Tenir cura en les religions tradicionals africanes (1)

  Si desitgem atansar-nos al món africà no tenim un altre remei que fer-ho tot seguint el seu estil. No pas per establir classificacions o ponderacions d’equanimitat, sinó per apropar-nos-hi millor. I que és tenir cura? La pregunta sembla plantejada tot establint comparacions, que a vegades les entenem més com a graons d’uns valors classificatoris […]

01 Maig, 2021
Òscar Martí

 

Si desitgem atansar-nos al món africà no tenim un altre remei que fer-ho tot seguint el seu estil. No pas per establir classificacions o ponderacions d’equanimitat, sinó per apropar-nos-hi millor.

I que és tenir cura? La pregunta sembla plantejada tot establint comparacions, que a vegades les entenem més com a graons d’uns valors classificatoris que van de menys a més. I si ens ho preguntem, no serà perquè estem a la recerca d’allò que s’ha perdut, d’allò que hem perdut: la cura?. Ho donem tot tant per sobreentès que acabem oblidant-ho.

Un altre precisió: Cada religió és un mon i les religions tradicionals africanes representen una bonica garba de molts punts de vista. Busquem-ne camins.

La saviesa popular ens oferirà amb tota senzillesa i cruesa el més sorprenent ventall de respostes mitjançant proverbis i dites. A Kènia sentirem dir:

“La terra no ens ha estat donada pels nostres avantpassats,
sino prestada pels nostres fills”.

 I també:

“Podràs treure a una persona del seu poblat,
però no podràs emportar-te el poblat que està dins d’aquella persona”.

Estem parlant de la intimitat mateixa de la persona. Per tant, estaria fora de to oblidar la mateixa naturalesa que ens ha teixit, i que segueix actuant en nosaltres. Potser tenir cura no serà res més que tenir memòria.

Els baulé de Costa de Marfil sentenciaran amb tota naturalitat:

“No tallis l’arbre que un dia va salvar-te del búfal”.

I seguim estirant del fil, les conclusions vindran després. A Madagascar els malgaix no dubtaran en dir:

“Per molt gran que sigui el baobab sempre neix d’una llavor petita”.

Més a prop del que nosaltres entenem per cura de la naturalesa, els azande de República Democràtica del Congo no tindran dubte en assegurar:

“No embrutis la font de sempre, un dia la necessitaràs”.

Un aspecte a destacar no és la saviesa en sí, sinó la constatació del mal que pot portar oblidar certes realitats fortament viscudes i experimentades. Sembla que en la idea de tenir cura, el món occidental es fixa prioritàriament en tot el que desapareixeria si es perdessin de vista algunes actituds i comportaments.

El món tradicional africà ho assumeix com a part íntima del ser creat, no per reflexió filosòfica i pragmàtica, sinó com a vivència, tan profunda, que deixar-la a un costat seria trencar el mateix equilibri personal.

El kenià Jhon Mbiti en la seva obra sobre religions tradicionals africanes ho expressa així:

“La gent mira constantment envers…un període ple d’activitats i coneixements, i mirant envers ell la gent troba explicacions a propòsit de la creació, l’arribada de la mort, l’evolució de la seva llengua i costums, el sorgir de la saviesa, etc. L’edat d’or descansa en això, i no en el molt curt o inexistent futur”.  

El concepte de tenir cura l’hem associat molt sovint a termes lligats a un final, acabament, catàstrofe, i especialment destrucció, però Mbiti conclou amb una brillant i sorprenent constatació:

“Els pobles africans esperen que la història humana continuï sempre, en el ritme del moviment… els dies, mesos, estacions i anys no tenen fi, així com tampoc té fi el ritme del naixement, matrimoni, procreació i mort”.

Tot vist amb aquesta perspectiva el protagonisme se l’emporta la natura. Necessitarem fixar-nos en altres aspectes de la vida i del diari esdevenir: la malaltia, la vida, etc. Ho farem més endavant.

Antoni Calvera Pi

Antoni Calvera Pi

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
🙏 2.000 persones han participat a la pregària amb cants de Taizé, a la basílica de la Sagrada Família aquest dissabte.✨ La trobada ha estat presidida pel cardenal Joan Josep Omella i el prior de Taizé, el germà Matthew.🕊️ Una pregària marcada pel silenci, els cants i la reflexió compartida amb representants de diverses confessions cristianes, que ha recordat també la Trobada Europea de Joves de Taizé celebrada a Barcelona fa 25 anys.📸 A. Codinach ...
View on Facebook (opens in a new tab)
🤝 Déu compta amb tu!Aquest és el lema de la Diada de Germanor 2026, que celebrarem aquest diumenge 8 de novembre.Una jornada per recordar que l’Església la fem entre tots i que la seva vida i missió són possibles gràcies al compromís i la corresponsabilitat de tots els batejats.Tots som cridats a sumar-hi. Perquè Déu compta amb tu! ❤️ ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Sever, bisbe i màrtir😇🙏Al segle XI un bisbe anomenat Sever era venerat com a màrtir a Barcelona. I en el primer terç del segle VII un bisbe anomenat també Sever va regir l’església de Barcelona durant uns setze anys. Segons una tradició barcelonina, sant Sever hauria donat la vida al Castrum Octavianum, l’actual Sant Cugat del Vallès. Sembla que li haurien travessat el cap amb un clau llarguíssim. I el fet s’hauria esdevingut el dia 6 de novembre. Sant Sever és patró secundari de l’arxidiòcesi de Barcelona.A l’Arquebisbat de Barcelona: Estàtua a la nau esquerra de la catedral i església al carrer del seu nom, tot sortint del claustre (C/ Sant Sever, 9). Beneïda l’1 de gener del 1702, se’n va acabar la restauració general el febrer del 2025.🗣 «Per Sant Sever, para el llaç per al gat mesquer», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
⛪ La basílica de Santa Maria de Mataró ha celebrat el cinquè centenari de la seva dedicació amb una eucaristia presidida pel cardenal Joan Josep Omella.💬 «Ara ens toca a nosaltres continuar escrivint la història», va destacar el cardenal durant l'homilia, convidant els fidels a mantenir viu el llegat de fe rebut al llarg de cinc segles.🙏 Una celebració per recordar el passat amb gratitud i mirar cap al futur amb esperança.📸 Compartim alguns moments d'aquesta jornada! ...
View on Facebook (opens in a new tab)

2 weeks ago

Arquebisbat de Barcelona
🎨 Una col·laboració històrica entre els Museus Vaticans i el Museu Diocesà de Barcelona.Barbara Jatta, directora dels Museus Vaticans, ens parla de la importància d'aquesta primera col·laboració entre les dues institucions amb motiu de l'exposició «Art sacre italià del segle XX».🖼️ Una oportunitat única per descobrir una selecció d'obres de la col·lecció d'art modern i contemporani dels Museus Vaticans.📍 Museu Diocesà de Barcelona📅 Fins al 8 de desembre ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Som uns servents que no mereixen recompensa: hem fet només el que havíem de fer.

(Lc 17,7-10)