Temps de sinodalitat, temps d’anar concretant

  Temps de sinodalitat. Temps de l’Esperit. Temps en què tot el Poble de Déu hem anat aprofundint en el que significa, en la Missió de l’Església, que el laïcat passa de col·laboradors a corresponsables en el camí traçat des del Vaticà II.  Tots els membres som cridats a escoltar la veu de l’Esperit al […]

04 Març, 2024
Òscar Martí

 

Temps de sinodalitat. Temps de l’Esperit. Temps en què tot el Poble de Déu hem anat aprofundint en el que significa, en la Missió de l’Església, que el laïcat passa de col·laboradors a corresponsables en el camí traçat des del Vaticà II.  Tots els membres som cridats a escoltar la veu de l’Esperit al servei de l’anunci de l’Evangeli (Rm.12,4-5), al voltant del papa Francesc.

Seguint la Instrumentum laboris ens parem en un punt concret: com ha de ser la participació en tasques de responsabilitat i autoritat en els processos, estructures i institucions en una Església sinodal missionera, com  expressió de la  comunió eclesial, que no és una moda,  sinó viure l’obediència de la fe en una Església d’estructura sacramental. Un do  de Déu que no exclou la lliure resposta de l’home.

Feta ja la reflexió de fons, vegem ara  en què i com es concreten els canvis que s’enuncien. Un dels aspectes apuntats en el document  és “la qüestió de l’autoritat”, que ha de ser “capaç de fer créixer” en la fe i en el compromís. No es tracta d’un control ofegant, sinó d’ajudar en el creixement personal i eclesial.

L’autoritat la té tota persona batejada i que participa en l’Eucaristia, però també hem de tenir en compte qui té el poder,  que  li ha estat donat i  que ell atorga als membres, homes i dones, de la comunitat. No tothom ho pot fer tot i ni un de sol ho ha de fer tot. Autoritat i poder al servei de la missió  de l’Església.

Qui té el poder té un tarannà propi, una formació, una visió de l’Església… que influirà en la pràctica de l’exercici de la seva potestat  i, per tant, en el “com s’imprimirà a les nostres estructures i institucions el dinamisme de l’Església sinodal missionera”, un aspecte que reforça la necessària  presència de l’Esperit en tot el procés sinodal.

Les “tasques de responsabilitat” no són totes iguals, demanen una formació, un “saber fer” particularitzat sense perdre de vista l’objectiu comú  final, present en tota l’activitat eclesial. Formem un sol cos que ha de créixer harmònicament. Cada membre, en la mida que li correspon, ha de respondre al que l’Església li demana. Per això el document insisteix en  una necessària formació integral, en clau sinodal, inicial i permanent  en benefici de tot el Poble de Déu. Cada u ha de sentir la urgència d’una formació adequada al seu lloc: bisbes, preveres, diaques; professors, catequistes i tota la membresia  a qui s’ha encomanat un servei.

En aquest sentit és molt important  la revisió dels plans de formació dels futurs capellans, homes que estan cridats a dirigir una parròquia o a ser-ne el cap. “Els candidats al ministeri ordenat han d’estar formats en un estil dinàmic i una mentalitat sinodals”. Formadors i professors, i subratllo  homes i dones,  han d’impregnar els futurs capellans d’un estil d’exercir el ministeri que propiciï una vida de comunió, missió i participació, que han de transmetre a tot el poble fidel.  Si als seminaris no es  fa a fons tot un treball de revisió, les coses no canviaran. Es tracta del contingut i del llenguatge, però també del lloc del sacerdot en les parròquies. L’experiència ens diu que el capellà imprimeix un segell en la parròquia, els seglars l’accepten o se’n van i busquen altres camins. La sinodalitat és exigent.

La parròquia és el lloc més habitual de formació dels fidels i on s’alimenta la vida de fe, ¡és l’Església del barri!. En el procés sinodal ha estat reiterada la petició de la necessitat de renovació del llenguatge eclesial: litúrgia, predicació, catequesi, pietat… Hi ha parròquies en les que ja s’hi veu uns primers passos respecte a la voluntat de renovació, com “experiències renovadores ja en marxa” que mostren “la inspiració de la frescor del llenguatge de l’Evangeli” i que “conviden a avançar amb confiança i decisió en una tasca d’importància vital per l’eficàcia de l’anunci de l’Evangeli, que és l’objectiu al qual aspira una Església sinodal missionera” (n.60). ¡Laus Deo!

