La casa per la teulada

  És ben coneguda la dita “no es pot començar la casa per la teulada”, però també és ben certa la que diu que “qui arregla una gotera, arregla la casa sencera”, atès que, com tots sabem, quan s’enfonsa la teulada d’un edifici, si aquesta no es reconstitueix, el bé immoble gairebé passa a ser […]

25 Març, 2024
Òscar Martí

 

És ben coneguda la dita “no es pot començar la casa per la teulada”, però també és ben certa la que diu que “qui arregla una gotera, arregla la casa sencera”, atès que, com tots sabem, quan s’enfonsa la teulada d’un edifici, si aquesta no es reconstitueix, el bé immoble gairebé passa a ser subjecte actiu de la seva pròpia decadència i te els dies comptats a causa de la seva inhabitabilitat. Potser la casa no comença per la teulada, però és la voluntat de creació d’un espai cobert, d’un lloc habitable, i el com s’aguantarà, el que en determina la seva fonamentació. La primera fita de tot “arqui-tecte” és, precisament, fer un “tectum”, un sostre que allotja vida.

Valgui aquesta falca constructiva per copsar la profunditat de la pregària sinodal basada en l’ampliació de la tenda proposada pel profeta Isaïes (Is 54,2-3): “Eixampla la teva tenda, que estenguin els teus envelats. No ho impedeixis”. Resulta evident la crida a tota la comunitat cristiana a esdevenir lloc d’acollida, ja sigui des de la casa domèstica (de portes endins), la ciutat-parròquia (“par-oikía”, literalment “entre les cases”, o també es pot entendre “entre les portes”) o la globalitat de la creació oberta al misteri de Déu (de “portes enfora”, la casa comuna); una acollida que no es pot entendre, d’entrada, si no es te en compte el “sense-tectum”, aquell qui no te sostre físic o bé no comparteix amb nosaltres una cultura o llenguatge que permeti la comunió, l’estranger.

En l’àmbit de l’educació, des d’aquesta perspectiva sinodal, donar cobertura – en d’altres paraules, donar servei educatiu – esdevé no només el fet funcional d’aixopluc espacial-temporal d’infants i joves, sinó, sobretot, la construcció d’un espai veritablement útil, és a dir, dissenyat per a la millora de la persona humana – prenent com a model de persona Jesucrist – que és el que acostumem a escoltar com a “proposta educativa integral” en les presentacions de les escoles cristianes. És així que la sinodalitat educativa s’acompleix quan l’escola incorpora la competència samaritana en el seu programa, col·labora amb d’altres entitats pel compromís amb la justícia o bé practica l’ecumenisme social, tal com proposa el papa Francesc en el Pacte Educatiu Global.

El que s’exposa fins ara, per acabar, no és lluny del que demanem a la Mare de Déu de Montserrat quan cantem el Virolai: “Deu-nos abric dins vostre mantell blau”. També la iconografia del nostre patrimoni cultural és plena d’imatges de la Mare de Déu aplegant l’Església, ben diversa, sota el seu mantell. L’escola cristiana d’avui és convidada a actualitzar la imatge de Maria, obrint el mantell – o “estenent els envelats” que deia el profeta – per donar-hi cabuda i escalf a tothom. Serà això començar la casa per la teulada o, més aviat, arreglar la casa sencera? No és això el que van fer les primeres monges de l’ensenyança acollint gratuïtament a les noies de Barcelona al seu convent fa gairebé quatre-cents anys? També les vides dels fundadors i fundadores ens ensenyen molt sobre sinodalitat.

Llic. Eloi Aran i Sala

T’interessarà…

Seguiu-nos  

Facebook
Aquest diumenge, 22 de novembre, acaba l'any litúrgic amb la Solemnitat de Crist Rei. 🕯️ El diumenge següent, amb l'inici de l'Advent, s'obre un nou cicle on l'Evangeli de Marc serà el protagonista.📖 T'expliquem què és i com funciona l'any litúrgic. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Octavi, màrtir⚔️✝️Octavi, Adventor i Solutor eren soldats cristians que van ser perseguits en temps de l'emperador Maximià. En aquells temps era costum donar l'oportunitat als cristians de renegar de la seva fe a canvi de no ser martiritzats, però els tres sants es van mantenir ferms en les seves creences. A Torí, Adventor i Octavi van ser assassinats, mentre que Solutor va aconseguir fugir, però quan el van capturar el van decapitar. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Sant Albert el Gran, bisbe i doctor de l'Església😇Albert (1200-1280), tot i que va ser durant anys provincial dels dominics i bisbe de Ratisbona, la seva veritable vocació era l’estudi, la investigació i l’ensenyament. Pocs com ell van arribar a una síntesi tan admirable entre la filosofia aristotèlica i la teologia cristiana. Així va preparar el camí a Tomàs d’Aquino, deixeble seu a Colònia. Pregava així: «Senyor Jesús demanem la teva ajuda per a no deixar-nos seduir de les vanes paraules temptadores sobre la noblesa de la família, sobre el prestigi de l'Orde. Amén».🗣 «Novembre assolellat i abril plujós, estiu abundós», segons una dita popular. ...
View on Facebook (opens in a new tab)
Vatican Media

Agenda

Evangeli del dia

Déu no és Déu de morts, sinó de vius.

(Lc 20,27-40)