el terme grec (σύνοδος, sun-odos) que “avançar junts”. Aquest “caminar junts” seguint Aquell que és ell mateix el camí -en primer lloc el camí del Pare vers la humanitat i el món, però també el camí que condueix al Pare- és una dimensió constitutiva de l’Església. La mateixa Església és aquest “caminar junts” com a poble reunit per Déu.

La nostra vida és una vida comuna, i la nostra tasca és una tasca comuna: això és el que hem perdut i això és el que primer cal restaurar. L’antiga consciència eclesial sabia que hem d’estar sempre junts, reunits per a un mateix objectiu. Actualment gairebé mai estem junts sinó cadascú pel seu compte.

Com traduir concretament la sinodalitat de l’Església? Com es pot fer el pas de la sinodalitat de l’Església, de la sinodalitat que és l’Església, a la sinodalitat a l’Església, és a dir, la sinodalitat tal com estem cridats a practicar-la, de manera molt més visible i concreta, visibilitzant així el “camí comú” que és la mateixa Església? Com sinodalitzar l’Església, les nostres Esglésies? Com “desplegar la sinodalitat dins de cada Església local”? I com desplegar aquesta sinodalitat de manera ecumènica?

Assegurant-se que a l’Església hi hagi llocs i instàncies autèntiques de reflexió, discerniment, discussió, decisió… Escoltant!

Una Església sinodal és una Església d’escolta, conscient que escoltar és més que sentir. Escoltar és una conversió permanent i en tot moment. A la Commemoració del 50 Aniversari de la Institució del Sínode de Bisbes (17 d’octubre de 2015), el papa Francesc deia:

Una Església sinodal és una Església de l’escolta, amb la consciència que escoltar «és més que sentir». És una escolta reciproca en la qual cadascú té alguna cosa per aprendre. Poble fidel, col·legi episcopal, Bisbe de Roma: un en escolta dels altres; i tots en escolta de l’Esperit Sant, l’«Esperit de la veritat» (Jn 14,17), per conèixer allò que «diu l’Esperit a les Esglésies» (Ap 2,7).

Aquesta és la crida que cal seguir escoltant; aquest és l’objectiu que convé aplicar.

En clau ecumènica i en línia amb John Zizioulas, un sínode no s’ha d’identificar mai com una institució que està per sobre de les Esglésies locals; existeix com a element de comunió d’aquestes esglésies, perquè la seva unitat pugui emergir com una “simfonia” de maneres diverses de viure l’Evangeli. L’Església universal no és una institució per sobre de les Esglésies locals, sinó una comunió d’Esglésies plenes i catòliques. La unitat no dissol la diversitat.

La diversitat no ha de ser intimidada per la unitat ni acaparada per aquesta. La diversitat no s’ha de subjugar a la unitat. L’objectiu és redescobrir la dimensió sinodal de l’Església com a esdeveniment de comunió, on l’Església esdevingui el que és, i això a tots els nivells: des de les Esglésies locals, particulars, regionals, nacionals, continentals, fins al nivell mundial.

Si poguéssim escoltar, aprendre i reaprendre a “caminar junts”, no només cadascú en la seva pròpia tradició d’Església, sinó veritablement sun, llavors quelcom insospitat, provinent directament de l’Evangeli de la reconciliació, es veuria dins i fora de l’Església de Jesucrist.

Llic. Ezequiel Mir

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Aquest diumenge, 22 de novembre, acaba l'any litúrgic amb la Solemnitat de Crist Rei. 🕯️ El diumenge següent, amb l'inici de l'Advent, s'obre un nou cicle on l'Evangeli de Marc serà el protagonista.📖 T'expliquem què és i com funciona l'any litúrgic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Octavi, màrtir⚔️✝️Octavi, Adventor i Solutor eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seva fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantenir ferms en les seves creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'Església😇Albert (1200-1280), tot i que va ser durant anys provincial dels dominics i bisbe de Ratisbona, la seva veritable vocació era l’estudi, la investigació i l’ensenyament. Pocs com ell van arribar a una síntesi tan admirable entre la filosofia aristotèlica i la teologia cristiana. Així va preparar el camí a Tomàs d’Aquino, deixeble seu a Colònia. Pregava així: «Senyor Jesús demanem la teva ajuda per a no deixar-nos seduir de les vanes paraules temptadores sobre la noblesa de la família, sobre el prestigi de l'Orde. Amén».🗣 «Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu no és Déu de morts, sinó de vius.

(Lc 20,27-40)