Amb tota l’Església que ens precedí, no ho oblidem: L’Esperit és el  protagonista de la sinodalitat

Roser Solé Besteiro

Llic. Roser Solé i Besteiro

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Nascut a Montpeller (Llenguadoc), cap al 1350, Roc vengué tot el que tenia i inicià un pelegrinatge per Itàlia en què es dedicà a atendre les moltes víctimes de la pesta negra que assolava Europa. Va morir abans de fer quaranta anys, i ben aviat assolí una gran popularitat com a advocat contra la pesta i altres epidèmies. Canonitzat el 1629. «Se’l representa vestit de pelegrí, amb la cama nafrada (que ensenya) i un gos al seu costat. Nosaltres, fàcilment amaguem les nostres ferides (defectes, manies, misèries...). Això no ens prova, ens debilita, fa que la gent malparli. I si tens el valor, com Sant Roc, de “mostrar les teves ferides”?» (Anselm Grün, monjo i psicòleg).«Quan Sant Roc tomba l’espatlla, el temps canvia», segona una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
El Papa Pius XII (01.11.1950) proclamà que «l'Augusta Mare de Déu obtingué finalment ser pujada en cos i ànima a la glòria del cel» quan encara eren recents els horrors de la Segona Guerra Mundial. El conflicte havia massacrat milions de cossos, morts a les trinxeres, als camps de concentració o a les mateixes ciutats per efecte dels bombardejos. En aquest context, la festa d'avui ens parla que el cos humà té un valor transcendent i forma part indissoluble de la unitat de la persona.Solemnitat de l’Assumpció de la benaventurada Mare de Déu, Mare del nostre Déu i Senyor Jesucrist, que, acabat el curs de la seva vida a la terra, va ser elevada en cos i ànima a la glòria dels cels. Aquesta veritat de fe, rebuda de la tradició de l'Església, va ser definida solemnement pel papa Pius XII (1950).«Per la Mare de Déu d’agost, a les set ja és fosc», segons una dita popular. ... See MoreSee Less
View on Facebook
📍 Sant Francesc de Sales, una joia amagada al cor de l’Eixample.⛪ Coneguda popularment com les Saleses, aquesta parròquia amaga una història fascinant. Projectada per Joan Martorell, amb la col·laboració del jove Antoni Gaudí, conserva un valuós patrimoni artístic i arquitectònic que sorprèn a cada pas. ✨#EsglésiaBarcelona #SantFrancescDeSales #LesSaleses #Patrimoni ... See MoreSee Less
View on Facebook
🎬 Aquest estiu, cinema per gaudir i també per reflexionar!Mn. Peio Sánchez proposa cinc pel·lícules per a aquestes vacances. Històries per a tots els públics que ens conviden a fer-nos preguntes sobre l'acollida, la superació, la convivència, la vocació i la nostra manera de mirar els altres.🍿 «El día de la revelación»🍿 «Las locas del Obelisco»🍿 «Viaje al país de los blancos»🍿 «León XIV, el hombre detrás del Papa»🍿 «Las ovejas detectives»▶️ Descobreix les seves recomanacions i prepara una bona sessió de cinema aquest est#CinemaEspiritualitual @cinemaspiritcatImatge: Generada amb IA (OpenAI) ... See MoreSee Less
View on Facebook
La Carmina va patir depressió. Fa gairebé dos mesos, a l'Estadi Lluís Companys, la jove va fer arribar el seu testimoni al papa Lleó XIV. Recupera l'entrevista compVatican Newstican News 👇www.vaticannews.va/es/iglesia/news/2026-07/carmina-historia-depresion-papa-viaje-espana-testimoni... ... See MoreSee Less
View on Facebook
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Calia complir això sense deixar allò altre.

(Mt 23,23-26)